12 de febrer del 2008

100 anys de Palau



Fa dies es va celebrar un aniversari col.lectiu significatiu. Aquest cap de setmana va fer 100 anys de l'obertura del Palau de la Música Catalana.

Aquest aniversari també ve acompanyat del centanari del Cant de la Senyera que va ser cantat per primer cop, en el primer concert al Palau per l'Orfeó Català.

El Cant de la Senyera és un cant emocional, triomfant, un cant com deia aquell de "gallina de piel". És el millor cant que se li pot donar a la Bandera del país, és un cant que agermana, en positiu, un cant majestuós. És un cant sobirà, de voluntat, d'aquesta voluntat del poble per ésser i per seguir sent.

En un temps en què per simple interès electoral, per totes bandes ataquen la voluntat del poble de ser poble, no va malament recordar que fa segles que en som de poble, i per molt que ho intentin, continuarem sent poble.

I aquest serà un poble, que serà tot allò que vulgui ser.
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants
Au companys, enharberem-la
en senyal de germandat
au germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat,
que voleï, contemplem-la
en sa dolça majestat
contemplen-la en sa dolça majestat
Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants
OH, bandera catalana
nostre cor t´és ben fidel
volaràs com au galana
pel damunt del anhel
Per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel
Per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel
Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants
I et durem arreu enlaire
et durem i tu ens duràs
voleiant al grat de l´aire,
el camí assenyalaràs
Dóna veu al teu cantaire
llum als ulls i força al braç
llum als ulls i força al braç
Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes Gràcies,Pere ! Aquest escrit m'ha arribat al cor!! No tot és política, com a mínim algú s'enrecorda de la música, de la història i dels sentiments. El Palau de la Música Catalana ha estat i és molt important per Cat. encara que no ho sembli. Fa 100 anys es va inaugurar un edifici modernista per mans de Domènech i Montaner conegut arreu del món i que ha projectat una imatge de Bcn i Cat. d'un país obert, lluitador... L'Orfeó Català fundat per Lluís Millet i Amadeus Vives ha aconseguit que en els nostres temps no s'hagi perdut la flama vivent de la cultura, la història i l'amor pel nostre país. Moltes gràcies per tot i endavant, continua així !!!

Albrock ha dit...

T'enrecordes quan avui t'he dit que aquest post seria un avorriment? Doncs bé, t'he de dir que m'agradat... gallina de piel, saps?

Pere Sàbat ha dit...

Elisabet,
El Palau i l'Orfeó són clars exemples de que quan els catalans volem, podem.
Gràcies per comentar al bloc.

Àlex,
Carai tu "gallina de piel" en un escrit així... encara faràs un bon vot a Girona...
I per cert, parlar de la nació, dels sentiments, no té perquè ser avorrit.

Ferran Porta ha dit...

Molt bon escrit!