Més Manifiesto

Recientemente, el portero de la selección Iker Casillas, también su juntó al Manifiesto. De hecho, el mundo de deporte es un ámbito en el que el documento en defensa del castellano está recibiendo gran aceptación.

Aquesta és la veritable “selección nacional” d’Espanya. Aquest fragment és d’un article de EL MUNDO publicat avui. Cal dir també que el “seleccionador nacional”, el prehistòric, Luis Aragonés també ha firmat el manifest anti-català.

Casillas i Aragonés, a més a més de Villar i Hierro, s’han apuntat a la croada anti catalana i panespanyolista que promouen els sectors més nacionalistes de la societat espanyola encapçalats per EL MUNDO, Tele5, UPD i el PP.

Semblava que la selecció espanyola que es va fer amb l’eurocopa era diferent, ja que no provocava l’alèrgia habitual que comporta tota selecció espanyola, sinó tot el contrari, la selecció espanyola oferia un espai descontaminat de l’excloent nacionalisme ultra que es duu a terme des de les espanyes.

Però tot això era un miratge. L’Espanya immortal i prehistòrica de sempre ha tornat, i ho ha fet amb un aspecte completament allunyat de l’esport, per cert, no haviem quedat que no es podia barrejar esport amb política?

Sembla doncs, que les paraules de Casillas a la presidenta de la Comunidad de Madrid quan aquesta va anar a saludar la selecció espanyola abans d’anar cap a Àustria, “Cuidado que este és catalán” referint-se a Carles Puyol s’han fet realitat, i Casillas no ha pogut evitar unir-se amb el pensament dinosàuric i totàlitari que triomfa a Espanya.

Aquest fet doncs, només demostra que d’Espanya només n’hi ha una, la seva, la de l’espanyol, la de la rogigualda, la de la mà dreta, la seva. Una Espanya en què els catalans ens és impossible sentir-nos’hi comòdes, una Espanya que ens impedeix expressar-nos en català, una Espanya que voldria que només parlessim la nostra llengua a casa i en la més estricta intimitat, una Espanya que vol ser imperial i que d’aquesta manera actua en l’única colònia que els queda: Catalunya.