7 de febrer de 2008

Enveja



Bé avui no sabia ben bé sobre què escriure, però tornant amb la RENFE cap a casa m’ha vingut al cap les imatges de tot de gent votant ahir durant el super-Tuesday, i he sentit francament, una sana enveja.

Enveja perquè als EUA en aquests moments estan escollint el que serà el candidat dels dos grans partits a les Presidencials. I la tria ja fa més d’un any que ha començat. Al Gener del 2007 tant Hillary Clinton com també Barack Obama van anunciar que participarien en la cursa demòcrata cap a la Casa Blanca. Des de llavors ha estat un no parar d’actes, trobades, mítings multitudinaris, xerrades… el joc de la democràcia en el seu pur estat.
Milions de persones van anar a votar ahir, milers de voluntaris mobilitzats per fer campanya pel seu candidat, centenars i centenars de milers que han assistit als actes, molts d’ells s’havia de pagar entrada per assistir-hi. Algú pot dir que no hi participa una majoria folgada de la població, d’acord, però tot i així he sentit enveja sana.

Ara bé, com tot té el seu punt fosc, per exemple el finançament. L’equació és clara, com més diners, més oportunitats de guanyar. Tot i que no sempre és així, ja que com s’ha pogut comprovar en el camp Republicà, no qui té més diners, Romney, guanya.

Seria possible instaurar a Catalunya un sistema semblant al dels EUA? Difícil.
Difícil perquè la configuració del sistema de partits és diferent. Em un sistema bipartidista és més senzill l’elecció en primàries, mentre que en un de multipartidista, com el nostre, és més complicat. També hi influeix que els partits funcionen diferent, al país els aparells ho controlen tot, des de les llistes fins al més minúscul fet, en canvi a Estats Units, els aparells no són tant executius. Ara bé el fet que més impossibilita la implantació d’un sistema com els dels EUA és de cultura política. Als EUA prima el candidat, la persona, el personatge, aquí prima el partit.
S’hauria de trobar una formula mixta, que permeti una major participació i obertura, i alhora que permeti als aparells mantenir un cert ordre intern en els partits.
Llistes obertes, no bloquejades…. Hi ha diferents opcions, però el que és clar, és que no es pot continuar d’aquesta manera. Catalunya encara no té una llei electoral pròpia, per culpa de càlculs partidistes, de tots els partits. La creació d’aquesta llei és urgent i necessària.

Vull deixar de sentir enveja.

5 comentaris:

Andrew ha dit...

La veritat és que hauríem d'aprendre en moltes coses dels americans ja que aquesta manera de viure unes eleccions primàries i la seva democràcia no les trobes en cap altre país del món.

PD: Últimes notícies !!! Mitt Romney abandona la campanya segons una notícia de La Vanguardia.
Ara ja de ben segur, Mac serà el ferm candidat republicà per donar el salt a la Casa Blanca.

Albrock ha dit...

Mira l'andreu que content es posa.

RON PAUL'08
Obama'08

Albrock ha dit...

Bé l'article per cert, Pedro. Amb això d'aquest blog t'estàs allunyat de les parides locals avorrídissmes de la pèssima política d'aquest país. Molt bé.

Anònim ha dit...

No siguis envejós!

Quan dius problema de cultura política, vols dir que en algún dels dos hi ha menys?

Sobre lo de la població que vota...home, no diguis que no es molt important deixar de banda a una part de la població que no vota.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Estic d'acord amb tu, l'antiamericanisme com a mode de vida és una inutilitat i una estupidesa. Apendre és de les millors coses que es poden fer, això si, hem d'apendre les coses bones, no les dolentes.

Àlex,
La veritat és que l'abandonament era una possibilitat molt gran mirant els resultats del 5-F. S'ha de dir però, que m'ha sorprès el to conciliador amb McCain. Tot i que la relació Romney i McCain és dolenta, un tàndem entre els dos, crec, que no seria descartable. I sens dubte molt millor que el tàndem amb Huckabee.

Adrià,
Quan dic que és un problema de cultura política, no dic que els EUA en tingui més que Catalunya, dic que són cultures diferents, ni millors ni pitjors. Ara bé, tot i aixì una mica envejós si que m'hi sento.
En quant a la participació electoral, és cert que molta de la població no hi participa. Ara bé, si es té en compte tot el procés electoral(primaries + presidencials), una gran part de la població si hi participa.
I en això, també sento certa enveja.