19 d’abril del 2010

El Rei i la Confederació Interplanetària


Fa uns dies el President Obama va anunciar una decisió que ha causat certa controvèrsia i debat, ja que en un discurs des d’unes de les instal·lacions de la NASA a Florida, va dir solemnement que l’home no tornaria a la lluna, però que en canvi provaria d’anar a Mart a partir d’aquí un parell de dècades.

Sens dubte l’objectiu de que l’home posi els peus al planeta vermell és un repte emocionant i en certa manera més propi de les novel·les de Jules Verne que de la racionalitat del President de la primera potencia mundial, però com en tants aparells estrafolaris imaginats per l’il·lustre escriptor, per què no pot arribar l’home a Mart?

Una de les funcions que haurà de determinar la pròxima missió tripulada a Mart per allà el 2030, imagino, serà corroborar, o no, sí hi ha vida en aquell llunyà planeta. Vida, no dic humana però vida al cap i a la fi, perquè no ens posarem ara a negar que un bacteri és no-vida, oi? Però posats a imaginar, imaginem en la hipotètica, molt hipotètica, possibilitat de què a Mart hi hagués algun tipus d’existència d’humana, de quina manera actuaríem? Faríem com van fer els europeus a l’Africà? Faríem com els espanyols a Amèrica Llatina? És a dir, intentaríem exterminar-los? O potser seria al revés. Hauríem de lluitar tots plegats per no caure a les mans dels extraterrestres dolents de Mart?

Buff... no ho sé... potser hi hauria un terme mitjà, no? Potser entre tots seriem capaços de trobar un artefacte, inestable o no, que ens permetés una mínima entesa amb aquests extraterrestres... No ho sé... Però el que si que es podria mirar de fer és d’enviar algú per tal d’arribar a aquest punt mitjà. Aquest algú però hauria de ser una persona capaç de pensar en relacions impossibles, de pensar que, tot i proposar una possible entesa amb aquests extraterrestres, aquests no tenen perquè entendre la proposta. M’explicaré. Per exemple, si els hi proposéssim formar una unió confederal de planetes intersolars ells potser no voldrien confederar-se amb nosaltres... i si de unió federal parléssim menys encara, car, dos no es federen si un no vol. Crec, amb sinceritat, que aquesta missió diplomàtica que busqués una entesa amb aquests extraterrestres de Mart està abocada al fracàs, perquè ni ells es voldrien federar i molt menys confederar. Ells, suposo, estarien encantats de la vida amb el seu planeta i es clar, que els hi vinguin uns terrícoles a plantejar unes relacions més pròpies d’un manual del trapezista del Cirque du Solei que de relacions interplanetàries., com que no els faria massa gràcies. Així ells, i nosaltres, continuarem essent independents.

Amb tot, però, sempre hi hauria algú que per estar en l’ambigüitat total sortiria amb la idea de proclamar-se rei interplanetari,tot i que fos amb màscara.