1 de desembre del 2008

Hipocresia politicament correcte


La hipocresia és una virtut, a vegades, però normalment és un mal que tots alguna vegada hem comès. Parlar bé d’algú a qui no suportem perquè en aquell moment "toca" o perquè davant hi ha algú molt pròxim a aquesta persona i per tant ens sentim incomodes per expressar la nostra opinió. Aquest mal el pateix molta gent.

Ahir al Palau de la Música catalana es va fer la presentació del llibre de memòries de l’ex President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall. Maragall mai ha deixat ningú indiferent, ja fos en la seva etapa a l’ajuntament de la capital del país o desprès durant el mandat a la Generalitat. Maragall incomode perquè ell diu el que pensa, agradi o no.

Maragall l’any passat, a partir d’una filtració dels seus "amics" del PSC, va anunciar que te un principi d’alzheimer i que pretenia fer-li front. Fruit d’aquesta lluita ha nascut el llibre que ahir va presentar al Palau de la Música.
Deia que la hipocresia és un mal que molts practiquen. Sí, i el cas del President Maragall n’és un gran exemple. Maragall des de fa un any rep tot d’elogis de part de tot un sector que sempre havia fet de tot per destruir-lo.
Això la veritat sigui dita, és penós.

Personalment per mi Maragall és una persona molt respectable, respectable com qualsevol President de la Generalitat, de Macià a Montilla passant per Pujol. I com a persona doncs no puc opinar perquè no el conec.
Ara bé, com a polític no és sant de la meva devoció, i crec que la seva acció en els moments històrics que Catalunya va viure entre el 2003 i 2005 van ser un greu error de gestió per part del President Maragall.

Últimament sembla però que estigui prohibit dir res en contra de Maragall, sembla que s’hagi imposat una espècie de silenci i que l’únic que es pot expressar cap al President és "oh que simpàtic que és" o "es que és un geni". Molt bé, però això no hauria d’impedir que també es pogués dir que la gestió política de Maragall no va ser la correcte.

Les coses s’han de dir per el seu nom, i la moda del políticament correcte en alguns aspectes és més aviat una hipocresia general i el més greu és que ha estat acceptada i tolerada per tothom.
Maragall té i ha de tenir tot el suport de tothom en la seva lluita contra la seva malaltia, però el fet que estigui malalt no ha d’impedir que es critiqui la seva gestió com a polític, ja que crec que aquest seria el pitjor favor que se li podria fer.