50x829 = ETA

Fa 50 anys uns joves estudiants del País Basc van fundar a Bilbao una organització de caire revolucionari que pretenia lluitar per l’alliberament nacional del País Basc. Fa 50 anys davant del que consideraven una oposició massa tolerant i tova del PNV al feixisme, uns joves bascos van fundar "Euskadi Ta Askatasuna": ETA.

Fa 50 anys es va fundar ETA, una organització que en els seus inicis no era una organització armada, sinó una escissió de les joventuts polítiques del partit hegemònic a Euskadi des de la República i fins a l’actualitat.

ETA va néixer al 1959, però no va ser fins al 1964 que va cometre les primeres accions terroristes, primerament era tan sols un grup que lluitava contra el feixisme i a favor d’Euskal Herria com tants altres grups hi havia.

ETA durant el franquisme va gaudir d’un gran suport social emparat en la màxima de que "l’enemic del meu enemic és el meu amic". Gràcies a aquesta màxima va aconseguir que la majoria de l’oposició al règim feixista espanyol veiés amb simpatia les seves accions. Les més sonades com per exemple l’assassinat de Carrero Blanco -voló, voló- va fer somriure a més d’un. ETA durant el franquisme es limitava a eliminar dirigents feixistes practicant la mateixa medicina que el règim: el terror i la mort. És evident que davant la situació política dels anys 50, 60 i 70, en què l’estat espanyol assassinava, torturava i eliminava a qui fes falta, les accions d’ETA eren contextualitzades i fins a cert punt acceptades i recolzades. En aquella situació, sincerament, no era descabellat donar suport a les accions de banda armada, i més observant altres pobles que també havien escollit aquest camí com a Irlanda amb l’IRA.

ETA tenia una justificació davant del règim feixista que va governar Espanya durant 40 anys, però aquesta justificació queda absolutament fora de lloc en el moment en què s’avança cap a un període democràtic.

ETA va néixer amb l’objectiu d’alliberar el País Basc de les urpes d’Espanya. Fàcilment es pot comprovar que no han acomplert els seus propòsits, és més, ETA és un fre a les legitimes i democràtiques aspiracions dels bascos a assolir la llibertat. Espanya davant de qualsevol desafiament independentista a Euskadi sempre podrà posar els morts damunt la taula de negociació. ETA és un fre.

Es pot discutir les misèries democràtiques de l’estat espanyol. Es pot discutir les limitacions de la democràcia a Espanya. Es pot discutir sobre el dret democràtic a l’autodeterminació. Però totes aquestes discussions només es poden produir en democràcia. I ETA va en contra la democràcia perquè no pretén discutir, pretén imposar per la força de les armes les seves idees. Així mateix també s’hauria de veure qui tampoc vol discutir els termes anteriors, però això és un altre tema.

ETA en l’actualitat no és més que una colla d’assassins a qui el futur d’Euskal Herria i de la seva gent poc els hi deu importar. ETA en l’actualitat no és més que una colla de "canallas". ETA desprès de 50 anys deixa un rastre de 829 morts i la impossibilitat de què Euskadi pugui decidir el seu futur.

Fa 50 anys que uns estudiants van fundar una organització de caire revolucionari. 50 anys ja són masses, i convindria que no se’n celebrés cap més.