16 de febrer de 2008

Respectaran Catalunya?


Cada cop més les webs dels partits quan arriben les campanyes electorals serveixen per entreveure cap a quin sector de l'electorat se centren o es dirigeixen els seus missatges.

Fins fa un temps a la web de Convergència i Unió hi havia un escrit que deia més o menys "CiU l'únic referent nacionalista capaç d'actuar amb les mans lliures" o alguna cosa per l'estil.

Doncs bé un cop començada la campanya electoral els cervells grisos de CiU han tret aquesta frase i han posat el lema de la campanya "Respectaran Catalunya".

El perquè d'aquest canvi es pot ser degut a dues causes.

Un possible motiu és que amb la polèmica amb els cartells xenòfobs, CiU vulgui potenciar el lema reivindicatiu de la campanya per d'aquesta manera fer fugir els fantasmes ultradretans de la campanya i potenciar-ne els imputs sobiranistes, un electorat que amb el cartell del candidat més unionista que podria presentar CiU que no es cansa d'afirmar i repetir que CiU "vol governar Espanya", podria desertar i anar a parar a Esquerra.

L'altre possible motiu seria que CiU s'estaria preparant per portar a terme el que no es cansa de repetir Artur Mas: "fer caure el govern de Catalunya si CiU és necessària a Madrid". Algú dirà, què hi té a veure l'eliminació de la frase del web amb l'afirmació de Mas? Doncs tot.

Tot. Perquè si CiU fes caure el govern català mitjançant un acord a Madrid s'estaria produint la major subordinació de la política catalana sota l'espanyola de la història, i és clar això de "l'únic referent nacionalista que pot actuar amb les mans lliures" sona a acudit barat.
Algú podria dir que Esquerra va donar la Presidència de la Generalitat a un partit i a un candidat de qui la seva catalanitat no era segurament la més desitjable... ara bé, el Pacte d'Entesa es va fer a Catalunya, no a la Moncloa.

Seria indignant que CiU exigís a ZP que el preu del seu suport per la investidura fos l'avanç de la convocatòria electoral a Catalunya, més que res que llavors si que seria la mort d'aquest suposat "referent nacionalista". Pot ser un referent nacionalista algú que posa primer la seva voluntat de governar per la via d'imposició de Madrid? Pot ser "referent nacionalista" algú que no vol que el govern de Catalunya es decideixi a Catalunya? Pot ser "referent nacionalista" algú que nega capacitat d'elecció al Parlament de Catalunya? Pot ser "referent nacionalista" algú que pacta amb Espanya per governar Catalunya?

La veritat és que CiU, sobretot CDC, haurien de reflexionar. La subordinació de la política nacional a lògiques exteriors no és bona i produeix que augmenti el desengany de la població envers la política. També es contraproduent ja que posa a Catalunya en un segon pla polític per part d'algú que s'autodefineix "referent nacionalista".

Patètic.

5 comentaris:

Albrock ha dit...

Déu meu Pedro quina paranoia. Han posat la nova frase perquè és el lema de la campanya.

I CiU de subordinació espanyola cap, seria el PSC que la demostraria, quedant en evidència d'una vegada per totes. Veuriem també com els dos satèl·lits socialistes (ERC i ICV, els teus dos partits) no poden fer-hi res. No'staria malament que això passés. És frustrant que mentre CiU negocia i aconsegueix coses a Madrid per Catalunya, els tres inútils del tripartit, en teguin el mèrit.

Bé ja veus Pedro, portem allò el dilluns perquè sinó ja veus que la meva opimió s'està solidificant.

Enric I. Canela ha dit...

A mi no m’agradaria que la condició que posés CiU per recolzar al PSOE fos avançar les eleccions, CiU no quedaria bé, però com quedaria el president Montilla i el PSC si s’avinguessin.
CiU hauria actuant independentment, però el PSC quedaria “patètic”. O no?
La realitat és que és impensable que CiU doni suport al PSOE si la política catalana continua així. És coherència.
El PSC i el PSOE són la mateixa cosa. No veig cap competència entre ells, no tenen grup propi, ara mateix s’ha decidit que el PSOE està davant del PP a l’hora d’assignar els espais electorals perquè PSOE i PSC són el mateix. Quin sentit té donar suport a aquells que no te’l donen?
No es tracta de decidir la política catalana a Madrid, es tracta de decidir l’espanyola aquí. Jo em penso que si CiU i ERC es posessin d’acord moltes coses canviarien, però dos no s’entenen si un no vol.
Cal deixar-se de tacticismes i pensar que és millor per Catalunya, quin és el millor camí per assolir la independència i per això caldria que CiU i ERC, els que realment ho vulguin dels dos bàndols, parlin. També a ERC hi ha molts que prefereixen el seient que la autèntica lluita per la independència, no només a CiU. Fets i no paraules.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Sí aquest fet es produis, sens dubte el PSC quedaria com el que és. Però CiU també. Els dos cometrien subordinació, un per provocar-la i l'altre per acceptar-la.
I siusplau, que ha fet CiU a Madrid perque el Govern se'n pugui aprofitar?

Enric,
Completament d'acord en que el PSC si acceptés quedaria també patètic.
Sobre que si CiU dóna suport a ZP a Madrid ha de canviar la política catalana, be doncs això està per veure. Tot i així, és clar, per CiU seria un acte de coherència demanar-ho.
Parles sobre un possible pacte entre CiU i ERC, més que dos no s'entenen si un no vol, diria que en aquest cas, dos no s'entenen si cap vol. Tot i així, estic d'acord que certes coses anirien millor.
Sobre el gust per les cadires de certa gent, home a tots als partits n'hi ha, també a ERC.
Sobre deixar-se de tactisismes, molt d'acord. Quan CiU tingui una postura en aquest sentit avançarem molt més ràpidament que ara.

Gràcies per comentar el bloc.

Enric I. Canela ha dit...

Pere,
Impossible comentar i llegir tots els blocs, però el teu s'ho mereix.
Com m'agradaria que tots el sobiranisme es poses d'acord i exigís els nostres drets.
El problema d'uns i altres és que a l'hora de la veritat no posem el país per davant. Discursos si que en fem. És molt complicat quan arriba l'hora de la veritat ser completament coherent.
Jo sempre em pregunto, què faria si sigués al lloc. I sense ser-hi, dubto que la meva resposat sigui la correcta. I això que intento ser coherent.

Lídia Pelejà ha dit...

Pere,

tot això, era el que li haviem d'haver dit al Macias... Però en fi, que tens tota la raó.