Tots al Carrer! - per l'Estatut?-

Tots al carrer! Aquesta sembla que és la frase que certa gent vol començar a cridar a tot i a dret. Des de que Pasqual Maragall va fer un article a l’AVUI en què proposava una manifestació unitària per respondre a la sentència del Tribunal Constitucional, tot d’organitzacions a més de bona part dels partits de l’arc parlamentari i de la societat civil s’ha sumat a la proposta del President.

Tots els partits catalanistes – ICV, CiU, Esquerra- ja han afirmat que seran a la manifestació, avui s’ha sabut que tant UGT com CCOO també s’hi sumaran a més a més del Cercle d’Estudis Sobirnaistes, Omnium… No seré jo qui digui "no" a la manifestació, al contrari, s’ha de ser en cas que es faci el màxim de gent possible. Ara bé, primer de tot cal saber tots els punts de la manifestació. Serà una manifestació com deia Maragall en què la gent cridarà "volem l’estatut?", serà la manifestació que voldria el Mas on tot de gent cridés "volem Mas President, volem l’estatut del 21 de gener sencer?". Sí és una manifestació amb la reivindicació central de l’estatut, crec, no cal mobilitzar a mig país perquè vagi una tarda a Barcelona i es passi tres hores caminant.

Sí la manifestació és per reclamar una vegada més que l’estat compleixi l’estatut, que l’estat respecti el referèndum del 18 de juny, si és per continuar reclamant un encaix autonòmic o federal dins d’Espanya, sincerament crec que no cal convocar la manifestació ja que seria un gran error.

Actualment no cal ser massa llumenera per comprendre que l’etapa autonòmica del "café para todos" s’ha acabat, ja no funciona. Per tant la marxa que es proposa hauria de ser una manifestació que constati la mort de l’Espanya actual, de l’Espanya autonòmica. Espanya és com és.
La manifestació hauria de centrar-se en la reivindicació del dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur, a decidir democràticament la manera amb què es volen relacionar amb el món, i amb Espanya.

La manifestació hauria de ser el punt d’arrencada d’un nou començament de la política catalana, un nou començament en què el poble sigui el centre.

Sí la manifestació tracta simplement de demostrar "l’emprenyamenta" de la població i només es fan tristes proclames del tipus "volem l’estatut" de poc servirà, o només servirà perquè certa gent es pugui treure el pes de consciència del què van fer durant el procés de l’estatut, és a dir el Mas i el Maragall. Però de poc més.

Si sortim al carrer, sortim-hi, però fem-ho bé, fem-ho perquè creiem en el país, en el seu futur. En un nou camí per arribar a la llibertat, un nou camí que en cap cas passa per cridar "volem l’estatut".