La pinça de l'eutanàsia

Aquesta setmana els estudiants de la Pompeu comencem el nostre propi tourmalet que ens conduirà a mitjans de desembre al descans diví del qui ja ha acomplert una nova etapa del viatge. Així doncs a partir d’avui el bloc entra en una espècie d’estat somnolent, que es concretarà en menys articles, i de menys llargada.

Un cop feta aquesta petita introducció, entrem en matèria.

Durant les últimes eleccions al parlament de Catalunya es va poder observar com la unió d’una sèrie de mitjans de comunicació i una plataforma/partit van orquestrar una gran campanya que va concluir amb l’aparició al Parlament de d’una nova força política que amb tres diputats i el 3,1% va saltejar amb èxit la primera participació electoral en què participava.

Un cop aquest fet va ser una realitat, tot d’altres mitjans de comunicació van posar de manifest que la campanya dels mitjans cavernosos havia estat determinat perquè l’espanyolisme nonotemàtic, ranci i demagògic entrés al Parlament.
Doncs bé ara sembla que es pot tornar a repetir el procés però a la inversa.

No, no estic dient que EL MUNDO i companyia facin campanya en contra dels espanyolistes, no. El que estic dient és que sembla que cert diari, pretesament nacional, vulgui fer el mateix joc que va fer el diari de P.J. Ramírez però en l’àmbit de partits nacionals.

No és la primera vegada que en cert diari de Godó i Planeta, dos grans patriotes, espanyols deixem-ho clar, apareix en grans pàgines informació diguem-ne positiva cap a cert partit extraparlamentari, que curiosament disputa cert electorat, intel·lectualment definible com s’ha expressat l’alcalde de Getafe, amb Esquerra. Quina casualitat, no?

Es pot dir que això de mirar "el Internado" em fa veure fantasmes, pot ser, però potser no. El cas és que a Vilafranca ja hi ha hagut l’experiència de la pinça. La pinça dels mitjans i de dos partits per engolir l’independentisme possible, i deixar l’espai als autoanomenats utòpics, amb catastròfiques conseqüències. La pinça de l’eutanàsia.

Deixar el destí als de la ceba, la falç i el martell i la utopia irrealitzable seria el pitjor negoci que es podria fer al país i més en la situació actual en què ens juguem el futur de la nostra societat i del país.

La qüestió és qui entrarà al joc de la pinça de l’eutanàsia. Qui vulgui ho entendrà, i els que no, doncs la penitència serà llarga.