2 de juny de 2008

La nit de l'esperança

Dissabte va tenir lloc a Barcelona l’acte central de la candidatura d’Esquerra Independentista encapçalada per Jaume Renyer i Uriel Bertran. La nit de dissabte va ser una nit per l’esperança, una nit pel futur, una nit per nosaltres.

Durant tot l’acte van pujar a l’escenari diversos membres de la candidatura que desborda il·lusió i esperança pels quatre costats. Les intervencions més destacades van ser la de l’Elisenda Paluzie que va embolcallar-nos novament amb l’ambiciós programa estratègic d’Esquerra Independentista, alhora que va fer una abrandada defensa dels valors d’Esquerra Republicana davant de derives liberals. A Esquerra sempre hi haurà lloc per a tothom, però la ideologia del partit és la socialdemocràcia, més clar que l’aigua.
Una altra intervenció estel·lar va ser la de l’Hector López Bofill, que va glossar el full de ruta que Catalunya ha de seguir per arribar a la llibertat.

Capítol a part les intervencions dels candidats a President i a Secretari General d’ Esquerra.
Jaume Renyer va apostar decididament per reformular el concepte de republicanisme per poder-lo modernitzar i fer-lo eix prioritari del partit, per d’aquesta manera tenir un element ideològic distintiu i propi. Al mateix temps que es mostrava convençut de guanyar dissabte 7 de juny.
Uriel Bertran per la seva banda va estar esplèndid i va fer un discurs emotiu i convençut de guanyar.

Aquest podria ser el resum convencional de l’acte, el resum que es fonamenta amb els fets, però un altre resum important, és el resum de les sensacions, de les emocions de l’acte.
Personalment he anat a diversos actes polítics, i en tots he tingut una sensació diferent. Recordo l’acte del Palau de la Música per les catalanes on l’ambient era més aviat de resistència més que de victòria, o l’acte de les espanyoles a Vilafranca on vam haver de fer esforços per no badallar.
Però dissabte passat va ser diferent. Va ser com si ens rodegessin amb una flaire de confiança, de convenciment de que podem, va ser un acte on es va deixar clar que la gent independentista que no està disposada a renunciar a res. Durant l’acte es podia notar una riuada d’esperança, com si tota l’aigua que ha caigut aquests dies hagués regat les il·lusions i les esperances dels qui volem un canvi a Esquerra per poder triar independència.
Parlant amb la gent podies captar que les ganes de lluita, que la il·lusió, que l’esperança, que el convenciment, que el compromís encara no s’han acabat. Parlant amb la gent sabies que l’objectiu és pròxim, i el primer dels passos és aquest dissabte 7 de juny.

La nit de l’esperança es va acabar per deixar pas a una setmana per acabar de fer la feina. La nit de l’esperança es va acabar per deixar pas a la nit de la victòria, la nit del 7 de Juny.

Junts Podem, Junts Guanyarem.

2 comentaris:

Albrock ha dit...

pfff, òstia pedro, vaya panflet...

és que no els hi veus cap defecte a aquests comunistes d'EI? A vegades penso que tant de partit t'ha acabat menjant la teva capacitat de crítica en certes qüestions.

Roger ha dit...

Bé, no sé el cas del Pere, Albrock, però jo dono ple suport a EI perquè és l'única candidatura que presenta dos objectius estratègics que Esquerra ha de complir forçosament:

L'un és la reestructuració del partit per esdevenir més participatiu en les seves decisions. És a dir aprofundir en l'assemblearisme per tal de mantenir alt el nostre llistó democràtic.

L'altre és que aporta un full de ruta clar i calendaritzat per celebrar el referèndum i decidir si hem de ser independents o no. Altre gent ha copiat aquest punt del programa d'EI, però només s'ha quedat amb el titular i no amb el projecte. Un cop fracassat l'Estatut del 30 de Setembre calia reaccionar i no es va fer. Que ens deixin lloc a nosaltres, doncs, perquè tenim una planificació.

Els corrents oficialistes avui dia estan improvisant.