12 de febrer de 2009

Amb els daus sobre la taula


Falten poques hores perquè comenci la campanya electoral a Galícia i a Euskadi, poques hores perquè les maquinàries electorals, que ja fa temps que funcionen, es treguin la careta i surtin a tot drap esbombant els missatges de campanya.

Aquestes eleccions tenen realment un gran interès, no només per els propis ciutadans que hauran de votar en aquests països, sinó que també significaran una tendència en l’àmbit polític espanyol, a més de la sempre curiositat que aporten unes eleccions on nacions sotmeses lluiten per fer sentir la seva veu.

A Euskadi, segons les enquestes i el sondeig del CIS publicat avui, és possible que s’aproximin temps de canvis. La majoria sobiranista que actualment governa el País Basc no arribarà a la majoria absoluta, i aquest cop no tindrà la possibilitat de què l’esquerra abertzale li "deixi" algun diputat per poder ser investits. Els sondejos apunten una tendència a la bipolarització entre el PNV i el PSE, que pujaria significativament en comparació als resultats del 2005. Per la seva banda el PP baixaria entre 3 i 4 diputats i la ultra UPyD podria entrar al Parlament de Gasteiz. EB i Aralar aconseguirien 3 diputats i EA entre 3 i 4, formació aquesta que notaria el trencament de la coalició amb el PNV.

Amb aquest plantejament el que queda clar és que els problemes del conflicte basc continuaran una legislatura més. És més, segurament empitjoraran, ja que el Parlament resultant de les legislatives del primer de març no serà la voluntat del poble basc, sinó que aquesta serà "corregida" per la justícia espanyola que executa amb les seves lleis, pròpies d’èpoques passades, que la veu de més de 150.000 ciutadans quedin segrestades. I és obvi que , si realment es vol solucionar el conflicte, s’ha de comptar amb totes les parts i no sembla que amb la il.legalització d’una de les parts implicades es pugui avançar en aquest camí.

La situació que es podria derivar de les eleccions és completament incerta i posar-se a fer pronòstics és absolutament aventurat, tot i això i veient certs moviments tan del PNV com del PSE (i del PSOE) no seria descabellat pensar en un possible govern de gran coalició, tot i que aquesta opció va en contra del projecte de Ibarretxe, però no del PNV.

S’haurà de veure com es desenvolupa la campanya electoral, i sobretot s’haurà d’estar amatent al dia desprès, quan els pactes per constituir govern esdevindran protagonistes.

A Galícia per la seva banda tot sembla més clar, és a dir, tot continuarà igual. El PP guanyarà les eleccions, com sempre, però perdrà cert suport fet que l’allunyarà més de la majoria absoluta. El PSdG que ha governat durant els últims quatre anys augmentarà lleugerament el seu nombre de diputats i el seu soci de govern el BNG es mantindrà o iniciarà una ínfima tendència a l’alça. A diferència d’Euskadi, sembla, que UPyD no arribarà al Parlament gallec.

Aquesta situació aboca novament a la constitució del bipartit entre socialistes i el BNG, un BNG que sembla no notar el desgast de governar, ja que mantindria la seva massa electoral i amb possibilitats d’augmentar-la.

La nova legislatura mantindrà sobre la taula el projecte de nou estatut de Galícia que ha esta impossible d’aprovar en els últims quatre anys per la negació del PP d’acceptar el terme nació per definir el país.

Les dues cites electorals tenen un parell d’aspectes compartits. Les dues es configuren mitjançant una política de blocs, si bé és cert que a Euskadi el PSE de Patxi López ha intentat trencar aquesta tendència, entre els "constitucionalistes espanyols" i nacionalistes al País Basc i entre el PP i el bipartit a Galícia.

L’altra coincidència que tenen, és que les dues marcaran el futur immediat de la política espanyola, ja que depenen del resultat que treguin les respectives delegacions de PSOE i PP a les dues eleccions podran accelerar canvis, al govern espanyol o a la cúpula del PP.

Queden 15 dies per l’1 de març, ja queda menys.

3 comentaris:

Andrew ha dit...

Aquesta enquesta és el primer indicador del que disposem per realitzar valoracions. No és que em refiï gaire de les enquestes del CIS, però fins que diaris com El Mundo (Sigma Dos) o La Vanguardia (Noxa) no publiquin les seves enquestes això és l'únic que tenim per debatre.

Els resultats del PSOE són espectaculars. Definitivament, tenen una maquinaria electoral i propagandística a l'alçada dels nazis. Ningú pot obtenir tan rèdit electoral duent a terme una política econòmica tan catastròfica i lamentable.
El PSOE ha perdut el nord, però sap replegar votants i fidels sirvents com cap altre partit.

En canvi, els resultats que se'n deriven del Partit Popular comencen a indicar que la porta cada dia és més gran i ample per certes persones...
A Galícia, crec que els populars arribaran a l'escó 37 i fins i tot en el millor dels casos podrien tenir opcions de lluitar per l'escó 38 com fa 4 anys.
En canvi, a Euskadi la baixada d'escons del PP pot ser històrica. Les previsions pessimistes internes parlaven de 9-10 en el pitjor dels casos i de 13 en el millor dels supòsits.
Alguns ja comencen a enyorar veritables candidats i polítics del partit com Mayor Oreja o María San Gil.
I Basagoiti? En fi, no crec que faci falta donar una opinió al respecte...

En conclusió, d'aquesta enquesta se'n deriva una voluntat dels ciutadans de dos països o comunitats històriques que aboguen pel constitucionalisme i la unitat dins la pluralitat enfront aquells que opten per la divisió i generar tensió entre persones i territoris.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

La conclusió de les enquestes d'aquests dos països no és que tendeixin cap al bloc del nacionalisme espanyol, més que res perquè l'enquesta del país basc és èrronia jaque s'han obivat més de 150.000 vots i per tant no reflexa la voluntat de la població.

En quant a Galicia, home, de moment es manté la majoria del bipartit, un bipartit que defensa el terme nació per Galícia. No sé si això és molt constitucional...

Andrew ha dit...

Pere:

Llibertad d'expressió, sí.
Condemnar la violència contra membres d'altres partits, també.

També el PSC estava a favor del terme nació a l'Estatut i han demostrat ser més fidels a la doctrina de Madrid que ningú.
A més, no oblidem que el partit més votat i amb escons a Galícia és el PP.

Avui he llegit una dada de les enquestes del CIS a tenir en compte. Crec que hauria de preocupar bastant a certes persones si es que partim de la premissa que tenen algun sentit de la responsabilitat, clar.
Les enquestes es van realitzar abans que s'haguessin destapat els casos de Madrid-El País i Garzón.