7 d’agost de 2008

Xina 2008 = Espanya 1992


Demà s’inicien els Jocs Olímpics de Pequín i ho faran amb gran polèmica ja que el Règim Xinés en lloc d’eliminar les detencions contra la dissidència política no ha fet més que incrementar-la.

Aquest fet és indiscutiblement negatiu per l’olimpisme i per tot el moviment olímpic. Les detencions, les desaparicions no fan més que tacar uns Jocs ja de per si tacats.
La no cooperació del Règim xinès tira per terra tots els objectius que va esgrimir el COI quan va elegir Pequín com a seu olímpica. El COI deia que si es donaven els Jocs a la potència asiàtica, aquests contribuirien a la democratització i a l’obertura del país. Els resultats són els que són, i girar el cap a una altra banda no farà que la realitat canviï.

Més encara si és té en compte la política internacional xinesa. Els Jocs també havien de servir per poder alleugerir el conflicte intern amb el Tibet, lluny d’alleujar-se, el conflicte s’ha agreujat. I per no parlar del Darfur, conflicte en què la Xina ha pres partit i de forma clara amb el govern genocida del Sudan.

Total, que aquests Jocs apart d’aportar capital a l’elit xinesa, poca cosa farà per transformar el país. El suport al Sudan continua, la repressió al Tibet s’incrementa i les detencions a dissidents no s’aturen. Una gran elecció això de donar els Jocs a Pequín.

Aquest fet pot portar a què persones de bona fe es preguntin que com és possible que s’elegeixi un país on passen aquestes coses, que com és possible que el COI que parla i fa gala dels valors de l’esport pugui permetre que passin aquests fets.
Doncs bé, aquestes coses passen i no és la primera vegada.
Convidaria recordar que durant els Jocs de Barcelona de 1992 la Guardia Civil Espanyola va detenir a centenars de persones que l’únic delicte que havien comès era ser demòcrates i independentistes, i aquesta brutalitat que va en contra dels Drets Humans, la va ordenar un jutge que ara es dedica a perseguir criminals fora de les fronteres de l’estat espanyol, segurament perquè si busqués a dins s’hi trobaria a ell mateix.

Aquest apunt no pretén rebaixar la postura d’oposició a l’organització dels Jocs, simplement ho dic de cara als falsos progressistes que s’omplen la boca amb paraules de suport al Tibet i de condemna a la Xina, quan són els mateixos que es tapaven la boca al 1992 amb una actitud més pròxima al col·laboracionisme de pantalons baixats que a una altra cosa.

Si demano recordar aquells fets és per demostrar que els Jocs en si, poca cosa en tenen de Jocs. Els Jocs realment són armes al servei dels estats de les ciutats que els organitzen amb la col·laboració inestimable del COI.

En fi, que demà comencen els Jocs Olímpics, uns Jocs on com a Barcelona ’92, molts lluitadors de la llibertat els veuran entre barrots.

Cap comentari: