Fa uns dies a La Vanguardia vaig llegir un article molt interessant. L’article exposava la creació d’un nou lobby que pretén incidir en la política exterior de la nova administració demòcrata. Als EUA és natural que es formin grups de pressió per a qualsevol tema, tan se val que sigui sobre la reforma del sistema sanitari, sobre l’escalfament global o per precisament estar en contra d’aquestes accions… Aquest nou lobby concretament està format per israelians dels Estats Units.
J-Street -el nom del lobby- es defineix com a un grup de centre-progressista que propugna una política diferent sobre el conflicte del pròxim orient. Defensen que el conflicte ha de resoldre’s a partir de la creació de dos estats, un de palestí i un d’israelià, i en quant a la relació entre els dos països exposen que els EUA han de deixar estar la política de seguiment total a les accions d’Israel i apostar per la resolució del conflicte.
La creació d’aquest lobby és una qüestió que no es pot passar per alt. Fins el moment qui ha portat la veu cantant del moviment pro-israelià ha estat el lobby conservador AIPAC que s’ha caracteritzat per defensar les polítiques d’expansió territorial dels diferents governs jueus i en la no cessió de condicions. L’aparició d’un nou grup de pressió és una excel·lent noticia, ja que d’aquesta manera es podrà donar suport a la voluntat del tàndem Clinton-Obama per arribar a una solució de pau al pròxim orient. Que J-Street s’autoanomeni com a un grup en busca de la pau i de la seguretat –conceptes que van lligats al pròxim orient- ja indica de fins a quin punt és important el canvi. Sí J-Street aconsegueix fer-se forat en l’opinió pública, ja serà un magnífic èxit, ja que com acostuma a passar, l’AIPC té una concepció més conservadora i uns argumentaris més a prop de les tesis dels falcons, unes tesis més allunyades de les de la població que són més moderades.
El J-Street però no ho tindrà fàcil. Des de diversos sectors s’ha l’acusat de ser antipatriota i antijueu perquè està en contra dels assentaments i de la política dura anti-palestina. Aquesta campanya portada des de grups conservadors pot tenir greus conseqüències polítiques com per exemple el finançament de les campanyes per aquells congressistes i senadors que participin en els seus actes.
Tot i les dificultats s’ha de celebrar que les postures moderades i plausibles es facin un lloc a l’agenda pública dels Estats Units.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada