3 de febrer del 2009

Sempre RENFE


Durant el 2007 i 2008 un dels temes que van estar més temps sobre la taula i en boca de tots, va ser tot el que feia referència a RENFE, ja que aquests dos anys van ser de llarg, els dos anys més problemàtics de l’empresa espanyola. Si pujar al tren al 2007 es va caracteritzar per ser més emocionant que anar a Port Aventura, el 2008 va ser l’any dels jocs de màgia, màgia presidencial que certa gent es va creure talment com si fossin nens.

Si haguéssim de fer cas a cert President espanyol, aquest 2009 i un cop acabades les obres de l’AVE, els trens de la RENFE haurien de funcionar amb puntualitat britànica, a més que s’hauria d’estar aplicant tot un seguit de millores en infrastructures, tal i com van prometre Zapatero i Chacón durant la campanya del 9 de març de l’any passat.

La veritat és que poc s’hauria de sorprendre ningú, ja que qualsevol iniciativa que afecti a Catalunya sorgida de la boca d'un dirigent del PSOE no té gaires garanties de què es porti a la pràctica. Recordeu les inversions del 18’8% del PIB en foment? Recordeu l’Estatut o el finançament….?
En fi, que les infrastructures segueixen igual de malament i igual de precàries i la sensació de fer ús d’un servei propi d’un país en vies de desenvolupament cada dia agafa més volada entre els usuaris malalts de "renfitis".

El 2008 va començar amb una nova promesa incomplerta, la del traspàs de Rodalies a la Generalitat, promesa dita a Duran i Lleida en ple romanç públic entre el líder unionista i el líder del nacionalista progre. Sí el traspàs no s’ha efectuat no és en aquest cas per falta de ganes de "el gobierno de españa", ja que estaria encantat de treure’s de sobre una molèstia com aquesta, si no s’ha fet ja és perquè el Govern de la Generalitat no ho accepta, i no ho fa perquè Espanya vol que les millores en infrastructures les pagui Catalunya i no Espanya, fent gala de la més despreciable actitud rata i desagraïda espanyola. No deixa de ser curiós que Catalunya hagi de refusar adquirir la gestió dels trens en el seu territori perquè no té els recursos per fer-hi front, i en canvi pagui la mortarada que paga anualment (500 euros cada segon) a Espanya per, entre d’altres, fer funcionar els trens a diverses parts d’Espanya.

Si totes les promeses es complissin, aquest 2009 seria la placidesa personificada i viatjar amb la RENFE seria quelcom recomanable i tot, res més lluny de la realitat. Les promeses se les endú el vent, bé, més ben dit, les promeses de les endú el vot, ja que un cop la gent ha votat, el PSOE fa allò de "donde dije digo digo diego" o alguna cosa per l’estil.
El 2009 ha començat tal i com es va acabar el 2008, es a dir, amb retards crònics i reiterats, amb aturades, en definitiva, amb un mal servei.
La novetat però és que ara s’ha reintroduït una espècie que ja es considerava com a extingida, la dels revisors.

Ara es veu que la mesura que el Ministeri de la Melani va prendre, la de treure els revisors, consideren que ja no és aplicable en la situació actual. Espero que no sigui perquè els seus controls de "qualitat" els hagin dit que el servei ja funciona, perquè si ho han fet han après massa de pressa els dots del President Zapatero.

Dedueixo doncs que, arran de la crisi el Ministeri de Foment deu anar just de pressupost i que necessita líquid per poder finançar els nous trams d’AVE per les "gloriosas españas" i que, què coi, "para eso están los catalanes". Per ser un país de 3a i pagar-ne un altre de luxe.

1 comentari:

Andrew ha dit...

Tot el greu problema que patim al país amb la RENFE és responsablitat d'un govern espanyol desfasat i ple d'incongruències.
Què esperaves d'un govern que negava la crisis econòmica quan l'atur no parava d'augmentar?

Com avui ens comentava una excepcional companya i blocaire, com diu el senyor Ramon Tremosa, el pacte del Majestic ha estat el gran triomf de l'autogovern català.