Diàleg + Acceptació del Conflicte = Final d'ETA

Ahir se celebrava el 50é aniversari de la creació de l’Euskadi Ta Askatasuna, un aniversari, com no, tenyit de sang. ETA porta 50 anys matant, matant perquè creuen que d’aquesta manera els seus objectius polítics seran més assequibles. ETA mata a partir d’uns ideals, uns ideals que diu servir.

Fent un simple repàs a la història d’Euskal Herria es pot comprovar fàcilment que els objectius d’ETA no s’han acomplert, i actualment, semblen més lluny que mai sobretot per els dos governs ultra-nacionalistes espanyols que hi ha tant a Euskadi com a Navarra.

ETA porta 50 anys matant, per tant, ETA porta 50 anys burlant les diferents estratègies espanyoles per acabar amb l’organització.
Espanya porta, també, 50 anys lluitant contra ETA. Durant el franquisme es limitava a imposar penes de mort o a tirotejar als presumptes membres d’ETA. Des de la transacció de règim, l’estratègia no és que hagi diferit massa. Es continua apostant únicament per la via militar i judicial.
Els resultats d’aquestes estratègies és pot comprovar a simple cop d’ull en les notícies dels dos dies anteriors. Les estratègies espanyoles per acabar amb ETA han estat i són un fracàs. És cert que cada cop es tarda menys a decapitar la cúpula etarra, cert, però no ho és menys que cada cop una nova generació agafa el relleu i la lluita es manté.

La idea de què amb la via policial s’arribarà al final d’ETA és una idea equivocada. Només amb la via militar i judicial no s’acabarà amb ETA, perquè si això fos cert ETA faria anys que hauria passat a millor vida.

Per acabar amb ETA cal un salt de qualitat, cal passar de les paraules als fets. Acabar amb ETA és per imperatiu moral una prioritat de qualsevol governant, el problema és que fins al moment cap polític espanyol amb responsabilitats governamentals ha fet res realment per arribar al final d’ETA.
Amb ETA cal més d’una estratègia, cal més d’un front. Cal atacar al màxim possible la seva infrastructura, però al mateix temps cal establir un diàleg. Cal ofegar-la, si, però també cal parlar-hi.

La via de la negociació serà la que porti al final d’ETA, i ho serà si mai hi ha un govern espanyol prou valent per intentar afrontar-ho. La negociació hauria d’incloure dos punts essencials: per una banda l’amnistia als presos de l’organització a més de la reincerció d’aquests a la societat basca; i per altra, l’acceptació per part de les dues bandes de l’existència d’un conflicte polític.

ETA neix a partir d’un conflicte polític, un conflicte que enfronta el País Basc i Espanya, i per tal d’arribar a la fi del terrorisme cal acceptar-ho. Ningú diu que Espanya hagi d’acceptar que Navarra passi a formar part d’Euskadi, el que es diu és que Espanya ha d’acceptar que hi ha un conflicte i que en democràcia tot es pot discutir.

Només amb la negociació, el diàleg i l’acceptació per part d’Espanya del conflicte polític existent, es podrà arribar al final d’ETA. El problema és, com avui ha afirmat el Govern Basc, que ni PSOE ni PP volen negociar ni dialogar amb ETA, segurament perquè ja els està bé que ETA existeixi, per d’aquesta manera poder pactar com fan a Euskadi.

Recordo una escena de la pel·lícula "el Lobo" en què el talp de la policia a la cúpula d’ETA li deia al seu superior que tenia un pla per acabar amb l’organització des de dins. El superior però li va dir que no, que venien temps de canvis i que si no hi havia ETA l’esquerra demanaria massa i que calia tenir murs de contenció per frenar les seves reivindicacions.

Els temps han canviat, però el paradigma en el que Espanya es mou, no.