5 de setembre del 2008

"De dónde soy o de dónde vengo?"


És curiós, des del 2003 es posa en qüestió l’estratègia política d’Esquerra, una estratègia que de tan bona que era ha acabat no acomplint tots els seus objectius. Esquerra va escollir tan el 2003 com el 2006 formar govern amb les forces més progressistes del panorama català (em nego a definir el PSC d’esquerres tenint gent com el Corbacho) argumentant al 2003 un canvi de model i d’aire nou a la Generalitat, que era necessari, i al 2006 justificant-ho en tant que desprès de l’aprovació del retallat estatut, a nivell nacional tant CiU i el PSC tenien el mateix objectiu, i que per tant es triava l’ampliació de les polítiques socials.

Bé era una opció. Aquesta estratègia va generar llavors, i encara ho continua fent, una contestació molt gran per part de diversos grups nacionalistes que veien que el referent de l’esquerra nacional i independentista pactava amb un partit com el PSC en detriment de CiU.

Torno a dir sense problemes que defenso al 100% el pacte del 2003, tant per ocasió històrica com per democràcia. Desprès de 23 anys de nacionalisme moderat de centre-dreta convenia que les esquerres catalanistes oferissin aire nou, i més encara amb l’aprovació de l’estatut pel mig.
No puc ser tant rotund amb el pacte del 2006, i també sense problemes dic que no acabo de veure quin projecte es porta des de dins del govern.

En tot, però, el post d’avui no té per intenció parlar sobre el govern, no. El post d’avui té per intenció parlar sobre el perquè es fa difícil que hi hagi una alternativa possible.

A principis de setmana, concretament dimarts, Josep Maria Pelegrí, Secretari General de Unió, va afirmar que és impossible pactar amb Esquerra perquè és independentista, i que per poder pactar-hi ERC hauria de deixar de ser-ho. Pelegrí forma part d’un partit, del qual el seu màxim dirigent va dir que el principi d’Esquerra és no tenir principis. Bé, segurament el fet de no pactar amb Unió demostra tot el contrari, no?

Centrem-nos, Pelegrí posa aigua al vi en els intents de què en un futur (proper, llunyà…) les dues formacions que formen CiU i Esquerra puguin col·laborar més estretament.
Darrerament, més ben dit des del 2003, els dirigents de la federació no han parat de dir tot d’exabruptes en contra d’Esquerra i responsabilitzant-los de la desnacionalització del projecte de país, de la mateixa manera que acusaven a Esquerra de renunciar a coses que ells mateixos abominen, com la independència, i aquestes declaracions en són un exemple.

Al Pelegrí aquest, (que cobreix les pròpies incapacitats en un projecte de casa bona i trepes sobre-representats, per què, per quan Unió es presentarà sola a les eleccions?) li caldria entendre que potser és precisament el revés que Esquerra no ha pactat amb CiU. Pelegrí hauria d’entendre que Esquerra no podrà pactar amb CiU mentre la seva tropa d’unionistes no se separi de CDC.

Perquè miri senyor Pelegrí, el PSC pot ser moltes coses, però com a mínim respecte les idees dels altres, en canvi, ja s’ha vist que Unió no ho fa. Vol dir que vostè hauria de pactar l’ingrés d’Unió amb el PP, que també és tant tolerant amb les idees dels altres?

Tota la brunete que sospira perquè hi hagi un pacte entre Esquerra i CiU, faria bé de no oblidar totes i cada una de les declaracions d’aquests "nacionalistes", nacionalistes que lluiten per mantenir el nostre poble pels segles dels segles dins del Regne d’Espanya. Recordeu quan Duran Lleida va dir que la independència li importava un "carajo" o el descendent del Cambó, l’eurodiputat Guardans quan va dir que estava cansat de parlar d’independència? Recordeu?
Amb ells Esquerra podrà construir l’horitzó nacional de la sobirania? Amb aquests?

No, amb ells no podrem, i no ens enganyem, amb el PSC segurament tampoc. Però no caiguem en la trampa de cremar-ho tot i de pensar que amb CiU aniríem millor com a país, perquè mentre CiU segueixi de la mateixa manera, no hi haurà res a fer.

Només queda l’esperança de què CDC forci la desfederació amb Unió, llavors ja seria una altra cosa, i tot podria ser possible.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Bones
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Andrew ha dit...

CiU són nacionalistes a pesar que tenen alguns Gallardons dins el partit.
Però és més normal que pacteu amb ells que amb un PSC que us ha enganyat i estafat en infinitat d'ocasions.
Per un moment, he arribat a pensar que començaves a veure la llum i criticaves el pacte tripartit que havia de desaparèixer. Però, al final res, encara que veig que vas avançant cap a la veritat.

PD: Torneig de les Nacions 2009 amb Catalunya?
Haurem de anar-ho a veure !

Pere Sàbat ha dit...

Mar,

Així farem, per si de cas, Bona Diada Nacional.

Andreu,

Primer de tot hauriem de determinar el terme nacionalista. Però bé, com que ells s'ho diuen doncs endavant.
Tot i així la meva consideració envers CiU no és la de negar que no hi hagin patriotes en les seves files, no, el que dic és que gran part de la tropa que tenen al davant són els primers que es pleguen i que diuen barbaritats com les que he comentat.

En quant a no pactar amb el PSC perquè ha enganyat Esquerra molts cops, si, però segurament tants com ho ha fet CiU, per tant aquest argument no hem serveix.

Sobre si he vist o no la llum en quant el govern d'entesa, home no és el primer cop que escric que aquest govern no té cap objectiu nacional, i que per tant encara no sé què hi fa Esquerra, ara bé, el que si que no diré, perquè no ho crec ni ho vull ara, és que ERC havia de pactar amb CiU.

I sobre el torneig de les Nacions que farem, doncs és un primer pas molt important, però falta veure com es fa, qui ve a jugar (es parla de croàcia i anglaterra)quines dates es juga, quins jugadors vindràn... falta molt per veure si en podrem treure algo de profit. Però a primera vista és una gran notícia per l'esport català ja que és un tornaig avalat per la UEFA i per tant oficial.