Fa uns dies la Conferència Episcopal Espanyola va fer un manifest en què es criticava que el govern espanyol hagués negociat amb ETA i com a conseqüència, o com a excusa, demanaven el vot per al PP.
Bé l’església espanyola ha entrat en campanya, torna a fer política.
Durant aquesta última legislatura, els eclesiàstics s’han mobilitzant molt, vaja que s’han guanyat el sou de l’estat que els paga. Han anat a manifestacions a favor del model cristià de la família, en contra de la negociació del Procés de Pau a Euskal Herria…i han finalitzat, coherentment, amb el manifest recomanant el vot pel PP.
Caldria però, fer un recordatori de què i com és aquesta església tant compromesa amb la Paraula de Déu.
Aquesta església és la que va ajudar, finançar, aplaudir i col·laborar amb el Règim Feixista espanyol durant 40 anys des del mateix 18 de Juliol del 36. És aquella que passejava el Dictador espanyol sota pals com si d’una divinitat es tractés, és aquella que saludava amb el braç alçat, és aquella que va callar davant les atrocitats comeses pel Règim feixista, és aquella que no va fer res per aturar el genocidi català…
És aquella que va donar nom al nacionalcatolicisme usat per la Dictadura.
(Tot i així, també va ser en esglésies on diversos moviments anti-franquistes van poder organitzar-se.)
Davant d’aquest historial, encara els hauríem d’agrair que només hagin fet un manifest i no hagin començat una nova Guerra Santa.
Les veus de sectors de l’església que hagin posat en entredit el manifest pro-PP, han estat poques. La més important sens dubte, ahir a Montserrat.
Aquest fet porta a fer-se algunes preguntes. Què hi ha de l’església catalana? Té alguna autonomia per rebutjar els plantejaments de l’espanyola? De què serveix la Tarraconense?
L’església catalana hauria de fer més ús d’una paraula molt bonica, però molt difícil d’executar: Dignitat.
Hauria de tenir prou valor, prou valentia per denunciar aquesta utilització i aquest flirteig que els sectors dretans i ultranacionalistes de l’església espanyola fa amb el PP.
És intolerable que el missatge evangèlic se l’apropiïn precisament els que menys l’apliquen.
Tornen els temps del nacionalcatolissisme ranci, caspós, feixista i anticatalà de la Dictadura del General Franco.
Com va dir la germana del President Companys als Guardia Civils del tanatori a on van portar el President després d’haver-lo assassinat: Perdoneu-los Senyor, que no saben el que es fan".
El problema, però, és que si que ho saben.
Bé l’església espanyola ha entrat en campanya, torna a fer política.
Durant aquesta última legislatura, els eclesiàstics s’han mobilitzant molt, vaja que s’han guanyat el sou de l’estat que els paga. Han anat a manifestacions a favor del model cristià de la família, en contra de la negociació del Procés de Pau a Euskal Herria…i han finalitzat, coherentment, amb el manifest recomanant el vot pel PP.
Caldria però, fer un recordatori de què i com és aquesta església tant compromesa amb la Paraula de Déu.
Aquesta església és la que va ajudar, finançar, aplaudir i col·laborar amb el Règim Feixista espanyol durant 40 anys des del mateix 18 de Juliol del 36. És aquella que passejava el Dictador espanyol sota pals com si d’una divinitat es tractés, és aquella que saludava amb el braç alçat, és aquella que va callar davant les atrocitats comeses pel Règim feixista, és aquella que no va fer res per aturar el genocidi català…
És aquella que va donar nom al nacionalcatolicisme usat per la Dictadura.
(Tot i així, també va ser en esglésies on diversos moviments anti-franquistes van poder organitzar-se.)
Davant d’aquest historial, encara els hauríem d’agrair que només hagin fet un manifest i no hagin començat una nova Guerra Santa.
Les veus de sectors de l’església que hagin posat en entredit el manifest pro-PP, han estat poques. La més important sens dubte, ahir a Montserrat.
Aquest fet porta a fer-se algunes preguntes. Què hi ha de l’església catalana? Té alguna autonomia per rebutjar els plantejaments de l’espanyola? De què serveix la Tarraconense?
L’església catalana hauria de fer més ús d’una paraula molt bonica, però molt difícil d’executar: Dignitat.
Hauria de tenir prou valor, prou valentia per denunciar aquesta utilització i aquest flirteig que els sectors dretans i ultranacionalistes de l’església espanyola fa amb el PP.
És intolerable que el missatge evangèlic se l’apropiïn precisament els que menys l’apliquen.
Tornen els temps del nacionalcatolissisme ranci, caspós, feixista i anticatalà de la Dictadura del General Franco.
Com va dir la germana del President Companys als Guardia Civils del tanatori a on van portar el President després d’haver-lo assassinat: Perdoneu-los Senyor, que no saben el que es fan".
El problema, però, és que si que ho saben.
Entrades
3 comentaris:
No entenc com una institució com l'Església que, en teoria, ha de predicar la paraula de Déu i ajudar als més desafavorits, ha d'entrar en temes com aquests. Ja que l'Església ens recorda tant a temps de Franco es podrien aplicar una frase célebre del dictador: "Hagan como yo, no se metan en política".
I a qui millor li ha vingut aquesta situació és a ZP que pot dedicar-se per complet a rivalitzar dia darrere dia amb l'Església caduca espanyola oblidant i amagant un dels grans problemes que acucien al país com és la situació de recessió econòmica imminent ja que té por que el seu màxim encert fins ara sigui el que li provoqui la derrota que en Pere i jo li pronostiquem des de fa mesos a les eleccions del 9-M.
Sí, ves, he de dir que hi estic d'acord. Amb tot, l'església, o més que res les congregacions o certs bisbes (o mcom els hi diguin els catòlics) poden dir el que pensen sobre temes socials lligats a la religió, com per exemple l'avortament o el matrimoni. A vegades és només l'Església l'única que té la valentia d'alçar-se en contra aquestes coses. Ara, d'això a bàsicament demanar obertament el vot al PP i entrar en temes que no ténen res a veure amb la religió, sinó amb l'ultrnacionalisme espanyol hi ha un gran tros.
Gràcies als dos per comentar.
Andreu,
Completament d'acord, sembla com si l'església volgués que guanyés ZMentider, ja que amb aquesta escalada de nacionalcatolisisme és l'únic que provocarà.
Àlex,
El problema és que l'església no s'ha queixat per l'avortament, ni pels matrimonis homosexuals. S'ha queixat perquè s'ha dialogat amb ETA.
Publica un comentari a l'entrada