29 de febrer del 2008

Més enllà de l'eslògan


Davant la falta de lideratge que pateix la política catalana, sovint es busca la inspiració a fora, es a dir, sovint es busquen models polítics per poder-ne fer una còpia barata.

Durant l’ascens de Sarkozy al poder i fins un temps després, la dreta catalana i espanyola van intentar fer un "copiar-pegar" del projecte i de les idees sarkozinianes com per exemple allò de la mà dura contra la immigració… Ara bé, avui ja quasi ningú posa Sarkozy com a model, ja que no se sap si s’hauria de copiar l’estil d’un President de França o un showman mediocre.

Últimament un altre polític que ha proporcionat més intents barroers per part d’alguns partits de fer-ne una còpia barata és Barack Obama. Obama amb la seva espectacular i brillant campanya ha exportat a tot al món el seu cèlebre "Yes we can" fins al punt que el candidat del Partit Demòcrata Italià se l’ha apropiat com a eslògan per la cita electoral del 14 d’abril.
A Catalunya el "Yes we can" ha sofert una copiada digne d’algú amb tantes idees i projecte com el PSC, ja que en un míting la candidata Chacón va deixar anar per allà un "Si se puede". Sense comentaris.

El "Yes we can", però és tan sols la superficialitat d’un gran discurs. Els socialistes, normal, s’han quedat només amb aquesta superficialitat que impregna tot el seu programa i discurs, i per tant només n’han vist l’eslògan.
D’altres però, han sabut veure el discurs. Un discurs d’esperança; un discurs que encoratge; un discurs sobre les oportunitats, sobre les potencialitats del país; un discurs sobre l’esforç col·lectiu.

Un discurs d’esperança en la gent.

4 comentaris:

Albrock ha dit...

Un discurs populista i amb un rerefons autoritari. Estiga't pendent del blog els pròxims dies que faré un article sobre l'Obama i el perill que representa. La gent se'n comença a adonar, no sé si encara sou a temps de salvar la nominació, però el que està clar és que l'Obamamania aquesta se n'anirà ràpidament i tothom veurà l'Obama com el que realment és.

Ferran Porta ha dit...

No sé si serà millor pels americans i pel món el Sr. Obama o la Sra. Clinton. En qualsevol cas, em sembla que Obama té un projecte interessant. I fins i tot està disposat a parlar amb Castro, sense condicions prèvies! Tot un canvi...

Andrew ha dit...

Parlant de la Chacón, ahir vaig veure la 2a part del debat amb el Cuní i no entenc com aquesta dona pot ser cap de llista per Barcelona.
Les seves propostes es basaven en "que viene el lobo" (PP)i no tenia ni credibilitat ni contingut aprofitable amb les seves paraules.
Per cert, m'hauràs d'explicar el perquè de les llistes conjuntes al Senat de l'Entesa ja que la Chacón davant aquesta pregunta només parlava que Catalunya perilla si s'obre la porta de la Moncloa i es veu a Mariano Rajoy.
No entenc el que pretenen perquè ho veig més com un desincentiu de cara als votants dels respectius partits respectius.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Des del 3 de Gener que es diu que l'Obamamania se'n anirà, i mira encara no ho ha fet. Sobre el seu discurs, crec que l'únic que li falta és concretar una mica més el projecte. Però com a discurs és un 10.
Per tu, és clar, és molt autoritari però, tranquil que no prohibirà que et facin pastissets.

Ferran,
Sí, Obama és un cert canvi en la política americana, ara bé sobre si seria millor Obama que Hillary, crec que la de New York ho faria millor.

Andrew,
El discurs de la por sempre fa estralls en l'electorat, i per tant quan no es té projecte s'ha d'activar.
Sobre això de l'Entesa Catalana pel Progrés ja en parlaré un dia.