14 de febrer del 2008

Esquizofrènia socialista


Avui tornant cap a casa, mirant la tira còmica del Batllori a la vanguardia, pensava en la relació entre el socialisme català i el socialisme espanyol.


La tira del Batllori exposa clarament l'esquizofreina del socialisme català que basant-se en els acords d'agermanament de la fundació del PSC, manté una relació pretesament d'igual a igual amb el PSOE.

Gran part de la militància socialista catalana, manté que PSC i PSOE són partits diferents però que col.laboren. D'altra banda però, també n'hi ha que els consideren iguals. Aquestas últims són els baixllobregatins, com la Chacón, fills d'una immigració que va arribar quan "españa era una, grande y libre" i com sembla, a nivell nacional, s'ho van creure i s'ho creuen.

Caldria recordar que des del 1982 el PSC no té grup parlamentari pròpi al Congrés dels Diputats espanyol, ja que està integrat al del PSOE. Aquest fet es va produir per l'onada centralitzadora posterior al cop d'estat de Tejero, com també ho va ser la LOAPA. Alguns dirigents socialistes han reclamat la recuparació del grup pròpi, com l'ex President Maragall o els dirigents de l'entorn de Convenció pel Futur d'Obiols i Castells, però tot i així aquesta reivindicació no figura en el programa electoral de la Chacón.

El PSC no es cansa de repatir que són diferents, sí, hi ha hagut alguns cops que el PSC ha fet servir la seva "independència" davant el PSOE com per exemple amb la reedició del pacte d'Entesa amb Esquerra quan el PSOE apostava per un acord amb CiU.

Tot i així, la seva independència és més teòrica que real, sobretot a nivell espanyol, on no té capacitat d'acció.


Aquest fet ve a "cuento" arran de la discussió a la RTVE sobre si el PSC i el PSOE són o no són el mateix partit. Aquesta discussió es fonamenta amb el fet que al 2005 en el Referèndum de la Constitució Europea es van "segregar" els resultats entre els dos. Ara en la campanya del 2008, es vol seguir la tònica del 2005, amb la conseqüència que el PP seria la primera força política durant la campanya.


Seria divertit que després de tantes discussions dins el PSC i entre aquest i el PSOE, fos la RTVE qui decidís si el PSC i el PSOE són o no són el mateix.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també he vist la vinyeta de La Vanguardia de la qual parles i és ben graciosa per exemplificar una realitat bastant patètica.

Això sí, espero que arran d'aquesta polèmica de campanya electoral es decideixi què són PSC i PSOE. Encara que coneixent els sociatas, per unes coses que els interessen sí que són el mateix i i quan no els hi interessa no ho són.

Ja ho diu Shark : "la verdad es relativa: escoge la que más te convenga".

Plasmodium ha dit...

Ei Pere, ja era hora que pogués llegir alguna cosa escrita per tu, i poder dir "aquest noi si que és un català de cap a peus :D".

Ens veiem.

PD: ja et comentaré alguna cosa sobre les universitats catalanes en contra de la privatització de Medicina a Catalunya :D de nou.

Anònim ha dit...

La veritat que mirant-los semblent igual. Fets com el que tu fas referencia, el de la centralització de 1982 fan que un pensi en la seva similitud.
Sobre el que dius sobre Chacón...bendita inmigració interna, semblant en efectes a l'actual inmigració externa.

Ferran Porta ha dit...

El PSC seguirà jugant a la puta i la ramoneta amb aquest tema. Prendre una decisió definitiva sobre què volen ser com a grup polític representaria perdre suport i quota de poder.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Com tu dius "la veritat és relativa, escull la que més et convingui" i el PSC farà això, quan convingui seran PSOE i quan no, doncs no.

Ruben,
Merci per comentar el bloc, i sobre això de la privatització de Medicina, quan vulguis en parlem.

Adrià,
La immigració en si no és negativa, s'ha de saber tractar i modular. Fins ara no s'ha fet i els resultats són llum púlbica, ara cal fer-ho bé.

Ferran,
Si, les dues ànimes del PSC conviuran fins que els sigui rentable. Completament d'acord amb tu.