21 de febrer del 2008

Preparats, llestos, ja!



A partir de les dotze d’aquesta nit comença la campanya electoral, una campanya que haurà de decidir qui ocuparà els seients del Congrés dels diputats a Madrid.

Aquesta campanya a nivell català té tres grans punts. Primerament s’haurà de resoldre el dèficit d’infrastructures que el país pateix de manera greu arran de la inhibició i la inexistència de voluntat política inversora dels diferents governs espanyols siguin del color que siguin.
En segon lloc s’haurà, en aquesta legislatura, de negociar el nou model de finançament que és en definitiva on podrem mesurar forces amb Espanya. Depenen del resultat de la negociació, de si el sistema és bilateral, si s’aproxima al del concert econòmic, si ens permet reduir el dèficit fiscal… veurem la nostra capacitat de força enfront d’un Madrid que guanyi qui guanyi seguirà sent igual de centralista i jacobí que com sempre.
L’últim punt que a nivell nacional representa un gran desafiament, és la defensa de l’estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. La més que probable retallada de l’estatut per mans del Tribunal Constitucional posarà pressió a tots els grups catalans, i aquests no podran defugir-la amb hipotètics pactes en la més profunda nocturnitat.

A nivell d’estat espanyol la legislatura es presenta amb diferents punts a l’ordre del dia.
La crisi econòmica, que alguns neguen i altres sobre-exploten, requerirà polítiques valentes i precises.
Un altre tema serà les relacions internacionals d’Espanya. La diplonmàcia espanyola haurà de refer les relacions amb las nova Administració Americana i també s’haurà de decidir en quin bàndol vol estar, si al de les potències democràcies com Gran Bretanya, Alemanya o França o al costat de les "altres" potències com Grècia, Sèrbia, Rússia o la República Popular Xinesa.
Els drets col·lectius també seran temes que volaran per la legislatura ja que Euskadi aplicarà el seu Pla de Convivència per poder decidir el seu futur i Catalunya, depenen de les segon es rebaixes estatutàries, també es podria afegir de manera unànime i cohesionada a la reclamació del dret a decidir del pobles. Així que el model territorial podria no estar tan ben tancat com alguns creuen, això sense descartar un pacte Nacional espanyol per limitar les competències de les Comunitats i enfortir l’estat…

La legislatura també podria portar a remoure el panorama català. Si ZP aconsegueix majoria absoluta hi haurà tensió amb el Govern, si ZP només aconsegueix majoria simple, depenen de si arriba a un pacte amb Duran i CiU, les eleccions podrien avançar-se.
Queden molts interrogants per resoldre, l’hora per decidir s’acosta.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Et contestaré en aquest comentari punt per punt el tema Catalunya. Espanya ho deixaré per més endavant.

- Tens raó. Tenim un problema d'infraestructures que ha de ser resolt amb urgència i que ZP ha demostrat no saber solucionar el problema. Una millor i eficient gestió basada en el traspàs de rodalies a la Generalitat podria ser-ne una solució. Com a mínim, la Generalitat té dret a demostrar que ho pot fer millor que l'Estat (tampoc és molt difícil l'objectiu).
- Necessitem un model de finançament a l'estil País Basc/Navarra i que els impostos dels catalans serveixin per millorar la qualitat de vida dels mateixos catalans.
No es tracta de ser insolidaris amb la resta d'Espanya sinó de ser justos amb la multitut de problemes i necessitats de la gent que viu a Catalunya.
- Encara volen retallar més l'Estatut? L'Estatut era el tema principal i únic del fracassat 1r govern tripartit. I ja sabem tots quin resultat "positiu" va tenir.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Completament d'acord en tot, menys en una cosa.
Parles del fracassat primer govern tripartit. Bé jo crec que no va fracassar en si, sinó que va aconseguir el seu objectiu número u: l'estatut del 30 de setembre. El que va passar desprès no es pot atribuir al govern sinó a les ansies de poder d'alguns.

Albrock ha dit...

Pedro en política catalana ets tant sectari i partidisita, és increïble.