Debat de micos

Ahir va tenir lloc, per si algú encara no ho sabia, el primer debat en 15 anys entre els candidats dels partits majoritaris que es presenten a les eleccions del Març.

El debat a grans trets va desenvolupar-se com un diàleg de sords, com si s’haguessin agafat els discursos mitineros i els transformessin en un format "àgora". Un altre punt, és que les dos candidats van centrifugar el seu discurs i van intentar donar una imatge de més moderació que la de les últimes setmanes, buscant d’aquesta manera el vot de l’electorat de centre espanyol.

Si es mira els candidats, es pot dir que Zapatero va sobreviure, va fer el que s’esperava que fes.
Zapatero va poder acorralar Rajoy en dues ocasions de manera clara, produint així, que es visualitzes la demagògia i la utilització barroera del PP. En el PHN va collar-lo fins que Rajoy va negar primer que tornaria a fer el Pla, i acte seguit va negar que no el faria. Però sobretot amb ETA. Rajoy va dir que Zapatero s’havia trobat una Banda molt dèbil i que amb quatre anys l’havia deixat realçar-se, Zapatero li va respondre que si era tant dèbil com era possible que el PP li hagués atribuït l’11-M.
Zapatero també va defensar el seu model de política territorial, afirmant que España estava més unida i era més lliure.
El candidat socialista però, quan se sentia acorralat tan sols deia una vegada "Aznar" i al cap d'un moment, una altra vegada "Aznar". Tot discurs de rèplica quedava impregnat d’aquest discurs anti-Aznar, evidentment per mobilitzar l’electorat propi i fer venir por a aquell de centre que va abandonar al PP en la segona legislatura però que tampoc l’ha convençut el PSOE.

De Rajoy cal dir que ho va fer millor del què es preveia. Va centrar-se a criticar tota i tota l’acció del Gobierno de España, economia, educació, sanitat, lluita anti-terrorista, model d’estat…
Especialment dur va ser amb el tema anti-terrorista fins al punt que va acusar Zapatero d’haver venut a les víctimes i d’haver negociat políticament amb ETA.
Un altre tema en què Rajoy va posar l’accelerador va ser el model d’estat en què va dir que no hi havia igualtat entre els espanyols i en va acusar Zapatero per no fer res per evitar tenir dos referèndums d’autodeterminació convocats a Euskadi i a Catalunya.
Rajoy però es va superar en demagògia en relació a la immigració ja que només començar ja va engaltar que immigració és igual a delinqüència.

Si mirem les formes que van mostrar els candidats, i això és totalment subjectiu, crec que Zapatero es va mostrar nerviós, tens i intranquil, fet que el feia seure en una posició atacant. També cal remarcar que Zapatero va estar durant tot el debat interrompent el seu oponent. En els tres minuts finals, Zapatero, va fer un intent, només un intent, de copiar el discurs de Barack Obama basat en l’esforç per aconseguir una societat millor. To i així el final de "Buenas noches y buena suetre" va ser una plagiada total i patètica d’una frase d’un gran periodista americà.
Rajoy, si s’exceptua que el conjunt li anava petit, va estar contundent, clar i segur, encara que els tics se li van notar molt. Els tres minuts finals de Rajoy va ser un conte dirigit als seus votants, ranci, caspós i que intentava ser èpic i emotiu sense aconseguir-ho.
Malament els dos.

Com a conclusió Zapatero com a resposta a tots els atacs contestava el que havia fet el PP i de com de dolents n’eren. Amb quatre anys al govern espanyol hauria hagut de trobar algun argument sòlid per defensar els seus postulats.
Rajoy per altre banda va ser molt demagògic en temes com la immigració, ETA i Catalunya. Va aportar alguna proposta però poca cosa consistent en idees.
En aquest debat Zapatero se’n va sortir, però pels péls, i Rajoy va superar les baixes notes que li auguraven.

Ara queda una nova setmana de "tensió i dramatització" tot esperant el pròxim dilluns 4 de març per el nou debat.

Això si, divendres, els catalans i les catalanes tindrem el nostre propi debat.