11 de febrer del 2010

Fatigat


També estic fatigat. Fatigat i molt fatigat. Segurament no de la manera que diu l’honorable Conseller Maragall, de tripartits, però tot i així estic fatigat. Ahir el conseller d’educació va sorprendre a tothom –adn familiar- amb unes declaracions en què afirmava que Catalunya està fatigada de tripartits, governs inestables i s’aventurava a predir que la suma dels tres partits que donen suport actualment al govern, no arribaria als 69 que marca la majoria parlamentària, és a dir, que la ciutadania donaria carbasses a la formula del Pacte d’Entesa. Una bona valoració de les enquestes que s’han publicat.

Deia que comparteixo la fatiga que anuncia Maragall, sí, i aquesta és producte de situacions que costen d’entendre. A veure. El Parlament començarà, per via d’urgència, la discussió sobre la llei catalana de cinema. Doncs bé, llegint avui la premsa es descobreix que CiU hi presentarà esmenes perquè diu “s’ha de potenciar la seducció i no la imposició”, és a dir, que intentarà rebaixar les sancions d’aquells que se saltin la llei, i a més, cal recordar que el portaveu parlamentari de CiU –Pujol fill- va afirmar que considerava massa elevat la xifra del 50% de cinema en català. Estic fatigat de tant provincianisme.
Però no només cal mirar als de sempre, el PSC ara es despenja i també diu que presentarà esmenes. Carai, però que no formen part del govern? Però que no han votat a favor d’aquest projecte de llei al Govern? El PSC, lamentablement, sembla que seguirà el camí que va fer amb l’Estatut: votar-lo primer, i desprès farcir-lo d’esmenes. Sí, estic fatigat de que sempre es posi aigua al vi.

Un altre projecte que s’està negociant al Parlament i que entrarà al Ple del mes de març, és el de la Llei de Consultes. Aquesta és la llei que permetrà a Catalunya aplicar el dret a decidir i poder avançar en la democràcia i, també, en el camí cap a l’exercici de l’autodeterminació. Dimarts Artur Mas afirmava davant de 250 estudiants a la Pompeu que vol començar a aplicar el dret a decidir per exemple amb un referèndum sobre el concert econòmic. Molt bé, però llavors com explica el per què votaran en contra de la llei? Sí, estic fatigat de tanta incongruència.

El pròxim 18 de juny farà quatre anys que els catalans vam votar en el referèndum de l’estatut de La Moncloa, i farà quatre anys que el PP va portar el text al Tribunal Constitucional tirotejant-lo amb un immens recurs d’inconstitucionalitat. Fa quatre anys que s’espera que el TC dicti sentència. Per bé o per mal, però que dicti sentència. Quatre anys esperant, quatre anys discutint, quatre anys pensant en plans B, quatre anys d’incertesa. Sí, estic fatigat de tanta incompetència espanyola.

Laporta, Carretero, Esquerra…. L’àmbit independentista no acaba de formalitzar una opció clara, creïble i coherent, i a més ha entrat en un espiral d’autominorització en petits grupets que lluiten per qui és més pur i net. La lluita per la independència requereix seriositat i no pas demagògia barata, populisme i indefinicions. El que cal són projectes complerts, que contemplin el “mentrestant” i no només en l’última etapa. L’infantilisme i el personalisme estan sent els enemics més letals per el moviment, i no sembla que ho anem resolent. Sí, fatigat de tanta irresponsabilitat.

En resum, la fatiga és amplia i formada per moltes causes i tots plegats en devem tenir la culpa.