9 d’agost de 2008

El Dia D, a les fosques


Avui és el dia D, avui és el dia en què segons l’estatut de La Moncloa s’hauria d’aprovar el nou sistema de finançament català. No és molt aventurat pronosticar que no serà així.

Avui el Gobierno de España no farà una nova proposta de model, avui el Gobierno de España se saltarà una llei orgànica votada per al Parlament espanyol, i no passarà res. Lamentable.

Una pregunta? Sí fos el Govern de La Generalitat qui infringís una llei orgànica, el Gobierno de España no faria l’impossible perquè la complís? No faria ús del Tribunal Constitucional? Sí oi? Però és clar, aquí es pot observar la diferència de ser Gobierno de España, i per tant ser govern d’un estat, i ser Govern de La Generalitat, i per tant ser govern d’una regió.

Avui no tindrem finançament, però bé, tampoc cal que ens alarmem, total La Generalitat com a molt quedarà en fallida i no podrà fer absolutament res, però apart d’això tot continuarà igual, dit d’una altra manera, Espanya ens continuarà expoliant.

Avui hi ha hagut l’acte d’unitat de les forces polítiques catalanistes i democràtiques del nostre país en defensa dels interessos nacionals. Avui també s’han dit coses interessants, per una banda, el President Montilla dient que "Aquesta batalla la guanyarem" i per l’altra la vice-voge espanyola de la Vega que qualificava com a excés verbal les paraules del President.

No sé si guanyarem la batalla, però el que sé és que aquest cop, digueu-me ingenu, la cosa va de debò. I va de debò perquè ara el que està en joc no és la definició del país com el que és o si la nació es fonamenta en drets històrics o no. Ara el que està en joc és poder o no poder fer polítiques. I fer polítiques vol dir poder pagar la pensió a les viudes, vol dir poder fer carreteres, vol dir poder fer hospitals, escoles, vol dir millors serveis per els ciutadans de Catalunya. I aquest fer és el que fa que aquest cop es vagi de front, es vagi amb el tot o res, i no com en l’Estatut.

I a més a més, en aquesta batalla el PSC i CiU sí que estan al bàndol català, ja que tant uns com altres s’hi juguen el pa de demà en unes eleccions. CiU no pot tornar, en principi, a vendre’s per quatre xavos al PSOE hipotecant Catalunya, i el PSC resulta que li ha trobat gust a això de governar Catalunya i vol fer-ho, per tant, si no hi ha recursos no podrà. Com a resultat tenim que almenys de moment, Catalunya resisteix, Catalunya no es ven. Mai fins ara havíem aguantat tant.

Bé, el Dia D ha arribat i no tenim finançament. El Dia D ha arribat i Espanya ha incomplet la Llei. Espanya ens deixa novament a les fosques, mentre a Andalusia i a Extremadura estan preparant els camions per emportar-se el botí. Un botí que, segons ells, els correspon "por derecho de conquista" .

PD: A Internet s’ha promogut una campanya perquè cada 9 de cada mes els catalans es concentrin davant dels Ajuntaments de cada poble, vila i ciutat durant 9 minuts per reclamar el dret de Catalunya a decidir el seu futur.
No hi falteu!

Cap comentari: