6 d’agost del 2009

64 Anys Desprès d'Hiroshima


Un dia com avui de fa 64 anys el cel de la ciutat japonesa d’Hiroshima es va encendre i un raig de llum encegadora va ser l’últim que es va poder veure abans de que la negra obscuritat abracés tota forma de vida.

Avui fa 64 anys que els Estats Units per tal de posar fi a la II Guerra Mundial van llençar les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. Avui fa 64 que l’armament nuclear va fer acte de presència, una presència que encara avui existeix.

No sabria determinar si el llançament de les bombes va ser encertat o no, ja que opinar quan el fet ja ha passat és fàcil i injust, però més enllà d’aquesta constatació no estic del tot segur que l’elecció que es va prendre no fos l’encertada de la mateixa manera que no estic convençut que fos la correcte.

Han passat més de 64 anys de les primeres bombes nuclears i amb la seva aparició també han passat tants anys del debat sobre les armes nuclears.
Des d’aquell dia històric, des de l’inici de l’armament nuclear, les grans potències han "entès" de què la proliferació nuclear era altament negativa ja que, com va dir algú, "de què serveix tenir cent armes nuclears per destruir-se mútuament, si amb una ja n’hi ha prou?". A partir de la voluntat, més d’uns que d’altres, de reduir l’amarament nuclear s’han realitzat diversos tractats internacionals que estan enfocats en aquesta direcció.

El problema és que no tots els països tenen la voluntat d’acatar la no proliferació.

Les armes nuclears són un problema d’abast mundial, diversos estats tenen l’arma nuclear, cert, i aquest és un argument que en alguns estats àrabs se’n ha fet bandera per poder justificar la seva "legitimació" per tenir una bomba nuclear. Sí ells la tenen, jo també. Per aquí anem malament.

Les armes nuclears haurien de començar a passar a la història, iniciant la seva destrucció per part dels estats que actualment la posseeixen. Però el més important és que no apareguin nous estats que la puguin desenvolupar.

En aquest grup d’estats evidentment hi ha Iran. Iran suposa una amenaça real. És cert que no té la tecnologia per fabricar l’atòmica, cert. Però no és menys cert la seva voluntat per aconseguir-ho. Si Iran obté la bomba atòmica la sempre tan inestable regió, passaria a ser un polvorí.

1 comentari:

Andrew ha dit...

Pel bé d'Israel, s'ha d'impedir que els bojos de l'Iran amb Almadinejad al front tinguin la bomba atòmica.

El llançament de la bomba atòmica fou encertat.
Sí, van morir milers de persones i va tenir conseqüències nefastes.

Però, ens hem de posar a pensar què hauria passat si la guerra hagués durat 5 anys més.
A més, en els bombardejos convencionals amb bombes incendiàries contra cases de fusta, els nordamericans mataven també centenars de persones.

Millor una que mil segons al meu entendre.