20 de febrer del 2008

Cap al 9-M (III): Esquerra



Les eleccions del 2004 van significar per Esquerra el major resultat electoral des dels temps de la República en què eren la força hegemònica. Esquerra va aconseguir 650.000 vots que es van traduir en 8 diputats.

La campanya dels republicans es va produir en unes circumstàncies irrepetibles, la trobada de Carod amb ETA i el conseqüent linxament mediàtic a què va ser sotmès va conduir a Esquerra a presentar una campanya en to de plebiscit. Els ciutadans van posar al seu lloc les paraules que Piqué va llençar a Carod en la sessió Parlamentària de després de la famosa trobada, en què va dir que el PP trauria més vots que Esquerra a Catalunya .

Esquerra aconseguia per primer cop ser tercera força política a unes eleccions generals a Catalunya i quarta a nivell d’estat espanyol, apart d’obtenir per primer cop representació a totes les circumscripcions de Catalunya.
Durant la campanya del "Parlant la gent s’entén" Carod va estar formidable, emotiu, exultant. Carod arrasava literalment allà on anava. I aquesta situació va portar a molta i molta gent a votar la candidatura independentista.
Amb els 8 diputats al sac i apunt d’anar cap a Madrid Carod va anunciar que no agafaria l’acta de diputat i que continuaria com a diputat al Parlament, ja que s’estava negociant l’Estatut.
La legislatura va començar amb aires de canvi, de borrar els vuit anys del conservadorisme espanyol caspós, ranci i autoritari i amb una nova melodia que sonava amb una lletra que deia alguna cosa així com "la españa plural de ZP".

Els dos primers anys de legislatura en què els republicans van donar suport a ZP va ser prometedora. La construcció d’una espanya federal era l’objectiu a perseguir i l’estatut n’havia de ser la punta de llança. Durant els dos anys que van des de les eleccions fins al pacte de La Moncloa, la col·laboració entre el govern espanyol i Esquerra va ser freqüent i va possibilitat que els republicans aprovessin els dos primers pressupostos del govern ZP. També va ser quan es va començar a discutir i en alguns casos aprovar lleis estrella de la legislatura com la dels matrimonis o la de la igualtat.

Aquest clima d’entesa es va trencar la nit del 21 de gener del 2006 a La Moncloa on ZP i Mas van segellar un acord per retallar l’Estatut i d’aquesta manera silenciar el tema que estava fent posar nerviós tant al "gobierno de españa" com als amics financers de CiU, i sobretot de la U.
Aquest pacte posava fi al somni d’una espanya federal, plural. Aquest pacte tornava a posar de manifest la impossibilitat d’una espanya diferent, millor.

A partir d’aquest fet Esquerra va retirar el suport al govern espanyol, que per contra va obtenir el de CiU.
Si es fa un balanç de la legislatura, queda clar que ZP ha enganyat a Esquerra, i a tothom, amb la lletra de la seva "españa plural" i del "talante". També és cert que Esquerra li ha faltat valor en alguns casos com és el cas de la llei de la dependència que envaeix diverses competències estatutàries. Aquesta llei és una bona llei, sinó fos que incompleix un marc legal aprovat per les mateixes Corts espanyoles com és l’Estatut.
Dels punts en positiu de la legislatura referides a Esquerra hi la innegable capacitat d’obrir debats ideològics. Algú pot pensar que no serveixen de gaire, però les Guerres no es guanyen si no es guanyen les batalles ideològiques.
Esquerra ha obert el debat de la Memòria Històrica que tot i el mal final que va tenir s’ha tornat a situar a primera línia de l’agenda política, també en el tema lingüístic Esquerra a trencat barreres, ha utilitzat el català en diverses ocasions i a lliurat batalla per la seva oficialitat al Congrés. El finançament ha estat, i serà, un dels grans temes d’aquests anys, Esquerra ha passat de ser l’única força que defensava un sistema de concert econòmic a ser una més de les forces que ho defensen.
En temes nacionals Esquerra és l’únic partit realment nacional. Esquerra per primer cop ha incorporat un diputat del sud en el seu grup i s’ha treballat també molt per les Balears, fent així que la concepció i l’acció parlamentària es basés en el tot del país i no només en el Principat.

La campanya del 2008 es diferencia molt de la del 2004, però no només per la situació sinó també per el missatge. Carod al 2004 omplia els mítings de campanya amb allò de "estat plurinacional", "estat plurilingüístic" i " estat pluricultural" que reflexaven la voluntat d’un estat federal, ara per contra el punt d’unió de la campanya és la Independència.

Esquerra presenta nou candidat, Joan Ridao. Ridao és un molt bon parlamentari, un molt bon portaveu, però no sé si és un bon candidat. Segurament és el més preparat per introduir-se a Madrid i entendre les entranyes fosques i cavernoses de l’"Imperio". A Ridao li passa el mateix que a Hillary Clinton, és la més preparada de carrer, però no és una gran candidata però si que serà una gran Presidenta, de la mateixa manera que Ridao serà un gran diputat.

Esquerra arriba en aquesta campanya en un cicle electoral lleugerament a la baixa, les eleccions catalanes i municipals van deixar un gust amarg a Calàbria. Es preveu patacada, davallada sonora i les enquestes així ho mostren. Depenent dels resultats obtinguts el rumb d’Esquerra podria variar, cal recordar que com tots el partits tenen congrés a l’estiu. Les enquestes però, i més per Esquerra, sempre acaben sent molt dures i normalment s’equivoquen a la baixa.

Esquerra ha de deixar la temptació d’ajudar ZP, segons diuen no ho faran, i centrar-se en defensar el país i la seva gent de manera coherent, rigorosa i contundent.

10 comentaris:

Albrock ha dit...

Ai, mira no sé si estava a la pàgina d'"esquerra" o al teu blog pedro.
El més penós és allò de "tenir representants nacionals, com un diputat del Sud". Ja'm diràs tu perquè els catalans hem de lluitar amb els nostres pocs congressites pels interessos d'altres llocs.

El balanç d'"esquerra" durant aquesta legislatura és dolent: per una banda han estat dèbils i no han mostrat la valentia que els votants esperaven a Madrid en temes nacionals; i per altre han votat a favor de totes les lleis comunistes i anti-familia del ZP. Legislatura rodona, vaja...

Andrew ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrew ha dit...

M'agraden aquests post tan imparcials i objectius jeje
ERC en aquests 4 anys ha empitjorat substancialment i t'ho argumentaré en una sèrie de punts.

- els alts càrrecs es venen amb un gran sou al sotmetiment del PSC-PSOE. (sort que encara teniu gent com Carreteros, Vendrells o Bofills).
- suport al PSOE a Madrid i de forma constant als dos primers anys de ZP.
- ERC oblida el seu ideari independentista pactant de forma antinatural amb els "progres" superguays dels sociates, pèro que al cap i a la fi, venen a ser tan espanyolistes com el que acusseu al PP.
- Expulsió del govern tripartit i retorn instantani als 6 mesos com si no hagués passat res.
- Disminució radical en la intenció de vot d'ERC. Ara, de cara al 9 de març, ERC juga al "catenaccio" intentant perdre el menys vots i escons possibles.

Crec que són causes suficients per exemplificar que ERC ha patit una recessió i un estancament com a partit en els últims anys.
Només una victòria de Mariano Rajoy i un govern popular els podria retornar al camí dels èxits que van saborejar durant el 2003 i el 2004.

Ferran Porta ha dit...

Tres coses:

1. sobre el post, bàsicament només estic en desacord amb una cosa: Hillary no serà una gran presidenta... perque no guanyarà :)

2. Albrock: això de les "lleis anti-família" és propi de la Conf. Episc. Espanyola i del PP, però no d'algú que defensi la igualtat i els drets per tothom sense atacar els dels altres. Perquè és anti-família que jo em pugui casar amb el meu company, si tu et seguiràs podent casar amb la teva companya, com ha passat tota la vida? No entenc aquestes posicions extremistes, vinguin dels bisbes, del PP o de gent jove i, imagino, formada com tu. Dit sigui amb tots els respectes.

3. Estic d'acord amb el comentari de l'Andrew pel que fa al matrimoni (amb perdó dels bisbes, del PP i de l'Albrock :-) PSC+ERC. És un binomi fatal pels interessos del nostre país, em sembla a mi.

Salut!

Albrock ha dit...

Ferran,
No és només la llei de matrimonis homosexuals, és tota la ideologia que impregna a aquest Govern, que sembla que redueixi el paper de la familia i no sigui capaç de defensar els valors tradicionals. I pel que fa els gays, no entenc perquè s'ha d'insistir en dir-li casament, una parella de fet podria tenir els mateixos drets i no causaria tanta oposició.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
La nació és la que és per més que amb la transició ens la partisssin. I al sud hi hem d'anar a fer el mateix que fariem al Principat.
En temes nacionals, bé només una cosa: Diga'm tres coses que ERC hagui flaquejat en termes nacionals a Madrid.
I sobre les lleis "anti familai", crec que el Ferran ja ha respós prou bé.

Andreu,
Sobre això dles càrrecs que es venen queda molt bé però és d'una demagògia que espanta. Sobre el suport dels dos primers anys cal dir que era una aposta que ha sortit malament, bé però es va intentar.
Sobre l'espanyolitat del PSC-PSOE bé tot són opinions. Del PSOE no en tinc cap dubte, sobre el PSC permentem que encara tingui una mica d'espaerança, que no durarà gaire.
Sobre l'expulsió, la política no es fa amb l'estòmac sinó amb el cap.
Dius que la intenció de vot a caigut, si és normal. Els partits que creixen tant i tant de cop tendeixen desprès a una certa baixa.

Ferran,
Sobre la Hillary, doncs bé... ja veurem que passa però pinta malament la cosa.
Molt d'acord amb el tema de les lleis socials.

Ferran Porta ha dit...

Albrock, no és que vulgui portar la contrària perquè sí, però no entenc que vol dir que "el govern (espanyol) redueix el paper de la família i no és capaç de defensar els valors tradicionals".

Què vol dir que redueix el paper de la família? Jo crec que cada família és un món, igual ara com passava fa 30 anys, i 60, i 90... Què hi té a veure el govern, qualsevol govern, amb el paper de la família? En què ha canviat el paper de la família, durant aquests quatre últims anys, per culpa del govern? És això el que no entenc.

I "no és capaç de defensar els valors tradicionals"? Quins valors tradicionals? Els valors que feien que una dona amb unes banyes com una casa de pagès s'estigués al costat del seu marit, perquè aquest era el paper que li estava reservat? Quins valors tradicionals no defensa el govern? És més, em pregunto què hi te a veure el govern, qualsevol govern, amb els valors tradicionals. Cada família és un món, ... Bé, això ja ho he dit a dalt :)

Saps amb què podria estar d'acord amb tu? Amb el tema del nom: matrimoni. No tinc clar que calgui utilitzar aquest nom, si tant ha de molestar algunes persones.

Andrew ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Andrew ha dit...

Jo he entès que albrock volia dir que el govern espanyol s'havia dedicat 4 anys a donar drets, ajudes, etc. a altres col·lectius més reduïts oblidant a la "família de tota la vida" que és la que en realitat és més majoritària al territori estatal.

Ferran Porta ha dit...

Andrew, no n'estic 100% al dia perquè visc a Berlin, però em sembla que el PSOE (partit que, dit sigui de pas, NO voto) ha fet lleis per afavorir la conciliació familiar ("familiar tradicional", per entendre'ns) com allargar el període de baixa per maternitat, possibilitar baixes per paternitat i suposo que alguna altra que se m'escapa.

Corregeix-me si m'equivoco.