15 de febrer de 2008

Cap al 9-M (II): CiU



En les eleccions generals del 2004, Convergència i Unió va aconseguir 835.471 vots que es van traduir en 10 diputats, cinc menys que els aconseguits per Trias l’any 2000.

La Federació de CiU va haver d’afrontar per primera vegada des del 1979 unes eleccions des de l’oposició, provocat per l’acord del Pacte del Tinell entre les forces catalanistes i d’esquerres. Aquest fet va provocar tota mena de reaccions, la més sonada i fora de lloc la va dir l’ex-primera dama catalana, Marta Ferrusola, que va afirmar que després del Pacte del Tinell se sentia com si li haguessin entrat a robar a casa, demostrant el seu sentit plenament democràtic.

Amb aquest ambient enrarit, CiU va idear una campanya de "acoso y derribo" a ERC a qui consideraven culpable del seu descens de vots i el conseqüent pas a l’oposició.
Ja des d’abans de la pre-pre-pre campanya, amb l’afer de Perpinyà, Duran i Lleida va ser diabòlicament impecable en contra de Carod en la comissió del Parlament per discutir sobre la trobada del conseller en cap i la direcció d’ETA. Tant que quasi va fregar el ridícul.

El lema de campanya també es va veure modificat per "el cas Carod". En un principi havia de ser "Sentit Comú a Madrid" però van abreviar-lo per "Sentit Comú" justificant que a Catalunya també feia falta. La voluntat de CiU de presentar al Govern català com una olla de grills, va començar ben aviat.
L’estratègia de CiU d’atacar Esquerra no els hi va acabar de sortir bé del tot, ja que CiU va baixar 5 diputats i Esquerra, llavors encara ERC, en va pujar 7, fet que trencava per primer cop el monopolisme que el nacionalisme, massa sovint regionalisme, conservador català havia tingut a Madrid.

Durant la legislatura el grup encapçalat per Duran- Sánchez Llibre ha aprovat els dos últims Pressupostos Generals de l’Estat i ha pactat les reformes econòmiques del Govern socialista. CiU també ha aprovat la Llei de la Memòria Històrica que impossibilita que s’anul·li el judici pel que va ser condemnat a mort el fundador d’Unió Carrasco i Formiguera, un patriota que davant les retallades de l’estatut del 1932 va demanar el NO com a opció per el referèndum que l’havia d’aprovar. Cadascú fa amb la seva memòria i dignitat el que més li plau.
CiU a diferència d’altres legislatures no ha estat necessària per el Govern espanyol, fet que l’ha obligat a re-situar-se al Congrés. La competència d’altres forces polítiques amb possibilitats per pactar no li ha fet gràcia. CiU però a partir del gener del 2006 ha sigut més procliu a pactar amb el PSOE sobretot després del Pacte de la Moncloa on CiU va trair al Parlament de Catalunya amb l’acord sobre l’estatut amb ZP.

La campanya actual CiU té un discurs bipolar molt extremat.
Per una banda en termes nacionals el candidat Duran Lleida no es cansa d’anunciar que estan disposats a governar España, i per l’altra Mas defensa un difús Dret a Decidir per el poble català. Ahir Pere Macias, número dos per Barcelona, va anar a la Pompeu Fabra i vaig poder preguntar-li que a qui havíem de fer cas, si a Mas o Duran, em va respondre que la prioritat és Catalunya. Molt bé, però no em va respondre.
En termes socials CiU sembla que hi pesa més la U que la C o la i, ja que el discurs és molt dretà i quan no xenòfob. No serveix l’excusa que ahir donava Macias de què el publicista ho havia entès malament. Aquesta campanya (cartells i spots) és desafortunada i falta el respecte a molta gent. El tema de la immigració és important i s’ha d’abordar, però no a base de fer demagògia perquè ens hi juguem la convivència i el futur del país.

Per CiU les eleccions són molt importants ja que s’hi juguen part del seu crèdit polític. Si aconsegueixen treure uns bons resultats, veuran reforçat el seu paper i podran imposar la caiguda del Govern d’Entesa, cosa que cada dia diu Mas, i així encarar força bé unes hipotètiques eleccions nacionals avançades. Si els hi va malament, poden rodar caps i aliances. El sector sobiranista de CDC cada cop és més gran i més organitzat, i advoquen per un trencament amb Unió i per un sobiranisme sense complexos.

El temps dirà.


7 comentaris:

Andrew ha dit...

I qui va aprovar els 2 primers pressupostos de la legislatura?

Després, tinc la sensació que en aquest país no es pot parlar d'imigració perquè si ho fas ja et consideren racista. Tal com deia Pere Macias, hem de fer alguna cosa amb el problema de la immigració i no fer la demagògia de deixar que passi el temps a l'estil "super guay sociata".

També tens raó en la baixada de pantalons a la Moncloa en el tema Estatut o en els problemes interns de la federació. Però a dia d'avui, pocs partits (per no dir cap) poden pressumir de tenir una concòrdia interna passant des de CiU per ERC, PP, C's, etc.

Anònim ha dit...

Hola Pere!

Em sap molt de greu però ja saps que amb el tema de CIU no ens posem gaire d'acord!!

En primer lloc trobo que no és gaire encertada la descripció que fas del Pacte del Tinell quan dius: pacte entre les forces catalanistes i d'esquerres. Aixó no és així, d'esquerres sí, però catalanistes no. Només ho és dels 3 partits ERC.

Segon, la campanya de CIU no és tan extremada com dius, si més no, és valenta.

I per finalitzar, dubto molt que CIU es divideixi perquè suposo que són concients de que perderien molts vots! La unió fa la força!!

Toni Jover ha dit...

Pere, penja el banner del Penedès-Denúncia al bloc!
(http://penedesdenuncia.blogspot.com)

Andrew ha dit...

Pere, Pere, últimes notícies...
una enquesta del CIS diu que el PSOE estaria només 5 escons per dalt del Partit Popular.
CiU mantindria 10 i ERC en tindria 6.

Cada cop queda menys i això es posa molt més interessant.

Ferran Porta ha dit...

Fa temps que dic que el moment de C i U ha acabat. CiU és un producte de la transició, penso que molt bò i necessari en el seu moment. Però igual que tot individu i tot poble evoluciona, els partits polítics també ho han de fer. CDC ha de ser al centredreta el que ERC al centreesquerra.
A Unió li és reservat un altre paper: el que pugui jugar dins del PP per "suavitzar" aquest partit (si és que això és possible).

Pere Sàbat ha dit...

Andrew,
Els dos primers pressupostos els va aorovar ERC, si, però caldira recordar que els dos primers si que complient l'estatut i significaven un augment d'inversió, mentre que els dos últims no han complert l'estatut.
Sobre l'enquesta crec que està més que cuinada per fer movilitzar l'electorat socialista.

Elisabet,
El Pacte del Tinell es va formar sobre el pilar del nou estatut, però per ambicions d'altres es va impossibilitar un bon final.
La campanya de CiU en termes socials és molt dretana i en termes nacionals ambigüa, això és fer una campanya valenta? Però si porten 30 anys fent el mateix!
En quant allò que dius que perdiren molts vots, permetem que en dubti, sense el Duran i la seva colla lopistica segurament anirien millor.

Toni,
El link del penedesdenuncia és a l'apartat "Fent País" des de divendres al matí.

Ferran,
Completament d'acord, CDC ha de ser valenta i tallar amb Unió. I Unió doncs.... que facin el que vulguin.

Albrock ha dit...

"discurs dretà" "molt dretana"...
hahahahahahaha, pedro, tu vius en el teu propi món eh.
són tant de dretes, una cosa bàrbara oi?.

Si després de sentir el Macias aquell (Lenin Jr), enacara dius això és que realment heu perdut el nord. Aii que em sembla que'l Puig aquell pot comptar amb un vot menys...