Avui se celebren 79 anys de la proclamació de la República per part del President Francesc Macià a la plaça de Sant Jaume, posteriorment anomenada de la República.
79 anys desprès d’aquell dia d’esperança i il·lusió avui –ironies del destí- el Tribunal Constitucional pot donar sepultura final a l’estatut, no el de Núria, sinó el de la Moncloa, dictant la ja esperada sentència –de mort-.
Davant l’estocada espanyola a l’autogovern català, crec, hauríem de reaccionar de la mateixa manera que van fer els nostres compatriotes l’any 1931. Ser conseqüents. Ser conseqüents i lluitar per el que volem. Ells volien la República i van fer-la possible a partir d’unes eleccions municipals en les quals Esquerra Republicana va arrasar arreu. Nosaltres, desprès de la sentència i d’haver-nos quedat sense el minso estatutet actual, també podem actuar de la mateixa manera. Votar, ser conseqüents. No servirà de res queixar-nos demà si d’aquí mig any donem el país a aquells que el van adormir. No servirà de res exclamar-nos demà si continuem d’aquí a mig any ancorats en el mateix paradigma i en la mateixa praxi política que ens domina actualment.
L’any 1931 d’unes eleccions municipals en va sorgir la República de Macià i el període més ambiciós de la Catalunya moderna. Fem que les eleccions catalanes de la tardor esdevinguin aquell 12 d’abril del 31 en versió segle XXI i encarem-nos cap a la llibertat.
Amb tot, però, hi ha una gran diferència que juga en contra nostra. L’any 1931 la població sabia on volia anar, la república, avui no està tant clar. Potser la ironia del destí és que 79 anys desprès, i en la situació actual, aquell record d’esperança i il·lusió, segueix sent tan sols això, un record que no té massa pinta de repetir-se.
79 anys desprès d’aquell dia d’esperança i il·lusió avui –ironies del destí- el Tribunal Constitucional pot donar sepultura final a l’estatut, no el de Núria, sinó el de la Moncloa, dictant la ja esperada sentència –de mort-.
Davant l’estocada espanyola a l’autogovern català, crec, hauríem de reaccionar de la mateixa manera que van fer els nostres compatriotes l’any 1931. Ser conseqüents. Ser conseqüents i lluitar per el que volem. Ells volien la República i van fer-la possible a partir d’unes eleccions municipals en les quals Esquerra Republicana va arrasar arreu. Nosaltres, desprès de la sentència i d’haver-nos quedat sense el minso estatutet actual, també podem actuar de la mateixa manera. Votar, ser conseqüents. No servirà de res queixar-nos demà si d’aquí mig any donem el país a aquells que el van adormir. No servirà de res exclamar-nos demà si continuem d’aquí a mig any ancorats en el mateix paradigma i en la mateixa praxi política que ens domina actualment.
L’any 1931 d’unes eleccions municipals en va sorgir la República de Macià i el període més ambiciós de la Catalunya moderna. Fem que les eleccions catalanes de la tardor esdevinguin aquell 12 d’abril del 31 en versió segle XXI i encarem-nos cap a la llibertat.
Amb tot, però, hi ha una gran diferència que juga en contra nostra. L’any 1931 la població sabia on volia anar, la república, avui no està tant clar. Potser la ironia del destí és que 79 anys desprès, i en la situació actual, aquell record d’esperança i il·lusió, segueix sent tan sols això, un record que no té massa pinta de repetir-se.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada