30 de setembre del 2008

President o persona?


Per ser President o per ser persona? Aquest és l’últim debat en el que el súper Conseller Saura amb la seva absoluta errònia gestió ens ha situat. No n’ha tingut prou en quasi carregar-se la unitat catalana pel finançament a l’estiu, que veient que no produeix cap cosa noticiable, el súper conseller està a punt de carregar-se una lluita històrica.

Iniciativa des de sempre ha tingut la molt noble (en serio) intenció de recuperar la memòria històrica, aquella que es va falsejar durant la Guerra d’Espanya i la posterior dictadura franquista.

Des de què a Catalunya hi governen les forces d’esquerra s’han iniciat tot d’accions de cara recuperar els fets que es van produir en aquells foscos anys. Tot i no estar massa d’acord en l’enfocament ideològic que promou la secretaria de la Memòria Democràtica depenen de Saura ( a vegades el nom no fa la cosa però en aquest cas sí, i definir la memòria com a democràtica o no democràtica no em sembla el més apropiat) ja que és massa "republicana" i no prou "catalana", però bé, aquest no és el tema.

Aquest passat diumenge el súper conseller Saura anunciava que ell personalment acompanyaria un familiar de Companys a Madrid a buscar el document de reparació que el Ministeri espanyol de Justícia dóna als represaliats del franquisme.
Aquest anunci és, i fent ús de les paraules de Joan Tardà, absolutament indignant.

Per ser President o per ser persona? Aquesta és la pregunta. Per què els feixistes espanyols van assassinar Lluís Companys? El van assassinar per ser una persona especial? Per ser una persona com tantes dels milers que van afusellar? No, llavors per què van assassinar Lluís Companys? El van afusellar perquè era el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta és la resposta.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, descendent del Govern que presidia Companys en el moment en què el van matar, pot acceptar tan sols un paper de "reparació" per part d’un govern que no ha complert cap dels compromisos que havia pres en aquest tema? Per part d’un govern que encara és hora que accepti, com a hereu del règim que va assassinar el President, la seva part de culpa i demani perdó com han fet Alemanya i França? Amb una simple reparació n’hi ha prou? No.

L’únic que serveix en aquest cas per restablir l’honor i reparar la memòria de Companys, i la del país, és l’anul·lació del judici que el va condemnar a mort.

Saura es torna a carregar, altre cop, un tema de país perquè cal recordar que Companys és l’únic President democràtic d’Europa que va ser assassinat per el feixisme en el període de la II Guerra Mundial. Una simple reparació?

El cas Companys no és un cas com qualsevol altre, el cas Companys és el cas de l’assassinat del President de Catalunya, i per tant, fer-lo passar com un cas normal no és més que una traïció a la memòria del país, de tots aquells que van defensar al democràcia i Catalunya i de la mateixa memòria del President.

La iniciativa de Saura és una col·laboració desinteressada a favor de l’oblit del cas Companys, i per tant a favor de què els vencedors de la Guerra d’Espanya, aquells que van assassinar el President, segueixin imposant la seva visió de la història.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Que no pateixi doncs, el senyor Saura, que arribat el cas també repararíem la seva família (i prou)

Andrew ha dit...

Per tant, tampoc oblidem qui era realment en Companys.
Encara recordo el gran llibre de l'Enric Vila...

Pere Sàbat ha dit...

Anònim,

Esperem que no arribi aquest dia.

Andreu,

Companys era el President, independentment de la seva acció política.
En quant al llibre de l'Enric Vila, ves, tot són opinions. La meva és que es lamentable.