El laberint basc continua la seva particular caminada encarat a buscar noves vies per poder arribar a una situació de pau i llibertat. Des de fa cert temps, però sobretot des de què el Lehendakari “no” identitari Patxi Lópz va arribar a la presidència d’Euskadi, no han parat de sortir tot de consignes afirmant que el debat de l’esquerra abertzale és tan sols una cortina de fum per “enganyar” les institucions espanyoles per poder tornar-se a presentar en unes eleccions, concretament les municipals de l’any que ve.
Des dels sectors constitucionalistes –nom que s’han posat un cop considerat el terme nacionalcatolisime passat de moda- afirmen que perquè l’esquerra abertzale sigui present a les eleccions només pot fer una cosa: condemnar la violència; deslegitimar ETA i lluitar únicament per les vies democràtiques. Molt bé, el problema és no s’ho creuen ni ells. No s’ho creuen perquè ni que l’esquerra abertzale manifestés que rebutja la violència i que només lluitarà per aconseguir els seus –legítims- objectius per vies democràtiques i pacifiques, el poder del Regne d’Espanya faria cas de la declaració i seguiria insistint que les afirmacions dels abertzales són insuficients.
Precisament això és el que acaba de passar. L’esquerra abertzale ha fet públic el document que han elaborat les bases del moviment en què s’exposa clarament que es rebutja la violència tal i com s’afirma en el punt 3 de la decalració: “(el) Proceso Democrático que debe desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas”.
Però és clar, això per els no identitaris del PSOE i del PP no és suficient. De la mateixa manera que tampoc els sembla suficient quan el moviment aberzale afirma que: “Nos reiteramos en el compromiso con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos”.
Sembla mentida com poden el “gobierno vasco” i el “gobierno de España” i els diferents partits constitucionalistes espanyols obviar una declaració tan important, una declaració que obra un camí –sense retorn?- de l’esquerra abertzale per tal d’actuar únicament per mitjans democràtics, i ergo, rebutjant la violència.
No sembla doncs que la posició dels executius de López i Zapatero sobre el document abertzale vagin en la direcció de voler resoldre el problema basc, sinó tot al contrari, sembla com si ja els estès bé que ETA continués existint i l’esquerra abertzale il·legalitzada. Potser perquè d’aquesta manera poden mantenir la mordassa a la societat basca i legitimar la santa aliança amb el PP.
Això sí, com sempre, els dolents i els antidemòcrates són els altres.
Des dels sectors constitucionalistes –nom que s’han posat un cop considerat el terme nacionalcatolisime passat de moda- afirmen que perquè l’esquerra abertzale sigui present a les eleccions només pot fer una cosa: condemnar la violència; deslegitimar ETA i lluitar únicament per les vies democràtiques. Molt bé, el problema és no s’ho creuen ni ells. No s’ho creuen perquè ni que l’esquerra abertzale manifestés que rebutja la violència i que només lluitarà per aconseguir els seus –legítims- objectius per vies democràtiques i pacifiques, el poder del Regne d’Espanya faria cas de la declaració i seguiria insistint que les afirmacions dels abertzales són insuficients.
Precisament això és el que acaba de passar. L’esquerra abertzale ha fet públic el document que han elaborat les bases del moviment en què s’exposa clarament que es rebutja la violència tal i com s’afirma en el punt 3 de la decalració: “(el) Proceso Democrático que debe desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas”.
Però és clar, això per els no identitaris del PSOE i del PP no és suficient. De la mateixa manera que tampoc els sembla suficient quan el moviment aberzale afirma que: “Nos reiteramos en el compromiso con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos”.
Sembla mentida com poden el “gobierno vasco” i el “gobierno de España” i els diferents partits constitucionalistes espanyols obviar una declaració tan important, una declaració que obra un camí –sense retorn?- de l’esquerra abertzale per tal d’actuar únicament per mitjans democràtics, i ergo, rebutjant la violència.
No sembla doncs que la posició dels executius de López i Zapatero sobre el document abertzale vagin en la direcció de voler resoldre el problema basc, sinó tot al contrari, sembla com si ja els estès bé que ETA continués existint i l’esquerra abertzale il·legalitzada. Potser perquè d’aquesta manera poden mantenir la mordassa a la societat basca i legitimar la santa aliança amb el PP.
Això sí, com sempre, els dolents i els antidemòcrates són els altres.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada