3 de juny de 2008

Decepció


A vegades ens trobem que una persona amb qui confiaves plenament i profundament et decep. La decepció és segurament una de les sensacions més dures que hi pot haver, perquè quan algú et decep és per sempre.


Sovint les decepcions fan mal perquè és d’algú amb qui has compartit il·lusions, projectes engrescadors, hores interminables de discussions, alegries, plors, rialles, és algú amb qui has passat hores i hores fent feina, és algú amb qui has compartit moments inoblidables, complicitats… comprovar que res d’això tornarà, fa que la decepció i la ràbia augmentin.


Fer creu i ratlla a aquesta persona és dur, costa molt, però molt més si no dóna la cara. Sovint hi ha gent que s’inhibeix de les seves responsabilitats i que ho nega, produint com a resultat, un resultat catastròfic. D’altres desapareixen de sobte del mapa esgrimint certs "problemes". D’altres intenten amagar la seva incompetència amb sortides de to incomprensibles o fent crítiques que no s’aguanten per enlloc. N’hi ha que encobreixen la seva falta de compromís amb suposats tics masclistes dels altres, d’altres no són capaços ni de dir res.


Les decepcions fan mal, perquè et deceps tu mateix pel fet d’haver confiat plenament, fins al punt de deixar-te tallar una cama per aquests que ara t’han decebut.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere, feia dies que no escrivia! :O
M'ha agradat molt l'escrit, si molt.
La veritat és que, que una persona et decepcioni fa mal.
Però saps el que a mi hem fa més mal, estar decepcioanda amb mi mateixa, per haver confiat en algu que no s'ho mereixia.
Però bueno ja ho diuen amics de veritat pocs, i tu puc ben assegurar.

Havera si ens veiem, que tinc ganes de petar una estona amb tu la xarrada!

un petooo

Pep Quelart ha dit...

M'he sentit igual que tu, Pere. A la vida en tenim moltes de decepcions. El nostre futur i el de la bona gent que ens envolta mereix que continuem lluitant. Com diu el Junqueras "Catalunya només ens té als catalans"
Pep Quelart