Demà milers de ciutadans de tres dels set territoris d’Euskal Herria aniran a votar per elegir un Parlament que no reflexarà la realitat del pensar del poble basc, ja que Espanya ha impedit que l’esquerra abertzale es pugui presentar a les eleccions de demà.
Les eleccions basques estan marcades per la possibilitat que per primera vegada en la història hi hagi un Lehendakari no nacionalista i que per tant el socialisme arribi a Ajuria Enea previsiblement de la mà dels nacionalistes espanyols del PP.
Les enquestes pronostiquen un frec a frec entre PNV i PSE en què el ball d’un diputat pot fer variar la composició del pròxim govern. La reedició del tripartit sobiranista s’entreveu complicada, primerament perquè és difícil que les tres forces sumin, ja que EA no arribarà als 7 actuals i EB no passarà dels 3, i segona perquè el PNV no optarà per tornar a entrar en un cicle sobiranista, sinó que com ja ha fet durant la campanya centrarà tota acció de govern a la gestió.
La campanya que va acabar ahir s’ha desenvolupat sense grans problemes potser amb l’excepció de l’atac a una Herriko Taberna per part d’un afectat per un còctel molotov, però en general ha regnat la tranquil·litat. Les campanyes de PNV i PSE s’han basat primordialment amb aquesta característica, adormir al màxim els votants rivals i no donar carnassa per evitar la mobilització, tot esperant que els propis si que es mobilitzin.
L’atenció mediàtica i social s’ha centrat primordialment en aquestes dues formacions, car una de les dues, o totes dues, formaran part del pròxim govern. Precisament l’únic punt una mica pujat de to de la campanya ha estat el debat sobre quina coalició es formarà a partir del 2 de març per dirigir Euskadi.
El PNV acusa al PSE d’haver pactat ja amb el PP el suport per ser investits, el PSE recupera els últims anys de Ibarretxe centrats amb els plans polítics per resoldre el conflicte basc i les consultes per erigir-se com a aquells que treballen només per la gent i no per qüestions "identitàires".
Mentrestant la resta de partits segueixen intentant colar-se a les portades. El PP fa aparèixer el fantasma d’un pacte entre el PNV i la resta de forces basquistes per tornar a formar un govern sobiranista i a més insinuen un acord entre penevistes i socialistes.
Per altra banda EA defensa el seu perfil independentista per contraposar-se a un PNV on cada cop l’ànima conservadora i autonomista té més poder, reivindicant-se com l’assegurança d’un moviment sobiranista. Aralar més del mateix que EA, tot i que apel·la als votants de l’esquerra abertzale perquè donin suport a aquesta formació, suport difícil d’aconseguir ja que Aralar és una escissió precisament d’aquest corrent.
Ezker Batua per la seva banda fa la típica campanya dels partits que encara no han evolucionat, tipus ICV, fent ús únicament de la bandera de l’esquerra.
L’escenari que sortirà de les eleccions basques serà com a mínim complicat, de demà en sortirà un Parlament més fracturat on la majoria i l’estabilitat seran cares d’aconseguir.
Demà hi ha en joc que la majoria nacional continuï, o que per contra, una majoria nacionalista espanyola aconsegueixi arribar al Palau d’Ajuria Enea. O com a última opció quedaria la gran coalició, una gran coalició que satisfà a la majoria conservadora del PNV i al PSE, una coalició que tindria un gran damnificat: Ibarretxe.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada