5 de febrer del 2008

5-F: Super Tuesday


Ja ha arribat el gran dia, ja som al 5-F, ja som al súper-Tuesday. Avui més de 20 estats voten en primàries per elegir el candidat Demòcrata per una banda i el Republicà per una altra.
En el bàndol Demòcrata la lluita és molt disputada i fins i tot un últim sondeig a Califòrnia dóna un avantatge de 6 punts a Barack Obama per damunt de Hillary Clinton. Ara bé cal recordar que a New Hampshire es donava per segura la victòria del senador per Illionis i es va produir el "come back girl". Per tant sobretot precaució, ja que com diu el tòpic l’enquesta de veritat és la de les urnes.


En els Demòcrates combaten dues bèsties de la política, per una banda l’experimentada i intel·ligent ex-primera dama i actual senadora per New York Hillary Clinton, i per l’altra el senador que ha fet del canvi, de la regeneració i de la unitat nacional punts clau en la seva campanya.
Hillary és temperada diuen que freda, tot el contrari que el jove, de 46 anys, que amb els seus discursos i mitings fa posar la pell de gallina i arrossega a qualsevol que els escolti. Sí haguéssim de votar sobre la simpatia que ens causen els candidats clarament Obama partiria en avantatge per l’efecte imant que produeix, tanmateix no s’hauria d’oblidar que Hillary va fer grans discursos durant el 8 anys en què va estar a la Casa Blanca, com per exemple a la República de la Xina a favor dels Drets Humans que va caure com un bon cop de puny al Règim dictatorial comunista. Ara bé s’hauria de diferenciar entre el candidat que més sap parlar, i el millor candidat per ocupar el despatx Oval de la Casa Blanca. En aquest sentit Hillary té la paella pel mànec. Es coneix la Casa Blanca com el palmell de la mà, ha participat en el govern i va ser ella la que va fer la reforma educativa d’Arkansas, entre altres, on Bill Clinton era Governador.


Si es miren els programes electorals de cadascun dels candidats, poques diferències hi ha. Segurament la més importat és el millor pla de sanitat que planteja Hillary en termes d’universalitat enfront del d’Obama. Algú però, per buscar una altra diferència podria fer ús del vot afirmatiu de Hillary Clinton a la Guerra de l’Iraq. Bé sobre això algunes puntualitzacions. La primera és que Hillary va votar el mateix que tots els Demòcrates, la segona, Barack Obama en aquell moment no era Senador i per tant no va poder votar i també remarcar que Obama mai s’ha declarat anti-guerra, sinó que va dir que estava contra les guerres estúpides, no contra les guerres.


Barack Obama no és el típic candidat negre que pràcticament només parla de justícia racial com Jesse Jackson. Obama ha sabut defugir de l’etiquetatge de la raça i s’ha enfundat un vestit de candidat blanc que parla de tot i el més important, que la gent se’l pugui creure. Això però, fins a la seva victòria total a South Carolina funcionava. Allà els negres el van votar a ell en més del 80% dels vots. Obama quan arriba el moment decisiu, el de l’impuls final, agafa el fet irrefutable de ser negre per pur ús electoral, de la mateixa manera que Hillary a l’inici de la campanya defugia de la seva condició de dona, però ara i recordant que en les últimes eleccions el 54% dels votants van ser dones, torna a agafar aquest altre fet irrefutable, la seva condició de dona. Obama té els negres, els joves i els demòcrates de classe alta, Hillary les dones, els hispans i les classes mitges i baixes.
Dimecres sabrem quina coalició ha possibilitat la victòria al seu candidat.

Pel que fa als Republicans, la cursa ara és cosa de dos. Se la disputen el candidat conservador Mitt Romney i el candidat i veterà de la Guerra del Vietnam John McCain.
El primer té dos inconvenients, el primer es que és mormó, tot i el jurament que va fer de què la seva fe no interferiria en la seva hipotètica acció a la Casa Blanca i l’altre és que Mike Huckabee li fa la pinça al no retirar-se i li roba els vots dels evangèlics que en l’electorat republicà són molt importants.
McCain també té dos inconvenients. El primer és que no acaba de convèncer en què és prou conservador i que Rudy Giuliani li doni suport, en alguns estats pot ser contraproduent. L’altre problema és que McCain ja té 71 anys, si guanyés les Presidencials seria el candidat més vell en ser President dels Estats Units.
A favor de McCain, però, juga el fet de què és el republicà que té més possibilitats per guanyar a qualsevol demòcrata.
Si Romney guanya la nominació el més probable és que en els pròxims quatre anys hi hagi un demòcrata assegut al despatx Oval.

Passi el que passi al súper-Tuesday, qui guanyi en cada bàndol encara no ho tindrà fet, i qui perdi encara es podrà tornar a aixecar. Al dimecres segurament encara no sabrem el candidat, sinó que haurem d’esperar al mes de Juny quan acabin les primàries.
Les cartes ja són damunt la taula. Ara toca jugar.

6 comentaris:

Albrock ha dit...

Pedro, les coses clares, el McCain no té perquè tenir més possibilitats de guanyar contra Hillobama. De fet, sempre que'l GOP ha presentat candidates moderats en eles ultims anys ha perdut. Han estat els conservadors de veritat (Reagan, Bush Jr el 2000...) que han guanyat i governat.

De fet, una nova enquesta veu que a Utah (si, jausé que li tens mania pq's toto mormó, xo és l'estat més republicà d'estats units, on el GOP sempre treu 80%s), l'Obama guanyaria al Huckabee de carrer i entre'l Obama i el McCain estarien molt empatats. Amb el Romney, en canvi, estariem parlant d'un 79-21.

T'oblides de que la base conservadora no suportem el McCain i molts preferim quedar-nos a casa o fins i tot votar demòcrata per tal de quel McCain no acabi d'arruïnar el ja malmès GOP.

Anònim ha dit...

Ho tinc ben clar:

DEMOS
- Hillary : la millor per experiència i propostes.
- Obama: el pobre negre que aprofita el racisme per fer-se la víctima i aprofita la condició de ser negre per arribar a president. Per ser president del país més important del món (dolgui a qui dolgui ho són per mèrits propis), es necessita alguns atributs més no?
Prefereixo qualsevol republicà abans que ell.

REPUS
- Romney : un polític excessivament conservador ple de bilions de dòlars que no sap on invertir el seu temps lliure. El pot salvar la seva condició de conservador ja que tradicionalment els conservadors han tingut èxit en l'elecció del partit i un d'ells (el gran Ronald Reagan) ha estat el millor president de la seva Història.

- McCain : un heroi, un veterà de guerra del Vietnam. Bon historial per ser protagonista d'una pel·lícula de Hollywood, però no suficient per ser president o candidat republicà.
El seu tarannà moderat és un arma de doble fil ja que tant el pot ajudar a véncer com condemnar-lo al fracàs més absolut.

PD: El meu pronòstic (i desig) és que Hillary Clinton y John McCain siguin els candidats i Hillary es converteixi en la primera presidenta.

someone ha dit...

andreu, un analisi molt pobre de barak obama... mira't una mica la seva biografia

Lídia Pelejà ha dit...

Pere,

buff, amb menys de 5 minuts m'has posat al dia de la política americana... Llàstima que demà no anem a la uni per comentar els resultats, però el dojous, a les 11, serem al bar per no perdre la tradició!

Una abraçada,

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
En referència a McCain, dic que és el més elegible, un President no només s'escull a partir de la pròpia coalició, sinó que també ha d'arrossegar sectors no proclius a votar per un determinat partit. És per això que crec que McCain és el més elegible.
Per cert, que us a passat a West Virginia?

Andreu,
Estic molt d'acord amb tu en referència a Hillary Clinton, ara bé, en quan a Obama cal dir que tot i no tenir experiència, ha sabut fer una bona tasca al Senat, i repateixo, Obama no és el típic candidat negre, Obama és un candidat global, i sent negre, vol dir que té unes qualitats innegables.

Nil,
Gràcies per comentar, espero veure't altres dies per aquí!

Lídia,
Demà no ho comentarem, però dijous no en dubtis que segur que ho farem! I gràcies!

Albrock ha dit...

A West Virginia ha passat que el traïdor del McCain ha fet fer que els seus delegats féssin votar al Huckabee i que per tant "guanyés" i li tragués la merescuda i real victòria del Romney. Si no era obvi que havien fet un pacte aquests dos impresentables, ara no n'hi ha dubte.