10 de juny del 2008

Finestra Oberta: Podemos?

A partir d'avui començo una nova secció anomenada Finestra Oberta, on de tant en tant, diversa gent publicarà un post sobre un determinat tema. Finestra Oberta pretén ser un punt de vista diferent a la línia editorial del bloc. Finestra Oberta pretén ser una mirada diferent de la realitat, una finestra oberta a tu.

Avui, debuta La Roja, "la selección de todos, una selección de 40 millones de espectadores"… i més sinònims i burrades que es podrien dir.

Després d’observar la gran imatge donada per La Roja en els seus dos amistosos davant rivals de talla mundial com Perú i Estats Units, cal dir que la meva visió inicial sobre la Selecció encara era massa optimista.
Jo era un optimista perquè creia que Espanya cauria estrepitosament a quarts de final. Ara, crec que no passarà ni la primera fase.

Aragonés pot estar content del gran nivell de joc que exhibeix l’equip. El Zapatones és únic ja que cap entrenador és capaç de denigrar de tal manera a dos grans jugadors com Torres i Cesc.
El senyor del "y tal" està obsessionat a demostrar dia darrere a dia que el càrrec de seleccionador li queda molt gran. Està demostrant que no hi ha ningú millor que ell per desaprofitar un dels millors planters que ha tingut Espanya.
La possessió de la pilota i el "tiki-taka" no es tradueixen en ocasions de gol. El senyor del "y tal" està al capdavant d’un grup sense ànima, esperit combatiu, garra ni lluita.
Espanya és un Estat futbolístic per excel·lència. Durant 40 anys, La Roja no ha fet altra cosa que decepcionar als seus fidels seguidors cada 2 anys.

I quan es viu en un país on hi ha persones que no s’hi senten a gust de pertànyer, el paper desastrós que Espanya sempre duu a terme en competicions internacionals, encara suposa un motiu més per tal de buscar l’oficialitat de les seleccions que ells perceben com a nacionals.
I corruptes com, per exemple, el president de la Federació Espanyola, Ángel María Villar, contribueixen a enfortir les sensibilitats perifèriques degut a la manca de respecte de Villar envers territoris com Catalunya.

En definitiva, Espanya s’ha de dir que disposa d’equip per guanyar a Rússia i molt més. La qüestió radica en si es pot ser optimista davant el panorama actual que ofereix "el Sabio". Espero que ningú ens vengui més motos ni els jugadors ni l’entrenador del IMSERSO.

Espero que l’únic que tracti d’enganyar-nos sigui Cuatro, ja que entenc que vulguin rendivilitzar la inversió feta a l’Eurocopa a pesar que el Lama, el Carreño, el Castaño i companyia ja comencen a cansar i això que encara ens trobem a la jornada inaugural del grup.
S’ha d’agrair a Luis Aragonés el seu nefast paper. Fins i tot, està aconseguint desenganxar els aficionats espanyols més fidels que clamen indignats al crit de "Raúl Selección". Els únics que a dia d’avui creuen en la victòria d’Espanya a la Euro2008 són el "Sabio de Hortaleza", el ZP i Manolo el del bombo.

Tal com diu Cuatro, jo crec que Podemos !!
"Podemos... hacer el ridículo cayendo en primera fase."
post realitzat per Andreu Marín

2 comentaris:

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Crec que Espanya mai podrà gunayar res fins que no tingui realment una selecció plenament nacional. I això només passarà quan Catalunya sigui independent.
Jo convocaria el Salva Ballesta, un tio que "siente" españa de la manera que els espanyols volen.

Anònim ha dit...

Pere:
Els jugadors que no se senten representats amb Espanya han de tenir la llibertat de dir-ho. Les coses s'han de fer bé i anar per anar cada dos anys amb la Selecció si no la sents és una pèrdua de temps per l'equip i el mateix jugador.