15 d'Octubre. President Companys

A LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT COMPANYS

He passat prop del lloc on tal vegada
en el darrer silenci et vares adonar
de la blanca claror d’aquella matinada,
quan obriren les portes d’aquell clos
on la nit fou resum. Et senties segur,
més President que mai, ple de fervor
de poble, de tants que en d’altes temps
potser et feren combat, potser no t’agradaven.
era el moment definitiu. No hi fa pas res
que aquell instant signifiqués la llibertat
del teu cos torturat dia a dia,
nafrat, adolorit d’aquella solitud.

La vida a la ciutat segui el seu camí
I tu feies el teu investit de noblesa;
ben segur que el moment d’injustícia,
que el moment de morir era l’acte més pur.
Et sabies llavors més President que mai.
Davant d’aquella gent que havia d’aturar-te
vas voler trepitjar la terra amb els teus peus,
i amb el nom del País, en nom de Catalunya,
coronares, heroi, un darrer acte de servei.
Vas morir ben segur i encara amb esperança
per la teva Nació. Ja fa vint-i-cinc anys
d’aquella matinada amb tanta nit,
d’aquell assassinat, d’aquell insult,
d’aquella teva afirmació que ha esdevingut
coratge, en tants moments difícilment passables.

Anònim

Antologia. Poesies patriòtiques catalanes, pàgina 70

"PER CATALUNYA!"