Referèndum i naftalina

Finalment el seny s’ha imposat i el referèndum proposat per el Lendakari Ibarretxe es podrà portar a terme. Avui el partit abertzale, EHAK, ha anunciat que un dels seus diputats votarà a favor de la consulta perquè consideren que ha de ser Espanya qui impedeixi que el poble basc pugui parlar.

El trajecte per fer possible el referèndum basc ha tingut moments molts complicats i difícils de superar, afortunadament però, per als qui creuen en la democràcia, el referèndum es podrà realitzar i el poble basc podrà parlar sobre què és el que realment vol per al seu futur.

D’aquí uns dies quan s’aprovi al Parlament definitivament la proposta de la lendekaritza s’iniciarà tot d’editorials de quasi tots els mitjans en contra del projecte. En diran que no és constitucional, que trenca el pacte de la Transició, que separa la societat basca… tot de sentències que l’únic que faran serà demostrar que l’estat espanyol és incapaç d’entendre que dins seu i conviuen diverses nacions, i que com a tal, tenen dret a expressar-se.

No cal dir que defensar que el poble, sigui quin sigui, pugui donar la seva opinió lliurament sempre és més desitjable que no pas que no ho pugui fer i que per tant la proposta de referèndum, considero, que és del tot lloable i defensable, és més, trobaria una absurditat i una contradicció flagrant que algú que s’autoanomeni demòcrata no defensi el dret dels pobles a opinar via referèndum.

Així doncs el poble basc opinarà. Però la iniciativa d’Ibarretxe no ha tingut la certesa de que tiraria endavant fins avui, i la pregunta és perquè no?
La resposta és simple. No hi ha hagut la certesa fins avui perquè l’esquerra abertzale no havia decantat el sentit del seu vot. I aquest és el problema.

Euskal Herria té un gran problema, i aquest problema és la incapacitat de l’esquerra abertzale de ser un moviment o un partit decent. L’esquerra abertzale fins que no es deslligui de la banda criminal que és ETA no aconseguirà superar la barrera dels 10 diputats, i si no fos per la brutalitat en què actua Espanya no aconseguirien la representació que tenen, perquè el seu projecte de país, d’estat basc no és definit. L’esquerra abertzale té un llarg camí per recorre i la seva força és molt necessària per el País Basc, ja que el PNV pot tornar a caure ràpidament en el regionalisme vassall d’Imaz, i per tant necessitarà algú que la torni a centrar. L’esquerra abertzale necessita un replantejament estratègic, l’esquerra abertzale ha d’evolucionar, no pot continuar sent l’altaveu d’uns "priats" que actualment només maten perquè no saben fer res més en la vida. L’esquerra abertzale ha de pensar si vol ser un Hamàs a la basca o si vol ser la punta de llança de l’independentisme democràtic com Esquerra Republicana.

L’esquerra abertzale manté un discurs passat, manté un discurs d’inicis del segle XX, un discurs que actualment no farà que creixi el sobiranisme en la societat basca. Aquest discurs antic, passat i amb olor de naftalina és el que ha estat a punt de fer fracassar la proposta de referèndum del Lendakari Ibarretxe.

Aquest fet és molt preocupant, perquè a nivell català ara s’està parlant sobre la possibilitat de què les CUP es puguin arribar a presentar en unes eleccions al Parlament de Catalunya. La CUP manté aquest discurs antic, passat i d’olor a naftalina que defensa l’esquerra abertzale.
Si la CUP arribés a treure, cosa improbable, algun(s) diputat(s) a les futures eleccions catalanes, es podria repetir la situació del País Basc a Catalunya, que la proposta de referèndum engegada per el Govern de la Generalitat depengués del(s) diputat(s) de la CUP, i que aquest actués més pensant en el suposat regionalisme de la proposta, ja que no inclouria un referèndum a nivell nacional, més que no pas en sentit de la responsabilitat històrica del moment.

Veurem com evoluciona aquesta intenció d’algun sector de l’independentisme extraparlamentari i naftàlic, però convindria tenir en compte que la divisió només ens fa més febles davant d’Espanya.

Mentrestant a Euskadi, ara que l’esquerra abertzale ha raonat, el poble basc pren la paraula.