20 d’agost del 2008

Remordiments amb anxoves


Remordimens. Els remordiments són letals,impecables, són la millor prova, la millor assegurança que té cadascú per poder analitzar amb fredor les accions i les desicions que un pren al llarg del seu camí vital. Els remordiments són capaços de deixar-te una nit sense poder aclucar els ulls, en alguns casos produeixen una sensació de culpabilitat difícil de suportar. Els remordiments a més, de manera inconcient, fan que incorporis els seus veredictes i et porten a intentar minimitzar la teva falta.

Els remordiments són complicats de portar, és complicat trobar algú que passi de tot un cop incorporat el remordiment en la seva consiència, aquest fet però porta temps a no ser que el remordiment sigui alarmant.

Sí escric sobre remordiments és més que res perquè durant tot el dia no he fet més que escoltar justificacions i girs argumentals trets de la màniga de diversos dirigents “escalfa breguetes”. El vicepresident de la formació pel.lícules X ha afirmat que si Zapatero no complia el pacte, la seva formació votarà en contra als PGE. Carai, quina gran seguretat que demostra Bosch amb el que van acordar entre oliva i oliva en un hotel vilanoví el Saura i la de la Vega. Aquest intent de donar força al pacte no s’acaba aquí, ja que pretenen atribuir l’acord a tot el govern de la Generalitat, quan ahir asseguraven que era un pacte entre partits. Aquest intent de genearalització governamental, és a parer meu, una marranada de les grosses, intentar que la pèssima intel.ligència d’uns la comparteixin els altres es podria qualificar de mala persona, però que s’afirmin veritables mentides per tapar les vergonyes pròpies ja és insultant i vomitiu, més encara quan el President en funcions de la Generalitat ha manifestat públicament que no està conforme amb el pacte i que és fora del govern. Realment els deixebles d’Stalin han perdut facultats.

Tornant al pacte i als remordiments tomàquils, saben els Saura&cia del que es juga Catalunya amb el finanaçament? Saben la importància que té? Saben que ara el “gobierno de españa” té la paella pel mànec?

Si no hi ha un bon model de finanaçament no només Espanya haurà tornat a passar la mà per la cara a la clase política catalana i a demostrar que la única sortida és la independència, no, el que realment passarà és que la Generalitat com a institució estarà en perill. Ho va advertir el conseller Huguet a la UEC, si Catalunya no té 2.000 milions d’euros més el pròxim any, haurà de reduïr serveis. Sí algú intenta treure mèrit pel fet que és conseller de l’únic partit independentista del nostre país i per tant “clar diu això perquè vol la independència” o bagenades com aquesta, afegir que la molt unionista consellera Geli ha anunciat que la despesa en Sanitat no arribarà a la planificació feta a inici de legislatura per falta de finaçament. Queda clar que amb el finançament no només ens hi juguem l’opció de recuperar part del déficit fiscal, sinó que a més, ens hi juguem l’autogovern. Ho ha clavat el vicepresident Carod-Rovira als Matins d’Estiu (per cert heu notat un canvi subtil en la pregunta dària a mig programa?) on ha assegurat que per més competències que es tinguin si no es tenen els recursos per dur-les a terme de poca cosa serveixen. Doncs això.

Ara només cal saber si el Saura i l’Herrera podran dormir tranquils la resta de nits que queden fins al 16 de novembre que és la data que han pactat perquè acabi el nou termini, això sí, sino poden sempre podran passar-les comptant olives.

1 comentari:

Andrew ha dit...

1) Intentem justificar el malbaratament dels nostres recursos i la mala gestió culpant de tot a Madrid. Sempre és més fàcil culpar als altres de les desgràcies succeïdes que fer-ne autocrítica. A què em recorda això? Nazisme pot ser? Sempre ha estat una afirmació de l'esquerra per explicar l'ascens nazi al poder, no me l'he inventat pas jo.

2)El que han fet el ZP i el Sauron (o Saura) ha estat riure's de Catalunya a la seva cara i dins el seu territori.
Espero reaccions a l'alçada de les circumstàncies dels altres tres ERC, CiU i PPC.
Però, al cap i a la fi, són els mateixos catalans els que es deixen prendre el pèl. Després, veus els resultats dels eco i dels sociates a les últimes eleccions i entens el per què ens intenten prendre el pèl cada dia més.