23 de juny de 2008

Catalans: l'aznarisme no ha mort


No sé si es greu o si és bo, o si és preocupant o què, però començo a constatar que no veig les coses com des dels mitjans de comunicació les pinten, les transmeten i les expliquen.

Fa una setmana ja vaig escriure la meva visió, partidista ho reconec però és com ho veig, del resultat del Congrés d’Esquerra i de la visió malintencionada que creia que en feien els mitjans, ara una setmana desprès no puc evitar fer la mateixa reflexió amb els resultats d’un altre Congrés.

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a la part sud del país, concretament a València, el Congrés del Partido Popular. Aquest Congrés havia de ser el de l’enterrament públic de Rajoy o el de l’aznarisme, i segons diferent premsa ha sigut l’enterrament d’aquest últim. Aquest Congrés també ha significat, segons els mitjans, l’entronització de Rajoy com a nou líder amb un ampli suport. No comparteixo aquesta visió.

Primerament hauríem de clarificar què és l’aznarisme. L’aznarisme només són diverses cares de diversos dirigents del PP? L’ aznarisme és només una determinada manera de fer política? O l’aznarisme també, i sobretot, és una determinada acció política?
En la meva humil opinió l’azanrisme és més aviat una determinada acció política, més que no pas les cares o les formes de dur-la a terme.

És cert tot i així que el qui i el com influeixen a l’hora de determinar polítiques, però escoltant els discursos dels nous líders populars es pot observar que la línia de flotació segueix sent la mateixa. El que si és cert és que les cares han canviat, han passat de l’Acebes a la De Cospedal, també és cert que les formes han canviat, la manera de parlar és diferent, però el discurs, el què, és el mateix.
En el primer discurs com a Secretaria General del PP, De Cospedal va carregar de manera duríssima contra el Govern de la Generalitat, durant tot el Congrés els atacs contra Catalunya han estat constants. Això és el nou PP de Rajoy?

És veritat, també, que s’ha introduït algunes modificacions i alguns matisos en el discurs popular, però en essència segueix sent el mateix. Rajoy parla d’entesa amb els partits regionalistes de l’estat (PNV i CiU), Rajoy parla de nou discurs per fer-lo extensible a la totalitat de l’estat espanyol, Rajoy i Sirera parlen d’una nova i major sensibilitat popular cap a Catalunya, però no retiren el recurs contra l’Estatut al TC, i a més, tenen com a Portaveu parlamentària al Congrés dels Diputats a la responsable de la redacció d’aquest recurs, Soraya Sáenz de Santamaria.

La nova direcció hi ha com a representants del PP a Catalunya els il·lustríssims dirigents d’"Alianza Popular de los siete magnificos" els germans Fernández Díaz o l’encara més il·lustre Alejo Vidal Quadras, responsable de què Pepe Rubianes estigui pendent de judici per ultratge a la "nación española".

Potser el PP ha canviat de cares i de formes, però el discurs segueix sent el mateix. El discurs del PP segueix sent de confrontació contra Catalunya, segueix sent corrosiu, segueix sent totalitari. O estàs amb ells o ets un potencial terrorista anti espanyol que segur que has pensat com deixar sense pares a la filla de Rajoy.

Sento portar la contrària a gent que segur que en sap molt, sobretot els que estan a sou dels Gurps Godó i Planeta, però senyors deixen-me dir una cosa:
"catalans, l’aznarisme no ha mort".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

(En blanc)

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Tu blanc, jo blaugrana.