És la democràcia, estúpida!

Divendres que ve milers de catalans pujaran a un bus rumb cap a Brussel·les, i no ho faran pas per anar a veure la capital d’Europa o per anar a fer el turista, no. Aquests milers de catalans aniran a Brussel·les a defensar el dret a decidir per el nostre país.

Realment no deixa de ser gratificant que aquesta iniciativa sorgida des de la societat civil es converteixi en un èxit. Ara bé, aquest èxit dependrà de l’assistència que aconsegueixi reunir la manifestació. Però independentment de la concurrència que hi hagi el pròxim dissabte a Bèlgica, un fet que demostra que com a mínim el combat de les idees s’està guanyant són les reaccions de certs dirigents i responsables polítics.

Segurament englobar la opinió contrària d’un dirigent a tota la organització política de la que forma part referent a la marxa seria demagògic, tot i així no deixa de ser curiós que la marxa dels "10 mil a Brussel·les" hagi fet sortir tot d’al·lèrgies a diversos polítics des de CiU fins al PP passant per el PSC.

Que el quintacolumnista Vidal-Quadras s’oposi a la marxa no deixa de ser coherent i conseqüent amb el discurs neo-espanyolista i anticatalà d’aquest eurodiputat del PP. És més, si Vidal-Quadras no estes en contra de la marxa potser hagués estat convenient pensar si aquesta estava ben plantejada.
Tampoc ha de sorprendre la posició contrària de l’actual diputat a Europa de Convergència, Ignasi Guardans, que fent de bon nét de Cambó, ha dit que "respecta" la marxa però que no li veuran pas.
El que va ser diverses vegades cap de llista del PSC a la Generalitat, i ara desterrat a Europa Raimon Obiols, s’ha arrenglerat al costat de Guardans i Vidal-Quadras i ha assegurat que no comparteix els objectius de la marxa. Obiols cal recordar és aquell que davant les nominacions d’Oriol Junqueras i de Tremosa com a candidats d’Esquerra i de CiU a les europees va defensar aferrissadament que a Europa no s’hi ha de defensar la sobirania i que Catalunya no ha de defensar les qüestions "identitàries".
Per la seva banda l’únic eurodiputat que ha dit que dóna suport a la marxa és Raül Romeva, encara que la forma que té de donar-hi suport és una mica peculiar, ja que ha anunciat que no recorrerà els carrers de la capital europea, sinó que es quedarà a casa. És a dir, com Guardans i Vidal-Quadras.

Les reaccions d’aquests eurodiputats no hauria de sorprendre ja que tan el PSC, la majoria de CiU i IC-V i no cal dir que el PP estan en contra de què Catalunya i els Països Catalans puguin tenir el dret d’exercir el dret a decidir.

Aquestes reaccions es poden compartir o no, això depèn del què pensi cadascú i és absolutament lícit i respectable. El que no ho és però, és la postura que ha pres la delegada de la Generalitat de Catalunya, Anna Terrón, davant del cas.

Anna Terrón ha afirmat que 'seria molt trist que Catalunya es convertís en el típic cas particular empipador a Brussel·les', i ha afegit menyspreant la iniciativa que "no sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català crec que això ja està perfectament reconegut en l'àmbit europeu".
Primerament afirmar que malament es va si per defensar un dret inherent de tot poble com és el dret a decidir, Catalunya es converteix en "un cas empipador", fet que voldria dir que la UE no respecta la democràcia.
I segonament, Terrón demostra que a més de irrespectuosa, és una inculta i una indocumentada i que en conseqüència, no té la capacitat per continuar representant la Generalitat davant de la UE. Com pot afirmar Terrón que no sap què es va a reivindicar a Brussel·les? Si no ho sap, per què reacciona amb tanta bilis contra la manifestació? O enganya en la resposta, o realment ve a confirmar que no compleix les seves responsabilitats com a delegada. A més a més, com té la indecència d’afirmar que la presència del català i de Catalunya a Europa ja estan garantides? A quin carai de delegació treballa aquesta senyora?

A més, tal i com ha dit l’impulsor de la iniciativa a diversos mitjans, a Brussel·les no es va a demanar res, sinó a mostrar que els catalans exigeixen el dret democràtic a l’autodeterminació.

En fi, que com deia aquell, és la democràcia estúpida!