30 de desembre del 2008

Candidatura Unitària. No Pas


Finalment no podrà ser, una llàstima la veritat. És legítim, sí, però la resposta no ha estat l’esperada, ni per visió ni per estratègia ni per patriotisme.

Finalment el dia 7 de juny no hi haurà una candidatura unitària del catalanisme polític per poder defensar al Parlament europeu els interessos de Catalunya, i que aquests sorgissin d’una candidatura on tots els partits catalanistes s’unissin per defensar el país i la seva gent.
Crec que la proposició que va fer Esquerra a la resta de forces polítiques era sincera i que era la més convenient pel país, i més encara en la situació de feblesa actual.

Tot i la debilitat en què es troba Catalunya, la resta de partits han anteposat els seus interessos partidistes i electorals per davant que els del país, i per tant és evident que han demostrat una falta de patriotisme que hauria de fer-los sentir vergonya. I sobretot pels motius que han donat.

El PSC, fent gala una vegada més de la seva esquizofrènia, han declarat que ells es presentaran a les eleccions juntament amb el PSOE, aniran junts amb el mateix PSOE a qui un dia amenacen de modificar el pacte de federació, que l’endemà aplaudeixen per la seva "voluntat política" d’arribar a un acord de finançament i que l’altre critiquen per la insuficient proposta del nou sistema. Qui vol enemics amb aquests "compañeros".

Ic-V exterioritzant la seva voluntat de mantenir-se en la imbecil·litat permanent, va rebutjar la proposta de fer una candidatura conjunta a les europees adduint que no podien pactar amb CiU perquè feien polítiques de dretes. Aquesta trista argumentació demostra que no van llegir en absolut la proposta d’Esquerra, ja que la candidatura es basa en defensar el català i la cultura catalana, garantir la presència directa de Catalunya a la UE i defensar el dret a decidir del poble català. Per tant, les bases de la candidatura fan referència a aspectes clars, i tot allò que sortís d’aquest programa, doncs que cadascú actuí com cregui convenient. Però és clar, tal i com a afirmat la unionista Laia Ortiz: "Més enllà dels interessos de Catalunya, hi ha matisos molt importants si es fa des d'una perspectiva d'esquerres o una perspectiva de dretes". No seré pas jo qui faci el joc als qui diuen que no existeixen dretes o esquerres, però el que és patètic és que certs partits es mantinguin en l’ambigüitat nacional encobrint-se amb el paraigua ideològic.

Les negatives de PSC i Ic-V eren comprensibles, però i la negativa de CiU? És comprensible? Si és que si, des de quin punt de vista? Pel país? Per comptes electorals? Per cremor d’estómac? No ho sé del cert, però m’ho puc imaginar.
CiU rebutja la oferta d’Esquerra de manera oficial dient que no és possible pactar una candidatura conjunta mentre governin la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments amb el PSC. És legítim dir això però no s’aguanta. No s’aguanta perquè el PSC també ha estat convidat en aquesta candidatura, a més ERC governa ajuntaments amb CiU, i CiU governa ajuntaments amb el PSC.

Així doncs, per què serà que han dit que no? Per interessos electorals? Pot ser, ja que CiU espera arreplegar el descontentament de la població per la crisi a més de la desorientació en termes de projecte de país. A més a més, esperen que Esquerra caigui profundament en les eleccions per poder eliminar-la, i així poder tornar a esdevenir la força hegemònica del nacionalisme català, fet que evidentment enterraria qualsevol pas endavant de caire independentista. Però només hi ha interessos electorals? Crec que també certa política duta des de l’estómac per part de CiU. Una política pensada més des de les entranyes i els budells que no pas des del cap. CiU encara estan molestos perquè Esquerra "els va robar" la Generalitat i els va fer fora de la seva "casa gran". I en conseqüència, CiU vol que Esquerra "escarmenti" per la seva traïció als seus interessos.

És penós que un partit que aspira a governar el país actuí d’aquesta manera tan primitiva, talment com si d’infants es tractés. Però vés, aquesta és la manera dels qui diuen portaran el canvi al país.

PSC, Ic-V i CiU han posat els seus interessos de partit abans que els del país, deixant per impossible una proposta que garantia que Catalunya tingués una veu forta i potent a Europa sobre els temes que afecten als catalans. Una vegada més els unionistes han impedit que Catalunya avancés.

Esperem que al 7 de juny els catalans tinguem memòria, i sapiguem destriar els que només pensen en els propis interessos i els que pensen en el país i pel país.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

A qui pretens enganyar?
Els d'ERC teniu por a quedar-vos sense representació i volíeu aquesta candidatura per no tornar a quedar en rídicul com en eleccions anteriors.
Si CiU hagués acceptat, hauria perdut qualsevol tipus de credibilitat.

No sé com encara li voleu demanar favors si ús heu burlat dos copsseguits d'ells pactant amb els "independentistes" de Maragall i Montilla.
El que fa el poder...

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Primerament diur que no pretenc enganyar a ningú.
ERC és evident que no passa per el seu millor moment, però aquest moment és molt millor que molts passats, moments passats que es van saber superar amb èxit.

Si CiU hagués acceptat huria demostrat que aquesta pantomima de "Casa Gran" és serios i que va en serio. Hauria demostrat que a més de ser una operació de marketing polític, la Casa Gran és realment una acció encarada a ajudar el país a superar el moment que passa actualment.
Per tant, la credivilitat l'ha perdut justament en dir que no a la proposta d'una candidatura unitària.

No es tracta de demanar favors, sinó e quina manera es pot defensar millor Catalunya i els Països Catalans, CiU pensa que és millor que el catalansime es presenti dividit i feble, i així poder afavorir els seus interssos, molt bé, ja he dit que és legitim tot i que no ho comparteixo en absolut. Per l'altra Esquerra creu que la unitat d'acció a Europa pot beneficiar Catalunya de cara aconseguir fites bàsiques per el desenvolupament del país i de la seva gent.

A més, no crec pas que ERC s'hagi burlat de CiU, ni un ni dos ni cap cop. Simplement s'ha optat per un pacte diferent. I si, estic d'acord que ERC ha pactat amb Maragall i Montilla, que no són precisament grans independentistes, però és que potser ho són Mas i Duran Lleida? On és la diferència?

Bon Any!