Llibres d'estiu: El setè camió

Un dels debats més encesos que actualment hi ha a la nostra societat és el referit a la memòria històrica i sobretot als intents de recuperar-la. Els que s’oposen a recuperar-la sovint argumenten que aquest fet tant sols produirà que s’obrin velles ferides, ferides que ells consideren tancades. Altres que també s’hi oposen ho fan per por, per por al que pugui passar, aquests normalment són els que van viure aquells fets en persona i per tant tenen por que al recordar-ho es puguin tornar a repetir.

En canvi hi ha un seguit de gent que vol recuperar la memòria col.lectiva, i ho vol fer no per buscar venjances, sinó per poder entendre millor aquells apassionats anys, uns anys que tenyits de sang i de tristor van canviar la història. La Guerra d’Espanya i la República que la va precedir, encara guarden molts secrets i petites històries, històries i secrets que estan submergits en aquest pacte de silenci que alguns han fet. Encara queda molt per descubrir en relació a aquell perióde. Caldria saber amb més exactitut per exemple la relació entre les forces feixistes i les tropes de Franco o sobre la no intervenció de les potències aliades, caldria saber i descubrir els intents d’acabar la guerra per part d’alguns, caldria identificar els traïdors, caldria poder saber tantes i tantes coses que és impossible deixar oblidar aquells anys.

Per evitar que petites històries o petits secrets acabin morint, van apareixent llibres que expliquen algun d’aquests contes mai explicats, llibres que intenten aportar llum sobre un fet que ha quedat ennuvolat pel temps i el silenci.

Un d’aquests llibres és el que ha escrit Assumpta Montalà i ha editat Ara Llibres que s’anomena “El seté camió”. Aquest és un llibre que tracta sobre un fet que va traspassar les portes de la història i es va convertir en llegenda. El seté camió fa referència a un dels camions que en els últims dies de la Guerra d’Espanya van transportar el conegut com a “el tresor de la República” cap a França. Aquest tresor estava amagat en diferents punts de la geografia nord-catalana, concretament des de Figueres fins a La Vajol. En diversos castells s’hi amagaren les obres d’art del Pardo i d’altres museus, així com també obres religioses, el més important però era el que hi havia amagat en una mina de La Vajol. Allà hi havia el que quedava de l’or de “el banco de España”, allà sota terra hi havia una cambra subterrània on la República guardava el que havia de contribuir a fer més passable l’exili, un exili que ja es veia com a inevitable.

Les anades i vingudes d’aquell or i d’aquell tresor no les explicaré, el que si vull dir és que si no hagués estat per una d’aquestes persones que creu que tenim dret a decidir si volem saber la nostra història, no haguéssim sabut res de com va acabar la història del setè camió, i qui diu el seté camió diu del periple que va conduir al President Companys a la mort o de tantes i tantes coses que s’han anat sabent.

La recuperació de la memòria doncs no es basa en la venjança o en el ressentiment, la recuperació de la nostra història ha de servir per entendre millor el nostre passat, perquè només d’aquesta manera poderm entendre el país en què vivim.