8 de febrer del 2008

Incompliments



Ahir a les 12:59h al Parlament de Catalunya es votava contra el traçat del túnel de l’AVE per Barcelona. La votació va tenir el següent resultat: 84 a favor de la moció (CiU, ERC, PP i Mixt) i 48 en contra (PSC i el seu eco, IC-V). La moció s’aprova i el Govern queda instat a defensar la voluntat majoritària del Parlament en aquest aspecte.
Si, no? Doncs no. El portaveu parlamentari del PSC, un ex-alt càrrec del govern espanyol durant l’etapa de les dues G’s (González-Gal), Miquel Iceta va dir que el Govern català (que no només està format per la seva formació) en farà cas omís i que no l’executarà.
Aquest fet ens porta a plantejar-nos un tema. Sí el Parlament de forma majoritària exposa una línia a seguir, el Govern perquè n’ha de sortir sense l’obligació d’executar-la? Alguns diuen que és perquè en casos de majories simples, l’oposició no pugui governar des de l’oposició. D’acord, però no n’hi ha prou.

Aquests fets provoquen l’empobriment de la política, l’allunyen de la ciutadania. I això no pot ser.
La democràcia es basa en la voluntat del poble, i aquesta és representada en el Parlament, i com a tal, els acords presos per majoria s’han de defensar i acceptar. Entenc que a un Govern defensar una mesura presentada per l’oposició i aprovada amb el seu vot en contra, no és agradable, però la sobirania popular és intocable, i aquesta recau en el Parlament.
Els socialistes i el seu eco s’autoanomenen socialistes, i com a tal haurien de defensar la igualtat entre totes les persones. És defensar la igualtat passar-se pel forro una decisió presa per gran majoria al Parlament? O és que els vots i els diputats socialistes i de l’eco valen per dos o són de més qualitat?

Ara bé, no cal anar al Parlament per trobar aquest empobriment. A l’Alt Penedès hi ha casos on la podridura de certs governants és altíssima.
A Sant Sadurní on governa CiU i l’AMI (IC-V) no deixen entrar mocions de l’oposició al Ple, perpetrant un greu atac a la llibertat d’expressió, o a Castellet i la Gornal on el govern de majoria absolutissima socialista no permet discutir la urgència d’una moció, impedint així la possibilitat de ser discutida.

Caldria reflexionar sobre la responsabilitat en defensa de la democràcia que tenen els nostres representants, en ells recau la sobirania del poble, i al poble, però, escollir-los.

6 comentaris:

Albrock ha dit...

No sé què té a veure amb el parlament el traçat de l'AVE. Per això se'n fa cas omís. És una parida política que encara fa que s'endarreixi tot més. És molt maco que'l poble mitjançant el Parlament ho decideixi tot. Però això no és factible: Primer perquè els parlamentaris voten el que'ls hi digui el partit i tothom a obeïr, i per altra perquè ho utilitzen tot per fer política electoralista.

Fins que no tinguem uin sistema con el Congrés Americà, on els congressistes sí que són la veu directa del poble i no responen a cap altre interès, això que estàs dient no s'aguanta.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
El Parlament, com en quasi tot, no té res a dir, tot bé de Madrid. Ara bé, això no vol dir que no s'aprofitin els mecanismes que es tenen per incidir.
En quant a la veu del poble, en aquests moments són els partits, i és d'aquests a qui em refereixo.

I perdona, dius que els congressites dels EUA només són servidors de la voluntat del poble i que no tenen CAP altre intrés? Sisplau....

Anònim ha dit...

Fer passar l'AVE per la Sagrada Família és un gran error del qual un dia se'ls hi caurà la cara de vergonya a més d'un verd i/osociata.
Mentrestant, gaudiré de la Sagrada Família abans que se'ns ensorri a "l'estil Carmel".

PD: Per cert Pere, quan ERC s'ho ha merescut l'he criticada durament. També s'ha de reconèixer ara, el sentit comú i la posició ferma que ha representat Esquerra en aquesta votació del Parlament.

Albrock ha dit...

Jo no he dit que només responguin a la voluntat del poble. El que vull dir és que no ténen cap cap que els diu què han de votar. Tot depèn d'ells.

I pel que fa aquií, els partits certament no són la veu del poble. Potser alguns són la veu dels seus militants, i ja't dic, només una monoria.

No sé, això del tema de l'AVE em sembla una tonteria, que més val deixar als enginyers i no als parlamentaris. Fins el dia Lunes!

civisliberum ha dit...

El Parlament tendria que votar coses de la seva competencia. Votar cosas en els que no es competent es fer el ridicul i desprestigiarlo, ja que es dona l'imatge de que no serveix per a res.
Per altra banda estic a favor que tot el concernent a Catalunya el nostre Parlament fos sobirá, com en el traçat del TGV. Que es lluiti per aconseguir-ho, mentres tant que no perdi el temps, ni que ens recordi que el que alli es vota no serveix per res.

Pere Sàbat ha dit...

Civisliberum,
Molt d'acord que el Parlament de Catalunya huria de ser sobirà. Ara bé, crec que encara que es voti sobre un tema que no sigui competència pròpia, però que impliqui Catalunya sí que és pertinent que el Parlament s'hi pronunciï.

Àlex,
Els Senadors i congressistes dels EUA, voten en funció del que pensen els seus electors, de la mateixa manera que aquí el partits.

Andreu,
La coherència és un bé escàs i de luxe, i sí, quan un partit l'exerceix s'ha d'aplaudir.