El triomf de la valentia i la humilitat. El triomf del futbol sobre el no-futbol. La màgia i l’espurna; l’ambició i la confiança. La voluntat de creure per veure. L’equip, la gent, tots: BARÇA.
La victòria d’ahir va ser estratosfèrica, brutal, total. Guanyar al Bernabéu per 2 a 6 és inconcebible, és inimaginable. És massa. És pessigar-se per despertar del somni sense estar dormint.
Guanyar el clàssic a l’estadi que duu el nom de tan il·lustre feixista que va dir "Me gusta Cataluña pese a los catalanes" és un somni fet realitat. I més enllà del resultat, que va ser curt, el més espectacular va ser el joc desplegat pels onze apòstols del paradís blaugrana, que davant de les campanyes i campanyes de difamació de la premsa espanyola, ahir van deixar les coses al seu lloc, allà on han de ser: al camp.
La victòria d’ahir serà recordada llargament, aquesta serà la lliga del 2 a 6. Aquesta serà la lliga del petó de ràbia de Puyol a la senyera, la del gol de Gerard als últims minuts, la dels gols de Messi, d’Henry…
La victòria d’ahir ha donat la volta al món. Un món que es rendeix a l’evidència de què en aquests moments hi ha un equip per sobre dels altres. Un altre tema serà els títols que guanyarà, però és innegable que avui per avui el Barça és el millor equip del món.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada