18 de febrer de 2009

Itàlia Sinistra


Diumenge hi van haver les eleccions regionals a l’illa de Sardenya a Itàlia on el centre esquerra esperava mantenir el President regional enfront de la dreta berlusconiana. No va ser així. La dreta es va imposar per més de nou punts de diferència i va escombrar el Partido Democratico.

Les conseqüències no s’han fet esperar i ahir desprès d’una llarga reunió el líder del PD, Walter Veltroni, va dimitir. La dimissió de Veltroni no fa més que agreujar fins a límits insospitats la crisi de l’esquerra italiana que, quan encara no s’ha celebrat els dos anys del partit, ja avança cap a una nova decepció que tot sembla indicar que acabarà amb una nova escissió. Les causes de la derrota electoral són múltiples i diverses, alguns podrien esgrimir que era per els perfils dels candidats a les regionals, d’altres que el rumb de la política nacional ha influenciat massa, i massa negativament per el PD, a causa de la poca contundència de l’oposició. En tot cas, el que és clar és que el projecte renovador del PD es troba com a mínim en suspens.

Veltroni quan va presentar la dimissió va demanar perdó per no haver pogut portar a terme el partit que volia, que somiava. Un partit nou, modern, que fugís dels personalismes inútils que no fan més que impedir avançar. En fi, Veltroni volia un partit que es dediqués a solucionar problemes, i no a crear-los.

És una llàstima que la figura de Veltroni hagi durat tant poc. Veltroni hagués estat un bon primer ministre italià, o com a mínim, millor que Berlusconi.

El futur polític d’Itàlia passa fonamentalment amb les decisions que prengui ara el PD. Si els elements prehistòrics del partit s’imposen, les lluites internes seran portada cada dia i brindaran de forma clara l’hegemonia política al Poble de la Llibertat de Berlusconi. Per contra, si els elements que s’imposen són els que prioritzen el país que al seu ego, el futur del PD i en conjunt el d’Itàlia poden tenir futur, ja que a ningú li interessa, des d’una visió democràtica, tenir una oposició dèbil i feble més centrada en problemes interns que no pas en la fiscalització de l’acció de govern.

Esperem que el PD salvi aquesta crisi i que sàpiga mantenir-se unit dins la diversitat que el forma, ja que només des d’aquesta posició podrà recuperar la credibilitat que tant necessita per poder ser l’alternativa a Itàlia.

Cap comentari: