12 d’agost de 2008

Desconnectar i algunes coses més


Desconnectar és sens dubte un dels grans descobriments que ha fet la humanitat. Desconnectar arriba un moment que és gairebé imprescindible per la salut de l’ésser. Desconnectar fa veure, al tornar, les coses d’una altra manera, les fa veure amb perspectiva, amb la distància necessària per poder-ne treure l’aigua clara.

No hi ha millor període per fer aquesta desconnexió que durant les vacances, ja que ofereixen el temps necessari per poder dur a terme el "resset".
Allunyar-se un temps de tot ajuda a posar les coses al seu lloc.

Però bé, la desconnexió la començaré d’aquí una estona, abans voldria comentar algunes coses.

Primerament un petit comentari sobre el referèndum de recusació al President Morales.
Bolívia després del referèndum queda tal i com estava però amb la sensació de què només hi ha una sortida, la negociació i el diàleg. Ha quedat clar que tan Morales com els governadors autonomistes tenen gran suport públic, per tant ni uns ni altes podran imposar les seves reformes. La proposta de Constitució governamental afecta sobretot al model productiu, ja que aposta per una nacionalització generalitzada de l’economia, alhora que políticament aprofundeix en la unitat de l’estat per sobre de les demandes d’autonomia de les regions més riques del país.
La consideració a fer seria quina classe d’autonomia i per què la volen. Queda clar que la demanda d’autonomia de les classes riques de Bolívia no només es produeix per poder millorar la qualitat de vida dels ciutadans de les regions o perquè tenen una adscripció nacional o ètnica diferent de la població de la resta del territori, en gran part la demanda d’autonomia es deu a l’interès dels governadors i de les classes dirigents per continuar mantenint el control dels recursos naturals que Morales vol nacionalitzar.

Per tant, per trobar una solució s’hauria d’arribar a un punt mig entre les parts. Bolívia és molt important per la zona ja que és la subministradora de molts països de sud Amèrica, i el que no es pot permetre és seguir amb aquesta inestabilitat.
Evo ha superat el referèndum, per tant té legitimitat per continuar endavant, tot i així, Bolívia necessita un pacte.

Anant cap a casa nostra, el conseller Tresserres novament ens obsequia amb una bona notícia, el Canal 9 es podrà veure al Principat, mesura prèvia a que la televisió catalana també gaudeixi d’aquesta consideració a les terres del sud. Aquest impuls ve a corregir una mancança que només es pot entendre si es té en compte qui governava anteriorment.
Hi ha una classe de catalanisme que no considera el País Valencià com a part de la nació, i per tant aquella terra només els serveix per fer proves d’expansió. Aquest catalanisme és el que creu en la superioritat del Principat envers tant a les Illes com al País Valencià. Aquest tipus de catalanisme és el que va impedir, entre d’altres, la reciprocitat de TVC i de C9. Afortunadament, el catalanisme que creu amb tota la grandesa de la nació, ha sabut fer bé les coses, ha sabut actuar com hauria de ser, amb sentit d’estat.
Una vegada més, Joan Manuel Tresserres, l’ha clavat.

I per últim, un petit apunt sobre la persona que acompanyarà Obama en la lluita per La Casa Blanca.
Segons diversos mitjans, l’equip de campanya del senador podria fer públic el nom del candidat a vice-president en les dues setmanes pròximes. Aquest és sense cap mena de dubte una de les decisions més transcendentals per qualsevol campanya presidencial, tal i com demostra un estudi publicat al web de Gallup on es mostra que just després de la nominació del vice-president, la candidatura augmenta notablement en les enquestes.
Avui Obama treu cinc punts d’avantatge a McCain, un avantatge que per anar bé hauria d’arribar als 10-13 punts durant la Convenció per tal de tenir un mínim de seguretat de cara la victòria al Novembre, per tant, en el transcurs d’aquestes dues setmanes la nominació del candidat a vice-president podria produir l’efecte elevador en les enquestes. Si hi ha d’haver una data, aquesta és l’adequada.
Faltarà veure quin és el rostre escollit, segons diuen qui té més possibilitats és Tim Kaine que és governador de l’estat de Virgínia, un estat que pot ser clau en les Presidencials, un altre nom que sona és la de la governadora de Kansas, Kathleen Sebelius, que és una de les organitzadores de la Convenció de Denver. Caldria recordar que Sebelius ja sonava com a possible candidata a les primàries, així ho recollia la revista TIME després de la devacle del 2004.

Falta poc doncs perquè Obama tingui acompanyant, i per el bé de tots, esperem que sàpiga escollir bé.

Un cop fet aquest petit recull, començo la desconnexió, una desconnexió curta, però necessària.
Fins dissabte.

Cap comentari: