En les eleccions del 2004 el PP va aconseguir al voltant de 10 milions de vots i 148 escons al Congrés del Diputats.
La legislatura 2000-2004 va estar marcada per la contestació social en contra de les polítiques del Partido Popular d’Aznar com per exemple la gran mobilització de les Terres de l’Ebre en contra del dit Pla Hidrològic Nacional, que també va aprovar CiU, o les concorregudes vagues i massives manifestacions d’estudiants en contra de la Llei Orgànica d’Educació de la Pilar del Castillo, el Prestige i el chapapote de Galiza, la manipulació a TVE amb l’Urdaci i el mític " el sindicato c,c,o,o", la il.legalització de Batasuna per la llei de partits (que també va aprovar CiU), el tancament d’Egunkaria, les tortures i com no i culminant l’escalada de mobilització ciutadana les grans manifestacions, amb referèndum il·legal inclòs, en contra de la Guerra de l’Iraq. Totes aquestes petites accions van anar sumant i omplint el got que va vessar a partir de l’"esperpento" que va organitzar el Gobierno en relació l’11 de Març del 2004.
Amb aquest panorama doncs, el PP va perdre les eleccions, el problema és que no en va acceptar, o més ben dit, no va en processar els resultats. El no processament de la derrota ha portat als populars a fer una oposició frontal i a vegades brutal a l’executiu de ZP pensant-se que, com algú a Catalunya, els havien robat la Presidència.
Mitjançant la que podríem anomenar com a doctrina Reagen, la campanya permanent, el PP s’ha mobilitzat molt tant en contra de les lleis socials de ZP i a favor de la família tradicional, com en contra del Procés de Pau obert a Euskadi o també la brutal i descomunal campanya en contra i de boicot de l’Estatut com a simple paper de fumar per anar contra de Catalunya.
Aquesta deriva reaccionaria ha portat al PP cap a postulats de l’ultradreta intransigent i rància nacionalcatòlica espanyola.
Aquest fet però té un fet positiu i un de negatiu per al PP. El positiu és que el PP manté molt mobilitzat el seu electorat, el negatiu és que ha desatès el sector centrista, moderat, de l’electorat que se sent desemparat ja que ni PP ni PSOE li garanteixen gaire.
Aquesta campanya el PP està intentant dotar d’humanitat i proximitat un candidat sense carisma, d’aquí lemes com "con cabeza y corazón".
L’altre punt de la campanya dels nacionalcatòlics ha estat les disputes internes. Gallardon, Aguirre….. no el número dos ha estat finalment Pizarro el que no volia ser empleat de "la caixa" i que brandava la Constitució espanyola per impedir l’OPA de Gas Natural a ENDESA. L’aura de gran candidat però s’ha difuminat arran de la derrota que va patir contra Solbes en el debat sobre economia.
Rajoy i el PP arriben millor del que podrien haver imaginat fa poc a la campanya. ZP en quatre anys no ha estat capaç de fer-se un lloc, de trobar un còmode espai per edificar la seva majoria.
Ara Rajoy pot tenir alguna, poques, opcions de triomf.
En el post sobre el PSOE vaig dir que si visqués a Espanya el votaria. Doncs bé, al PP no el podria votar ni sent espanyol, i molt menys sent català.
Entrades
8 comentaris:
Des de Berlin, on visc, la forma de fer política del PP encara em sembla més "marciana" del que ja em semblava quan vivia a Barcelona. No és que a Alemanya tots els polítics mereixin un '10', però sí que la pèsima qualitat argumental del PP (i del PSOE, he de dir) i l'alineació PP-Església, vist des d'aquí dalt semblen malsons. El PP? A l'oposició fins que torni a ser un partit demòcrata.
Quina barreja de coses Pedro. Una cosa és la deriva antidemocràtica que porten (manipulació, il·legalització, no respecte als principis més bàsics...), i l'altre certes polítiques que van portar a terme durant el Govern (proximitat als Estats Units en política internacional, per exemple) o tenir els collons de defensar la familia i els valors tradicionals quan aquests estan desemparats. Has de saber separar les coses. Es pot ser un partit molt conservador políticament i en canvi altament democràtic (el GOP en els seus dies de glòria, per exemple).
Albrock, al final acabarem col·lapsant els comentaris del Pere, amb el tema de la "família tradicional". Sisplau, de debò que m'agradaria saber què vols dir amb "defensar la família tradicional" (fa uns dies, en un altre comentari, deies el mateix). És que no entenc com ha de defensar, cap govern, la família tradicional. No se suposa que qualsevol govern, com menys es fiqui en qüestions personals (i familiars), millor?
I què vols dir amb "els valors tradicionals estan desamparats"? Quins valors són aquests que estan desamparats? I desamparats, per qui? Què se suposa que ha de fer, qualsevol govern, per no "deixar desamparats" els "valors tradicionals"?
Sento molta curiositat, de debò.
Gràcies!
Perdona Pere, però crec que té tota la raó l'Albrock.
Com molt bé ha dit has de saber separar les coses. No tots els catòlics som iguals, ni tots els catòlics som del pp. Mira'm a mí, catòlica i de les JERC.
Però pel que fa a la resta estic totalment d'acord amb tu. El pp és una vergonya i jo com a catòlica mai els votaria, per arcaics, conservadors, manipuladors... i ja no dic com a catalana que sóc i independentista!!
Espero que no guanyi el pp, ja saps el que va dir en Ridao, el psoe és el mal menor...
Ferran,
Exactament: El Govern com menys es fiqui en temes personals millor. Per això tota la nova legislació és intervencionista i dissenyada per instaurar un nou model alternatiu de vida. El Govern només hauria d'intervenir en temes personals quan és per protegir algú, com per exemple un nen no nascut. Però justament en aquest tema el Govern ja li està bé.
Ferran,
El PP té el problema que té encara massa "crosta" franquista a la pell.
Àlex,
No he dit que ser conservador vulgui ser antidemocràtic. Ara bé sobre les polítiques del PP al govern doncs...
Elisabet,
Hi ha tots els catòlics que vulguis i molts són molt bones persones, molt bé. Tampoc he dit que per ser catòlic s'hagi de ser del PP més que res pq si fos veritat el PP trauria el 82,5% dels vots en totes les eleccions.
Albrock, no estem d'acord, és clar. La "nova legislació" busca, justament, que cadascú pugui actuar en funció de les seves creences, opinions i voluntats. La "nova legislació" no treu drets a ningú: qui tenia X drets els continua tenint; la "nova legislació", en canvi, dóna drets a persones que abans no els tenien.
I de totes formes, no m'has explicat quins són els valors tradicionals que, segons tu, estan desamparats per culpa d'aquest govern :)
Salut!
EL PP és un partit revolucionari que ha tret una nova cançó que es titula "revuelta popular" jaja
L'he escoltat a Libertad Digital i la valoració que trec és que em recorda a cançó de classe música de col·legi de monges. Amb això, ja ho dic tot.
Pots tenir molta raó en les teves crítiques cap al PP, però hi ha dues coses que no m'agraden:
1. el tema de la doctrina Reagan s'agafa amb pinces.
2. si hi ha alguna cosa amb la que estic totalment d'acord amb el PP a part de la seva política econòmica que va ser un gran èxit demostrat, és el tema immigració.
Encara que sembla que en aquest país quan exposes que la immigració és un problema, et titllen de racista i xenòfob. Doncs si senyors, tenim un problema greu que es diu immigració i és necessari començar a buscar solucions i els únics dos partits que han parlat i han aportat idees han estat PP i CiU.
Encara que sembla que en determinats llocs (UPF), estar d'acord amb una política d'immigració d'un partit i ser del Reial Madrid (ja em diràs que té veure "el tocino con la velocidad") és sinònim de pepero i facha.
Doncs no, ja que el terme pepero implica també monarquia, centralisme, religiositat i conservadorisme moral, unes característiques que no es troben en la meva persona.
Publica un comentari a l'entrada