L'espera

En el món trepidant en què vivim, l'espera és quelcom que ens desespera.

Esperar-nos a la cua del bar per comprar el ridícul café amb llet ens posa dels nervis quan tan sols ens hi estem dos o tres minuts però aquesta sensació de no moure'ns, de l'absència de moviment, ens empeny inexorablement cap a la impaciència irreflexiva, o també esperar a la cua del caixer d'una botiga on ens desesperem al veure que davant nostre hi ha algú amb un carro ple fins a dalt de tot.

Crec però que esperar és bó. Esperar significa que esperes alguna cosa, algun fet, i a més que l'esperes perquè ho desitges, i quan arriba.... bum.... plaer.

Esperar és emoció quan ho estàs desitjant, és eufòria quan ho has aconseguit, és aquella pressió al pit que produeix l'impaciència. Esperar és quan tens allò gravat amb foc als teus pensaments.

Sempre s'hauria d'esperar alguna cosa ja que esperar és la voluntat de seguir endavant. Ningú pot esperar res si es rendeix, si tira la tovallola, si abandona.

Es pot esperar poder arribar a final de mes; es pot esperar l'assoliment d'un objectiu personal o col.lectiu, com s'ha vist aquest cap de setmana a Kosovo; es pot esperar guanyar un partit de vital importància en què en depengui el prestigi, el futur i la història d'un equip.

També es pot esperar que surti un llibre que ha estat llargament desitjat....

Tothom hauria d'esperar alguna cosa, ni que fos que demà tornés a sortir el sol.