4 de febrer de 2009

Madrid 2016? No gràcies


Entenc les aspiracions de la capital espanyola, és l’única capital important europea que no ha tingut uns Jocs Olímpics en la història, i això pesa. Que Roma, París, Berlín, Londres, Munic o Barcelona hagin tingut la capitalitat de l’olimpisme fa mal a la capital de l’ex-imperi on mai es ponia el sol, i més des de què el neo-nacionalisme espanyol ha impregnat per complet la classe política espanyola. Troben inconcebible que la història hagi estat tant injusta amb Espanya.

Ara bé, un tema és que es pugui arribar a entendre les motivacions que porten a Madrid a presentar candidatura per ser la ciutat escollida, i una altra molt diferent és voler que ho aconsegueixi.

Abans d’entrar en matèria però fer un aclariment. Molt difícilment Madrid aconseguirà el seu objectiu, i no serà per cap pregunta del Príncep Albert de Mònaco ni pel baix índex de democràcia del Regne d’Espanya, no. Si Madrid ho té difícil és perquè no acostuma a passar que dos Jocs se celebrin seguits al mateix continent, i al 2012 se celebren a Londres… A més una de les ciutats rivals de Madrid és Chicago, la ciutat del flamant President Barack Obama….

Però centrem-nos, seria bo que per Catalunya que Madrid fos escollida com a seu Olímpica? Alguns companys i certs "opinadors" creuen que si, car, pensen que si Madrid fos elegida Catalunya en sortiria beneficiada, addueixen que es rebrien certa part dels beneficis que es generarien gràcies als Jocs a Espanya, perquè tot i que serà Madrid qui centralitzarà el guany econòmic, aquest podria repercutir a "tot" Espanya, i també a Catalunya. Això però, és com afirmar que les vaques volen, és a dir, totes les evidències científiques condueixen a posar-ho en dubte.

També es defensa per donar suport a Madrid 2016 al fet que tan la capital de l’estat com Espanya van donar el seu quan Barcelona lluitava als ’80 per ser elegida olímpica. Aquest argument és reflex d’una estupidesa monumental i d’una desmemòria de la mida d’un elefant, ja que s’hauria de puntualitzar el "gran" suport que Espanya va donar a Barcelona. I si no, només cal recordar les paraules de Maragall, que va afirmar que si Espanya va recolzar Barcelona, va ser desprès que aquesta renunciés a tenir l’alta velocitat en ferrocarrils, i que el tram de Barcelona i Madrid quedés ajornat, fins fa poc. D’això se’n diu donar suport? A què haurà de renunciar Madrid per ser candidata? A res.

En qualsevol cas, també s’hauria de recordar el gran "suport" que Espanya dóna a l’esport català, per exemple amb les seleccions catalanes, on no dubte per impedir el seu reconeixement oficial a recórrer al suborn i a la corrupció o a defensar la legislació franquista. És aquest el suport que Espanya dóna a l’esport català, per el qual s’ha de recolzar Madrid 2016?

Un altre dels motius per oposar-se a Madrid és més simbòlic que els altres, però altament important. La candidatura de Madrid significa un petit canvi de model pel que respecte al projecte de les olimpíades, és a dir, els Jocs, en principi, són un projecte de ciutat ja que és aquest nucli qui l’organitza, però la candidatura de Madrid 2016 no es conforma amb Madrid i vol que els seus Jocs siguin els Jocs "de la nación". A partir d’aquesta lògica la candidatura ha proposat, amb l’acceptació masella de l’alcalde Hereu i de la Mayol, que Barcelona sigui sub-seu olímpica en futbol, i que concretament se celebrin els partits a l’estadi Olímpic Lluís Companys, que ja té conya la cosa.
Mai cap ciutat que ha estat Olímpica ha esdevingut desprès sub-seu d’una altra ciutat. Per què Barcelona ha de passar a ser una excepció? Per prestigi internacional i per credibilitat, Barcelona no es pot permetre ser sub-seu de res, i menys de Madrid, just quan el conseller Castells demana neutralitat a l’estat perquè no prengui partit en la lluita entre les dues ciutat per esdevenir el centre econòmic de la península va i gràcies a l’alcalde ens convertim en sub-seu.

Els acèrrims defensors de la candidatura diuen que, lligat amb l’anterior punt, si Madrid és elegida i Barcelona sub-seu, l’estat invertirà a Catalunya i que per tant serà beneficiós pel país, ells acostumen a dir "región". Els més desvergonyits afegeixen que d’aquesta manera es tornarà part del dèficit fiscal. Només els necis es poden creure o defensar aquest argument, ja que l’estat a partir de l’estatut de La Moncloa ja té l’obligació d’invertir a Catalunya i no ho fa, i a més, la inversió referent als Jocs es faria a Madrid i no pas a Barcelona, tinguem-ho clar.

Per últim, el gran argument que mou la candidatura. L’assimilació. El neo-nacionalisme ha descobert, i ha fet, de l’esport un dels seus màxims exponents. Les victòries d’un jugador espanyol desfermen un grau quasi etílic de nacionalisme, una borratxera que s’ha vist molt efectiva per culminar el projecte de "una, grande y libre" començat ja fa molts anys.

Per tot això, NO a Madrid 2016.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I encara et deixes una cosa: l'any que Barcelona va ser seu olímpica, perquè no hi hagués greuges comparatius i ningú no es queixés, Sevilla va acollir una Expo i Madrid va ser Capital Cultural europea, i totes dues ciutats van rebre també un dineral en infrastructures (potser més que la capital catalana).
En l'únic cas que no m'importaria que Madrid fos seu dels Jocs, seria si aleshores Catalunya ja fos independent. Ho farien amb els seus diners i no amb els nostres.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Tota la raó del món.

Andrew ha dit...

Un post exemplar del que comporta l'odi, el rencor i la irracionalitat...

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Què comporta odi? Quin rencor? Quina irracionalitat?

Es pot estar més o menys amb el post, però no hi ha res escrit que porti odi o rencor. I sobre la irracionalitat, home, depen de com es miri.