24 de desembre del 2008

Macià, el President

Demà farà 75 anys que el President que va retornar la Generalitat i l’autogovern a Catalunya va morir.
Francesc Macià va posar fi a una vida de servei al país i a la seva gent un 25 de desembre, i ho va fer exercint el càrrec de President de la Generalitat.

Macià és aquell que va protagonitzar els fets de Prats de Molló, una operació que si no hagués estat perquè els italians van fer-se els suecs, hagués tingut un desenllaç segurament bastant diferent. L’acció de recuperar Catalunya per la via de les armes era en aquells moments una opció més que respectable, ja que Catalunya es trobava sotmesa, de manera semblant a l’actualitat, sota una dictadura anticatalanista, una dictadura que va gaudir el suport de diversos dirigents regionalistes com per exemple de l’avi del possible candidat de CiU a les europees.

Macià va fracassar en aquesta acció, però no va desistir pas en l’objectiu. Macià va aconseguir gràcies al judici que li van fer a França projectar la seva imatge com a líder, a més de donar a conèixer el conflicte català al món.

Van passar anys, però Macià va seguir lluitant, Macià va seguir anhelant una Catalunya lliure, una Catalunya per la gent, la Catalunya de la casa i l’hortet. Macià tot i provenir del catalanisme burgès i conservador cada cop va anar derivant cap a posicions més independentistes i progressistes d’esquerres. No és possible el progrés nacional sense que aquest vagi acompanyat d’un progrés social, i viceversa.

Macià és aquell que funda Estat Català, Macià és aquell que pacta el naixement d’Esquerra Republicana de Catalunya, Macià és aquell que condueix ERC a la victòria espectacular del 12 d’abril del 31, Macià és aquell que proclama l’estat Català, Macià és aquell que es converteix en President de la Generalitat, Macià és aquell que diu que el 17 d’abril ha estat el dia més difícil de la seva vida. Macià és l’avi, Macià és aquell que emociona, Macià és aquell que tira endavant l’estatut de Núria, Macià és aquell que modernitza el país, és aquell de l’escola republicana. Macià és aquell que treu la gent als carrers de Barcelona al dia del seu enterrament. Macià és tot això i més.

Macià és un símbol nacional, prova d’això és que periòdicament tota classe de polítics intenten fer-lo seu. Durant la campanya de l’estatut de La Moncloa, el Bloc del Sí va afirmar una vegada i una altra que Macià hauria votat que si a la farsa d’estatut que Mas i ZP van pactar. No hi podria estar menys d’acord. Macià sí va donar suport a l’estatut sortit de les Corts republicanes al 1932, va ser perquè Catalunya no tenia res i era aquell estatutet o res, no així al 2006, quan no era o tot o res, ja que el país ja gaudia d’autogovern i per tant el següent pas a fer hauria de ser un augment significatiu del poder polític, i és evident de que no era el cas ja que el nou estatut era una petita modificació de l’estatut del ‘79.

Els defensors del Sí a l’estatut de La Moncloa van fer servir Macià barroerament, però això no ha embrutat la memòria del President. Avui al Palau de la Generalitat s’ha presentat l’inici de "l’any Macià" que commemora el 150è aniversari del seu naixement.

En el discurs el President Montilla ha lloat Macià per ser un home de pacte i per haver buscat sempre la unitat entre catalans, alhora que per haver posat el país per davant d’interessos partidistes.
Per la seva banda, i sort, el vice-president del govern n’ha destacat els objectius i ideals polítics del primer President escollit democràticament, independentisme i esquerra, no fos cas que Macià fos presentat com un dirigent regionalista, cosa que en cap cas va ser.

Macià era i segueix sent un referent nacional, Macià era i segueix encarnant les ànsies de llibertat de Catalunya i dels Països Catalans, Macià segueix plasmant que som un sol poble.
Per acabar una frase del President Macià, una frase que per si sola ja ho diu tot:


"Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure,

i que vol tornar-ho a ser"