6 de febrer del 2008

La partida continua



Ja ha passat el super-Tuesday i bé, la veritat és que si es pretenia desemborsar la cursa, el super-Tuesday ha aportat més ombres que llums.

En el bàndol demòcrata Hillary Clinton ha guanyat el super-Tuesday ja que s’ha imposat en els grans estats, Califòrnia, New York i New Jersey, tot i que Obama ha guanyat en més estats que la Senadora.
Aquest fet ens porta a fer algunes consideracions.
El moviment Obama es consolida tot i que no acaba d’agafar la suficient força per deixar endarrera a l’ex-primera dama. Obama ha guanyat en 12 estats entre els quals Alabama o Geòrgia on la comunitat afroamericana és molt potent. El gran fracàs de la nit però se’l emporta directament un dels grans suports Obama, Ted Kennedy. El Senador de la famosa nissaga dels Kennedy ha fet un esforç increïble i ha recorregut els estats de New Jersey i Massachusetts fent campanya per Obama. En aquests estats, tot i les primeres dades, Hillary s’ha imposat de manera clara. Cal dir que Kennedy és un dels pocs de l’establishment demòcrata que dóna suport al Senador per Illionis.

Aquest super-Tuesday presentava algunes zones calentes com Missouri on els sondejos donaven un avantatge de 2 punts per Obama però al final s’ha imposat Clinton. Una altra zona calenta era New Jersey, però com ja s’ha dit, Hillary també hi ha guanyat. Alabama i Arizona eren dos estats en què els sondejos eren molt contradictoris entre si, en el primer ha guanyat Obama i en el segon Hillary. La gran pugna, però era Califòrnia. Hillary hi havia cultivat una forta majoria que en les últimes setmanes s’havia anat desinflant, fins al punt en què Obama tenia serioses oportunitats de guanyar, ajudat pel suport de la primera dama de Califòrnia i la seva inseparable estrella de la televisió Operah Winfrey. Tot i així Hillary a l’últim moment s’ha imposat amb un gran avantatge, un 13% sobretot amb l’ajuda del vot hispà que ha anat en massa per Hillary, en contraposició al negre que s’ha decantat de manera clara per Obama no només a Califòrnia sinó també per tot el país.
Aquest fet demostra, com també han mostrat diverses enquestes a peu d’urna, que els demòcrates que havien decidit el seu vot en els últims dies, ho havien fet per Hillary en una gran majoria. Aquest fet pot ser produït per diverses causes. Una seria el segon atac de ploritis que va tenir Hillary dilluns visitant la Universitat de Yale. Crec que aquest fet no ha sigut, com si ho va ser a New Hampshire, el que ha fet apostar als indecisos per Hillary. Crec que més aviat ha estat que des del bàndol Republicà ja es comença a veure amb claredat qui serà el candidat al novembre. En aquest sentit, els demòcrates han votat per qui creuen que té més opcions de derrotar la continuació de Bush. Saben que a les Presidencials, en principi, Hillary té més bones cartes que Obama i fent ús d’aquest raonament, han votat en conseqüència.

El super Tuesday ja ha passat i en el bàndol demòcrata encara no hi ha candidat clar, Hillary té 740 delegats per 659 Obama. Menys de 100 delegats de diferència, i si es miren els guanyats en aquest dimarts, Hillary n’ha aconseguit 497 i Obama 489, 11 de diferència. La cursa està oberta i segurament no es resoldrà fins al mes de Juny quan acabin les primàries, tot i que no es descartable que com al 1960, es decideixi en la Convenció. Al 1960 John Kennedy va guanyar la nominació i desprès la Presidència. Es repetirà la història?

En el bàndol Republicà les coses estan més clares. John McCain s’ha imposat de manera clara i com deia ell en les celebracions del seu triomf, es comença a sentir com el candidat republicà pel pròxim novembre.
La nit va començar amb la sorpresa Huckabee, que en segona volta es va imposar a Mitt Romney que havia guanyat la primera volta, però l’aliança entre McCain i Huckabee va possibilitar a aquest fer-se amb la victòria a West Virgínia. Huckabee també ha guanyat en quatre estats més Arkansas, Geòrgia, Tennessee i Alabama. Ja és curiós que aquest ex-pastor baptista i negacionista de la teoria de Darwin, hagi guanyat en cinc estats i sigui la revelació en el bàndol republicà. Però bé, cadascú és lliure d’escollir qui cregui més convenient.
Mitt Romeny ha guanyat en 7 estats i ha guanyat quasi 100 delegats, però no ha pogut frenar el tornado McCain i s’ha hagut de conformar amb la segona posició i a veure compromesa la seva carrera presidencial. Tot i la derrota, hi ha un factor d’optimisme per Romney, si l’ex-governador i Huckabee ajuntessin els vots dels dos, sumarien més del 50%. Aquest fet demostra que la base conservadora més radical està dividida entre els dos candidats. Un cop donat el cantó optimista del fet, el negatiu. Difícilment Huckabee s’unirà a Romeny.
El guanyador de la nit, McCain, s’ha imposat en les estats clau com New York, on comptava amb l’ajut de l’ex-candidat i ex-alcalde Rudy Giulliani, Califòrnia no ha guanyat per 10 punts i New Jersey.
La lluita republicana està centrada en saber qui és el més conservador, per així poder recomposar la gran coalició que va portar a Ronald Reagen a la Presidència.
Huckabee no té perfil de President però tot i així la base evangèlica, que és molt potent li dóna suport, el fet d’haver practicat alguna política fiscal allunyada del model republicà quan era Governador d’Arkansas li han tret pes en l’etiqueta de candidat conservador tipus.
McCain és el més liberal dels republicans, que no vol dir molt, sobretot en termes socials. Ara bé és un ferm aliat de Bush en tot el tema referit a la Guerra de l’Iraq. Tot i així, com m’ho feia notar ahir un company republicà amb qui vaig parlar, la base conservadora no el vol, i segurament no el votarà.
L’altre candidat republicà és Romeny. Romney en principi seria el prototip perfecte de candidat republicà, sinó fos per algun punt. Durant la seva etapa de Governador de Massachusetts va fer algunes lleis socials que poc tenen a veure amb el neoconservadorisme i "purisme" dels republicans, en aquest sentit ja ha declarat que ha canviat d’opinió i que defensa els valors del GOP. El punt més dur per Romney és la seva fe mormona. Si no ho fos, crec, que Romney seria el candidat a les Presidencials i que McCain hauria de tornar a fer les maletes com va fer al 2000 enfront George Bush. Però als EUA la religió és important, i ser mormó no ajuda.


Res no està decidit, ningú ha dit la l’última paraula encara. La partida continua.

9 comentaris:

Albrock ha dit...

Home, què vols que't digui, m'ha assemblat un bon anàlisi.

El McCain acabarà sent el candidat presidencial i el Huckabee intentarà fer-li encara més la pilota i prssionar-lo suficientment perquè l'agafi amb ell coma VP. El McCain ja sabem què és i quin mal farà al GOP, i el Huckabee és el frau més gran de la història.

Fixa't on a guanyat el McCain-Huckabee (les primàries bàsicament) i on ha guanyat Romney (els caucus). Bé, això ho hem 'nat veient des de fa dies i la raó és que la gent que va als caucus són gent que sap alguna cosa de política, són gent motivada que ha estudiat els candidats i ha arribat a una decisió racional. A les primàries en canvi, vota gent que no sap res i que simplement vota el que ha senitit per la tele. I encara més al Sud, on les zones rurals han demostrat que ténen uns dels habitants més curtets d'Amèrica, que han votat el Huckabee sense saber res d'ell, somplement perquè és "baptista" com ells. Vaja, patètic. Els resultats bons del Romney a molts d'aquests estats són als barris residencials rics de ciutats. És a dir, gent amb cert cap.

Res, que si acaben posant el McCain-Huckabee com a canditat, ja els votarà sa mare. Espero que guanyi l'Obama i que derroti a aquells dos zumbats i sigui el next president. Jo esperaré aviam si hi ha un tercer partit per acabar donant-hi suport.

Ni els idiotes rurals del Sud, ni els veterans/militars, ni els "republicans" moderats, ni els latinos ni els jueus representen per mi la base del partit. Aconseguir una victòria basada en una coalició amb aquests grups, no és per mi una victòria real. Que aprenguin de Utah (91%-5%).

Anònim ha dit...

Brillant Pere. Una anàlisi brillant. En política amerciana, allunyada del partidisme llfiscós català, sí que m'agrades.
Per cert: escrius molt bé.

Anònim ha dit...

Jo m'uneixo a l'onada McCain. Acabo de veure en ell un futur i bon president dels Estats Units.
Sembla ser que la presidència se la disputin Hillary i Obama en les primàries democràtes. Però no haurien de perdre de vista un McCain que està agafant una inèrcia i una embrenzida que pot ser difícil d'aturar.

Ara bé, l'única que crec que pot frenar el tornado McCain és la Hillary.
Per cert, fracàs rotund del Romney. Això ens demostra que per triomfar a la política es necessita alguna cosa més que diners i un ultraconservadorisme mormó.

Albrock ha dit...

Andreu, no sé què vols dir amb fracàs rotund. Se suposava que'l McCain havia d'assegurar-se la nominació amb grans victòries amb grans marges, i no ha estat així. El Romney ha aconseguit guanyar a Utah, Montana, Alaska, Minnesota, Massachussetts, North Dakota i Colorado; i el McCain que se suposava que havia de guanyar al Sud, no ha pogut. Si té tants delegats és pel fet que'ls estats que ha gunayt el McCain els seus delegats se'ls donen tots al guanyador.

Però bé, sí que veig que'l MCCain segurament aconseguirà la nomincaió (amb el suport de Huckabee). Perxò és important que tothom s'aglutini entorn l'Obama. Barack Obama for Presidetn! L'únic que pot salvar el GOP de si mateix!

Ah i Andreu, veig que t'agrada això de gastar bilions de dòlars i començar guerres per tot el món per "lluïtar contra el terrorisme". És que'l McCain és tant intel·ligent, tant patriota, tant preparat... Siusplau.

OBAMA'08
CONSTITUTION PARTY'08
LIBERTARIAN PARTY'08
ANYBODY BUT MCCAIN'08

Andrew ha dit...

El Mac és del tarannà més moderat del partit. I no crec que s'hagi de concebre la moderació com un aspecte negatiu.
A més, combina això perfectament amb el patriotisme nord-americà que tant agrada allà.
Encara no he entès el per què de la teva mania envers John McCain.

Albrock ha dit...

Perquè el McCain de moderat no en té res. El McCain és un home que vol ser un president de guerra i que ha obertament defensat invaïr Síria, bomberdejar l'Iran, quedar-se 100 anys més a l'Irak i, com diu ell tot orgullós "hi haurà més guerres".

El McCain és "moderat" justament on no s'ha de ser moderat, com ara els impostos o l'assignació de judges (El McCain va votar en contra de la reducció d'impostos de Bush i en contra de la nominació de judges constitucionalistes). Diguem que el McCain és el pitjor dels dos mons: és un esquerrenós econòmicament (no para d'atacar "les companyies") i socialment i en canvi està com una puta cabra (pitjor que'l Bush, la Condolezza i el Rumsfeld junts) en política exterior.

El McCain és un perill. No tant sols pel GOP, sinó pel país i pel món. Obriu els ulls.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Si la pinça McCain-Huckabee ha funcionat en diversos estats i ha fet perdre diversos delegats per Romney.
En quant a la distrivució dels vots per territori/intel.ligència la veritat és que no la puc compartir en absolut. No és pot generalitzar rural+sud=idiota i urbà+nord=intel.ligent. És d'una simplificació que em sorprèn que vingui de tu.
En quant a McCain, és sens dubte el menys conservador, però també el més elegible. Vosaltres decidiu.

Guillem,
Gràqcies pels compliments.

Andreu,
Estic d'acord amb tu en què Hillary és la única que pot fer front i guanyar a McCain.
En quant al Romney, és cert que ser mormó l'ha perjudicat, però no s'ha d'oblidar que sumant els vots de Huckabee i Romney, tenen més del 50% dels vots republicans. El problema principal de Romney és que Huckabee li roba vots i delegats, el segon, evidenment, és que és mormó.

Albrock ha dit...

No són generalitzacions Pedro, són fets il·lustrats pels resultats. Dels votants amb un salari de +$70000 anuals, el Romney domina, també en el grup d'eduació universitària o de postgrau. Pedro, ja pots dir el que vulguis, però la gent menys educada té menys accés a la informació i en general acaba arribant a decisions que potser que no siguin del tot racionals.

Hi ha milers de persones que han votat al McCain, per exemple, sense saber res del que proposa (només els hi sona el nom, el veuen a la tele com a gran guianyador, saben que és "un heroi"...). O també altres que han votat el Huckabee desconeixent que va pujar els impostos desenes de vegades i va gastar-se milions en programes socials. I, més important de tot, molts d'aquests rurals del sud ténen por al Romney perquè és mormó. Vaja, això demostra una intel·ligència brutal.

Ferran Porta ha dit...

Perdoneu la intromissió, però no entenc perquè tots defenseu que la Hillary Clinton és l'única que pot parar els peus a McCain. Perquè no Obama?
Salut!