2 de juliol del 2008

El manifest


Fins ara no havia parlat sobre el manifest promogut per certs intel.lectuals espanyols pròxims al partit UPD de la nacionalista espanyola i socialista Rosa Diáz, en què es defensa que l’espanyol sigui la llengua vehicular a tot el territori de l’estat espanyol i que, per suposat, estigui per sobre de qualsevol llengua “cooficial”.

Primer de tot crec que els espanyols fan el que qualsevol persona nacionalista faria, defensar la seva llengua, però és aquí on hi ha el problema. Defensar l’espanyol de què?

Diuen que l’espanyol està en perill, en perill perquè els governs dolents, dolents dels països on es parlen altres idiomes dins l’estat espanyol “imposen” la llengua “cooficial” per sobre de la llengua comú, fet que “impedeix” que els castellanoparlants poguin desenvolupar la seva vida amb la seva llengua amb total normalitat.

Aquesta argumentació frega l’insult. Primer, l’espanyol és la tercera llengua més parlada arreu del món, i per tant, té una salut de ferro al quadrat. Segon, si us plau que diguin a quin lloc és impossible poder desenvolupar una vida normal parlant només l’espanyol, perquè a Catalunya aquest lloc no existeix. Tercer, que diguin quin país no utilitza la llengua pròpia en les seves institucions. Bé que Espanya utilitza en les seves institucions només l’espanyol, oi?

Perdre el temps contaargumentant els arguments que s’esmenten en el text no val la pena, perquè en el fons aquest manifest és tant sols una peça més d’aquesta nova espanyolitat totalitària que s’està acostant.

Avui és la llengua, demà serà el finançament i l’altre serà l’estatut. Espanya, com molt bé ha dit l’ex-president Pujol, està fent una ofensiva per reduir al màxim tot allò que es pogui identificar com a català o qualsevol signe de catalanitat. El problema catalán ja cansa, i per tant, tant PP com PSOE s’han proposat liquidar-lo. Liquidar-lo però, de manera diferent, no donant-li peixet, com fins ara amb el típic peix al cove, sinó acabant-lo o dit d’una altra manera, assimilant-lo completament.

Espanya sap que estem adormits, que estem encara estabornits del procés estatutari i volen aprofitar-ho, la nostra missió és impedir-ho.

I s’ha d’impedir desacomplexant-nos, s’ha d’impedir fent un nou relat nacional, i això és molt necessàri. L’horitzó nacional s’ha de tornar a marcar amb un cercle, i aquest cercle ha de ser prou nítid i prou clar perquè la gent s’hi sumi. Espanya comet errors, molts, i els hem d’aprofitar.

Perquè si no ho fem, continuaran sortint manifestos, continuarà el dèficit fiscal i cada com serem més poca cosa.